Allà on la cultura lliure es barreja amb les tecnologies geoespacials

Les Jornades de SIG lliure són un punt de trobada entre les persones que comparteixen un mateix interès: l'ús i la promoció dels sistemes d'informació geogràfica lliures i de les dades obertes.

Aprèn

Un espai d'aprenentatge on compartir i intercambiar experiències de casos pràctics i mostrar el know how dels projectes TIG.

Connecta

Reuneix a una comunitat de professionals que treballen, desenvolupen i col·laboren amb tecnologies de codi obert en l'àmbit geoespacial.

Comparteix

Un esdeveniment on mostrar les novetats i solucions més destacades en l'àmbit de les tecnologies geoespacials lliures.

Ponències plenàries

Cada any les Jornades de SIG Lliure conviden a ponents amb una àmplia experiència per a tractar temes d’actualitat. Enguany comptem amb la presència de:

Esther Huyer, Capgemini Invent
#opendata #ComisiónEuropea #economia

Esther és Gerent d'Estratègia i Politica de Dades a Capgemini Invent. Al Portal Europeu de Dades i al Centre de Suport a l'Intercanvi de Dades de la Comissió Europea, ella i el seu equip tenen com a objectiu incrementar l'impacte de les dades. Mitjançant la col·laboració amb organitzacions públiques, privades i amb l'àmbit acadèmic, Esther investiga i fomenta l'intercanvi de dades d'èxit per a un espai de dades europeu comú, així com la presa de decisions i polítiques conjuntes a la UE i a tot el món. El seu interès radica en les solucions basades en dades i millorades per la tecnologia per a la mobilitat, la salut, els serveis financers i el desenvolupament, vinculant els impulsos i actors econòmics, polítics i socials.

Esther se inspira en la utopia d'un desenvolupament local i global holístic, potenciat per ciutadans informats i valents, que prosperen dins el seu ecosistema entre sí.

Esther Huyer, Capgemini Invent
#opendata #ComisiónEuropea #economia
Antje Kügeler, conterra
#opendata #ComisiónEuropea #economia

Antje és directora de projectes per a infraestructures de dades espacials a con terra.
Va començar la seva trajectòria professional com a desenvolupadora web i professora en el sector de les tecnologies de la informació. Ha treballat durant més de 20 anys com a desenvolupadora de software geoespacial.

Actualment, s'ocupa de projectes relacionats amb l'intercanvi de dades a nivell Europeu (INSPIRE i Open Data).
Antje i el seu equip són responsables dels aspectes geoespacials del Portal de Dades Europeu (European Data Portal) de la Comissió Europea, com per exemple la recollida de metadades dels geoportals d'àmbit nacional.
Es considera molt afortunada de desenvolupar aquesta tasca professional, ja que l'hi ofereix l'oportunitat de promoure l'intercanvi de dades i l'alfabetització geoespacial.

Antje Kügeler, conterra
#opendata #ComisiónEuropea #economia

Comunicacions

El programa de comunicacions reuneix les contribucions i propostes de diferents persones interessades en les tecnologies lliures geoespacials, les dades obertes i el coneixement col·laboratiu. Aquest any hi participen més de 40 ponents que compartiran les seves experiències, coneixements i projectes en l’àmbit del SIG lliure.

24 de març de 2021

Gemma Boix (SIGTE - Universitat de Girona)

Benvinguda

Esther Huyer (Capgemini Invent), Antje Kügeler (con terra)

Ponencia plenaria

Micho García (geomati.co)

En aquesta xerrada tractarem sobre l'accés a imatges de satèl·lit d'alta resolució.

Per a un projecte de detecció d'objectes a partir d'imatges de satèl·lit es va necessitar adquirir imatges de satèl·lit d'alta resolució. Parlarem de les diferents resolucions submètriques que existeixen, farem esment als diferents satèl·lits així com les companyies que els operen. Diferenciarem entre les empreses propietàries de sensors i les 'resellers' que comercialitzen les imatges d'altres companyies.

Explicarem com hem d'enfrontar-nos al repte de programar noves adquisicions o bussejar en els arxius d'imatges de les companyies. També parlarem, fins on els NDAs ens deixen, dels rangs de preus en els quals es mouen les companyies i ensenyarem alguns dels preus que hi ha publicats.

Finalment farem esment a dues empreses: una que té una xarxa de satèl·lits pròpia i una altra que comercia amb imatges d'altres companyies, i parlarem de les bondats i febleses de tots dos models.

Una xerrada que permetrà tenir una idea general de com enfrontar-nos al món de l'adquisició d'imatge d'alta resolució.

10:20 - 10:40

Ramiro Aznar (Planet)
@ramiroaznar

Per tal que una imatge satèl·lit de Planet arribi al teu navegador han hagut de passar moltes coses. Començant pel disseny, fabricació, llançament i calibrat del satèl·lit, passant per la priorització o tasking dels seus objectius, fins a arribar a la presa i downlink de la imatge. Una vegada obtinguda, la imatge es rectifica i processa per a poder-se ofrir mitjançant una interfície o API.

En aquesta xerrada, s'explicarà com Planet treballa en cadascuna d'aquestes etapes.

Sara M. Boccolini (Centro de Investigaciones y Estudios sobre Economía y Sociedad)
@SARAboccolini

L'illa de calor urbana representa la diferència de temperatura superficial entre una àrea urbana i la seva àrea periurbana. Aquest fenomen pot ser més o menys intens al llarg de l'any i depenent de l'hora del dia, en funció del suport ambiental (ubicació geogràfica, topografia, hidrologia, règim climàtic, cobertura de sòl) i de l'entorn construït. És un dels indicadors clau per a determinar els nivells de confort tèrmic esperables per a les persones que habiten una àrea urbanitzada, així com per determinar riscos per a la seva salut o impediments per al desenvolupament d'activitats productives. Permet conèixer com la superfície construïda, els materials i la textura d'aquesta cobertura interactuen amb la biota i el clima per a generar condicions tèrmiques específiques així com aquestes condicions fan necessari implementar sistemes de condicionament passiu o que impliquin consum d'energia.

Tradicionalment, els càlculs de la temperatura superficial s'han realizat mitjançant treball en camp (amb dispositius fixos en determinats punts de l'àrea a estudiar o dispositius mòbils que mesuren la temperatura en certs recorreguts), no obstant, aquests mètodes són complexos, en requerir d'instruments delicats -a vegades subjectes a vandalisme en espais públics-, la necessitat d'interpolar els resultats per a la resta de l'àrea estudiada, i mà d'obra especialitzada. Per això resulta difícil comptar amb medicions exhaustives i contínues de tota l'àrea urbana al llarg del temps.

No obstant, la teledetecció amb els sensors a bord de satèl·lits, permet analitzar grans superfícies de manera constant. Els obstacles es redueixen pràcticament a les condicions de cobertura del cel, ja que no es poden efectuar medicions en presència de núvols. Aquest fet però queda superat pel curt període de temps que transcòrre entre medicions a cada punt del territori (12 h per a Sentinel, per exemple) i el gran nivell de detall (1x1 km/píxel). Així mateix, a la disponibilitat d'imatges satèl·lit en repositoris digitals de lliure accés cal afegir la relativa facilitat per a processar-les en programari lliure, l'automatització de tasques per a gran quantitat de dades, i el cost menor en quant a instruments necessaris per a dur-ho a terme, per la qual cosa la teledetecció presenta grans avantatges operatius per a realitzar estudis, fins i tot a escala regional o històrics.

En aquest treball es presenta el mètode desenvolupat per a analitzar la variació de l'illa de calor en diverses ciutats mitjanes argentines durant el 2019. Es van utilitzar imatges del sensor SLSTR de Sentinel 3 (nivell 2) obtingudes en el Copernicus Open Access Hub i processades amb el programari lliure SNAP, tots dos de l'European Spacial Agency. Aquest mètode és part d'un estudi a gran escala per a conèixer els diferents nivells d'intensitat de l'illa de calor com a base per a desenvolupar premisses d'ordenament territorial i ús del sòl que permetin un desenvolupament urbà més sostenible.

Oriol Pedraza Royo (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

En els últims quinze anys l'Àrea de geotècnia i prevenció de riscos geològics de l’ICGC ha desenvolupat nombrosos projectes de teledetecció aplicats a moviments del terreny utilitzant diferents tècniques i dispositius d'anàlisis i auscultació de les superfícies del terreny. En particular, els despreniments de roques tenen origen en parets i zones verticals, per a l'estudi de les quals resulten de gran utilitat els models 3D. Com a resultat d'aquests projectes, s'ha adquirit una gran quantitat de dades 3D d'alta resolució.

Alguns d'aquests projectes s'emplacen en el massís de Montserrat i en les columnes basàltiques de Castellfollit de la Roca. Tots dos emplaçaments representen casos singulars de risc de caiguda de roques a causa de l'alta ocupació i a la necessitat de preservació del medi natural. En col·laboració amb el grup de recerca RISKNAT de la Universitat de Barcelona (UB) s'han desenvolupat metodologies de monitoratge per a la identificació i classificació dels canvis de la superfície dels cingles, basada en la comparació de campanyes adquirides amb làser escàner terrestre i, més recentment, la fotogrametria digital. Per a la classificació, alineació i comparació dels núvols de punts, s'usa el programari lliure de processament de núvols de punts 3D CloudCompare i les seves aplicacions.

Durant aquests anys s'han plantejat la discussió sobre com es representen les dades i resultats de naturalesa 3D. Fins ara aquests resultats han estat presentats de manera estàtica, on l'usuari final només disposa dels resultats en format d'imatge fixa de projecció 2D i sense la possibilitat d'interactuar amb ells. Des del 2019 i gràcies als avanços tecnològics 3D, s'han estat testant solucions dinàmiques que permetin servir núvols densos de punts 3D mitjançant un visor web.

Hem realitzat proves pilot satisfactòries amb el processador de codi obert basat en WebGL de Potree, desenvolupat per l’Institute of Computer Graphics and Algorithms de Viena (Àustria). Potree ens ha permès generar visors webs independents capaços de visualitzar de manera eficient milions de punts en temps real a través d'Internet amb prestacions convencionals de maquinari i connexió. A més, aquesta visualització permet compartir aquest conjunt de dades amb els usuaris finals sense la necessitat d'instal·lar aplicacions d'escriptori ni transferir grans quantitats de dades. Així mateix permet a l'usuari final analitzar i validar les dades mostrades amb unes certes eines d'explotació, com són l'ajust de visualització, el mesurament de longitud 2D i 3D, àrea 3D, volums, la generació de perfils verticals i l'exportació de dades.

Carla Garcia-Lozano, Laura Olivas, Rosa Olivella (SIGTE - Universitat de Girona)
@SIGTE_UdG

Edusat és una plataforma web d'autoaprenentatge en l'àmbit de la teledetecció que té com a objetiu apropar a professors, investigadors i professionals les dades del programa Copernicus.

La plataforma web d'autoaprenentatge Edusat pretén apropar la ciència de la Teledetecció a un públic no especialitzat. Les imatges recollides pels sensors que porten incorporats els satèl·lits ens permeten evidenciar els canvis ambientals i territorials a gairebé temps real. Gràcies als recursos que ofereix aquest lloc web, els estudiants, els professors, els investigadors i la ciutadania en general, aprendrà a identificar, monitoritzar i analitzar els canvis de la superfície terrestre provocats per el canvi ambiental global a partir d'imatges obtingudes pels satèl·lits.

La plataforma web Edusat és un recurs didàctic que ofereix, per una banda, conceptes teòrics sobre la Teledetecció i el canvi ambiental global i, per una altre banda, proporciona els coneixements per a processar imatges de satèl·lit. D'aquesta forma, l'usuari aprèn a identificar fenòmens com els incendis forestals, la contaminació atmosfèrica, el desgel dels glaciars, la deforestació o el creixament urbà a través de la Teledetecció.

Pere Roca Ristol (Joint Research Center -Ispra-)

La localització i la descripció de cossos d'aigua és un coneixement vital i estratègic, el valor del qual va en augment arran de la crisi climàtica.
Resulta de vital importància conèixer la seva evolució espacio-temporal, fet que ajuda a comprendre les dinàmiques naturals, les conseqüències de l'acció humana en els ecosistemes i a contribuir a una millor presa de decisions.

Fins a la publicació del 'Global Surface Water (GSW), la medició de canvis a gran escala temporal i alta resolució espacial era molt incompleta.

No obstant, les dades estaven disponibles i ben catalogades en les imatges satèl·lit (Landsat 5, 7 i 8), obtingudes entre 1984 i 2015. També es disposava ja de la tecnologia de magatzematge i accés a aquestes dades (Google Earth Engine) així com el coneixement per a la seva correcta manipulació i anàlisi (JRC-Ispra, Comissió Europea).

El resultat final és la quantificació global dels canvis en l'aigua superficial dels últims 32 anys a una resolució de 30 metres.

Cada píxel de cadascun, dels 3.8 milions d'imatges Landsat disponibles, s'ha classificat com a aigua, terra o observació no vàlida (2.45 Petabytes). Aquesta ha estat la base per al càlcul de l'estacionalitat, intensitat de canvi, transició de classes, etc.

L'objectiu d'aquesta presentació és mostrar el següent pas dins d'aquest projecte conjunt entre JRC, Google i la ONU: la visualització dels resultats del GSW, juntament amb altres dades externes com la qualitat de l'aigua i l0evolució de manglars, en una aplicació web-GIS focalitzada en ecosistemes d'aigua dolça.

L'aplicació desenvolupada és la porta oficial d'accés a l'indicador de l'ONU SDG 6.6.1 (Change in the extent of water-related ecosystems over estafi).

La majoria de les dades mostrades a través de l'aplicació són el resultat de l'agregació espacial dels resultats del GSW en diversos nivells:

-Conques d'aigua, des de nivell 3 al 8
-Nivells administratius (GAUL): del nivell 0 al 2

De nou el big data computing (Google) és imprescindible per a aquests càlculs, creuant i analitzant dades generades pel GSW amb les geometries resultat de la intersecció de totes les capes geogràfiques citades anteriorment.

Al JRC emmagatzemem aquests resultats en una base de dades PostGIS, connectada a un Geoserver amb l'extensió VectorTiles.

La interfície web, basada en MappoxGL, permet un ràpid accés a diverses capes de geometries vectorials (polígons) i a les seves dades associades, visualitzats en forma de gràfics estadístics i taules.

El resultat és la visualització d'informació en:

- Llacs i rius
- Reserves d'aigua
- Manglars
- Aiguamolls
- Qualitat de l'aigua.

A través d'aquest projecte esperem posar a la disposició del públic una eina intuïtiva que ajudi a l'exploració i anàlisi de tots els àmbits relatius als ecosistemes d'aigua dolça amb diversos nivells de detall.

SDG 6.6.1: https://www.sdg661.app/
App: https://map.sdg661.app/

Laura García Juan, Alejandro Vallina Rodríguez, Julio Fernández Portela, Miguel Angel Bringas (Universidad Autónoma de Madrid, UNED, Universidad de Cantabria)
@sigecah

Les fonts geohistòriques constitueixen un grup documental amb un valor incalculable i són protagonistes d'un variat i detallat conjunt de recerques. Aquesta tendència en l'estudi i ús d'aquestes fonts s'ha anat consolidant, tenint un paper cada vegada més destacat.

A l'hora que aquest camp ha anat creixent, també han florit unes necessitats que, de ser solucionades, potenciaria la seva ja de per si àmplia productivitat. Els principals reptes es centren en la dificultat de maneig d'un gran volum de dades heterogènies, i en la necessitat de poder connectar diferents projectes realitzats sense els mitjans tecnològics actuals.

A més, donat el creixent nombre de recerques és vital treballar en la interoperabilitat dels estudis. Per fer front a tots aquests reptes i aconseguir generar un gran Big Data històric es requereix de la creació d'una gran comunitat d'investigadors i persones interessades a les quals es doti de les eines i metodologies necessàries.

En aquesta línia, IDEO-GEOHIS treballa en la creació d'aquest marc generant prototips que permetin avançar en aquest gran objectiu. Concretament, a través d'aquesta comunicació, es mostra el model de dades SIGECAH amb les seves últimes novetats i la seva implementació en PostgreSQL.

Des d'aquest gestor de base de dades, a més de comptar amb una potent extensió espacial, també es pot realitzar una ràpida connexió amb altres exemples de programari lliure com QGIS i Geoserver, com es podrà comprovar, presentant dos casos d'èxit:

- Un prototip desenvolupat per a obtenir una actualització de dades històriques.
- Un exemple centrat en les fonts geohistòriques -les Respuestas Generales del Catastro de Ensenada-, que abasten més de 15.000 localitats de la Corona de Castella i els seus resultats seran extrapolables a altres qüestionaris del segle XVIII, com el del Cadastre de Patiño o l'Audiència d'Extremadura.

12:50 - 13:10

Victor Ferrer

Topotresc és un projecte personal col·laboratiu que ofereix una visualització de dades OSM orientat a l'excursionisme i a altres activitats a la muntanya, que inclou corbes de nivell i ombreig de relleu d'alta resolució. Una informació molt més detallada que altres mapes disponibles a la xarxa gràcies a les dades d'elevació de l’ICC i IGN d'alta resolució.
https://www.topotresc.com

Tota la tecnologia és lliure (open source) i les dades són obertes amb llicències CC en general; ICC, IGN i per descomptat el treball desinteressat dels contribuïdors d’OpenStreetMap. Totes les eines per a processar les dades, convertir-los de format, renderitzar les capes i generar les tessel·les poden trobar-se lliurement a internet (Linux, Docker, Mapnik, PostgreSQL, GDAL, OGR, Osmium, Leaflet...), així com la informació necessària i l'experiència de molts altres projectes a Github.

La renderització està especialment adaptada a mostrar d'una forma clara tots els elements relacionats amb l'excursionisme, com els senders amb diversos nivells de dificultat i visibilitat, refugis, fonts, etc.

Els senders oficials (GR, PR, SL) també estan ressaltats amb el seu codi i nom.

Oscar Fonts, Francisco P. Sampayo, Sergio Edo i Eduard Porquet (geomati.co)

Transports Metropolitans de Barcelona té obert a la ciutadania un portal de dades i serveis per a desenvolupadors, amb informació oficial sobre el transport públic de les xarxes de metro i busos urbans de la ciutat, en https://developer.tmb.cat

Al portal es poden trobar dades per a la descàrrega estàtica com les línies, parades, estacions, horaris, recorreguts, accessos, correspondències, mobiliari i bescanviadors de totes dues xarxes. Aquesta informació s'ofereix en formats estàndard *geojson, *kml, *csv i *gtfs.

Així mateix, disposa d'una API amb serveis de Trànsit (les mateixes entitats de descàrrega, però en una API permanentment actualitzada), Planner (càlcul de rutes multimodal) i iBus (pas dels pròxims autobusos per una parada).

Tota la informació que s'ofereix és de naturalesa geogràfica i bona part d'ella té també component temporal.

Els serveis de l'API estan basats en programari lliure geoespacial com GeoServer o OpenTripPlanner, i s'utilitza OpenStreetMap com a cartografia de referència per al 'routing' a nivell de carrer.

A més, les mateixes dades i serveis que s'ofereixen en el portal són els que s'usen en les aplicacions oficials de TMB, com el seu web, el servei 'vull anar' i les seves Apps.

En aquesta ponència abordarem:

- Dades i serveis disponibles.
- Condicions d'ús, accés, documentació.
- El codi lliure i dades lliures en els quals es basen.
- Demostracions (xules) d'ús.

Cristina Calvo (Instituto Geográfico Nacional)
@IGNSpain

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) va publicar al març de 2017 la primera versió de la Informació Geogràfica de Referència de Xarxes de Transport (IGR-RT), amb l'objectiu inicial de donar compliment als requisits d’INSPIRE, al mateix temps que pretenia satisfer les necessitats dels restants productes del propi IGN en la mateixa matèria.

Posteriorment a la publicació de la primera versió s'ha treballat en la seva actualització i millora i han sorgit diversos casos d'ús de l’IGR-RT per a propòsits diferents dels que inicialment s'havien plantejat. Això ha permès detectar incidències en el conjunt de dades, al mateix temps que es posava de manifest la necessitat de fer evolucionar el model de dades, canviar els formats en què es distribueix i la periodicitat en la publicació de les noves versions.

Un d'aquests casos d'ús és la generació de rutes òptimes entre diferents punts del territori a través de la xarxa viària. Aquest cas d'ús va néixer d'una sol·licitud del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, que es va posar en contacte amb l'IGN/CNIG per a plantejar la possibilitat de calcular el cost en temps i la distància en quilòmetres des de la capital de cadascun dels municipis de l'Estat fins a l'hospital més pròxim, el municipi de més de 20.000 habitants més pròxim i el municipi de més de 50.000 habitants més pròxim.

La raó d'aquesta petició partia d'un estudi que buscava avaluar el risc de despoblament dels municipis espanyols i que prenia la distància als diversos equipaments i serveis socioculturals i sanitaris com un dels factors que a priori contribuïa a augmentar aquest risc.

Presentant l'exercici realitzat per a calcular les rutes, pretenem mostrar la metodologia utilitzada, però sobretot les dificultats trobades durant el seu desenvolupament i les limitacions actuals que l’IGR-RT presenta per a aquesta mena d'usos.

En línies generals, es considera que els coneixements adquirits durant l'anàlisi realitzada han permès posar a prova les dades de xarxa viària recopilats en l’IGR-RT, així com obrir la porta a la possibilitat d'oferir nous serveis als ciutadans per part de l'IGN. No els relatius al càlcul de ruta òptima (per a això existeixen nombrosos programes comercials, tant d'ús lliure com de pagament), sinó sobretot pel que fa al càlcul d'isòcrones, que entenem que pot ser de gran utilitat per a nombrosos usuaris i institucions.

Tereza Ivaylova Ilieva, Víctor Centella Fuster (Prodevelop)

Local Space és un SIG multiplataforma corporatiu per a ajuntaments que integra diferents eines capaces de treballar directament amb diverses fonts de dades en un únic repositori. Permet ordenar la informació territorial en diversos mòduls segons la seva temàtica facilitant així l'actualització i consulta d'informació.

És possible realitzar la implantació de Local Space usant diferents bases de dades, com per exemple Oracle o PostgreSQL/PostGIS. A més, permet la integració de diverses fonts de dades tant pròpies, de tercers, com d'altres aplicacions sectorials de l'Ajuntament.

El sistema consta de diversos components que permeten una àmplia personalització del sistema, de manera que es poden configurar nombrosos aspectes de la plataforma sense necessitat de programació:

- Visor de mapes
- Mòdul d'administració
- Publicador de mapes
- Catàleg de metadades

El visor de mapes és una aplicació multiplataforma que posseeix un alt rendiment en la velocitat de resposta en la navegació sobre la cartografia, fet que ens permet integrar informació de la llista de carrers, sensors en temps real, xarxes socials, padró municipal i fins i tot d'altres IDEs de forma centralitzada.

Local Space ofereix una interfície amigable i les eines de què disposa permeten la càrrega, edició i actualització de la cartografia mitjançant diferents mètodes, facilitant el manteniment de la informació, atenent diferents perfils d'usuari, des de bàsic fins a avançat i fent possible la sostenibilitat del SIG corporatiu mitjançant:

- Un visor de mapes multiplataforma que permet editar les dades tant des d'equips d'escriptori com des de dispositius mòbils, permetent així prendre dades en camp i reflectir-los directament en la base de dades centralitzada.
- Una eina d'administració utilitzant formats de fulls de càlcul, CSV o SHP.
- Eines SIG d'escriptori.
- AutoCAD, usant el connector psCAD, desenvolupat per a ajudar els tècnics de l'ajuntament a continuar treballant en entorns CAD sense necessitat de canviar de programari per a mantenir la cartografia.

Diego Bujanda Bustillo (GeoActio)

Presentació del cas d'èxit del projecte de desenvolupament d'un planificador multimodal de rutes de transport públic sobre Open Trip Planner en l'àmbit territorial de Catalunya.

El planificador està basat en Open Trip Planner (OTP) una plataforma de codi lliure que permet el càlcul de rutes òptimes combinant diferents mitjans de transport. Es tracta d'una solució desenvolupada en Java que inclou diferents mòduls per al càlcul de rutes, incloent-hi una Aplicació Web per a l'enrutament sobre el mapa i una API de Serveis Web REST per a utilitzar en aplicacions externes.

El planificador, ja actualment en producció, compta amb les següents característiques:

- Enrutador multimodal que ofereix resultats combinats de múltiples mitjans de transport de Catalunya (autobús, metro, tren, tramvia, bicicleta, trànsit...).

- Mòdul de càrrega de dades dels mitjans de transport en format GTFS (General Transit Feed Specification), l'estàndard del sector. Aprofitament de fitxers GTFS open source dels principals serveis de transport públic de Catalunya (TMB, FGC, Rodalies, TRAM, Bicing, operadors d'autobusos interurbans...).

- Transformació de les dades de vials i xarxes de transport en un objecte graf (GraphBuilder) mitjançant el qual es calculen les rutes òptimes de manera precisa i eficient.

- Utilització de geocoder per a millorar el funcionament de la cerca, permetent d'aquesta manera autocompletar adreces postals o punts d'interès i transformar-los en coordenades geogràfiques.

- Client web OTP amb un alt component visual: vista amb informacions del trajecte (temps de desplaçament, nombre de parades, transbords, horaris...) i indicacions sobre el mapa (vectors descriptius, inclusió de diverses capes base via WMS...).

- Incorporació de múltiples opcions de preferències de viatge: data/hora de sortida o arribada, tipus de viatge (més curt, menys transbords o personalitzat), màxima distància a peu, velocitat al caminar...

- Petjada ecològica del trajecte. Càlcul dels kg de C02 emesos en el trajecte en transport públic i comparació amb l'emissió originada si el trajecte es realitzés en automòbil.

- Consum de l'API de serveis web REST generat per a integrar el planificador en una app mòbil per a Android i iOS.

- Extensió GTFS-Flex per a incloure els serveis flexibles dels operadors (baixades fora d'horari, transport a demanda...) que complementen els serveis de ruta fixa.

Iván Sánchez
@RealIvanSanchez

Una demostració pràctica de com utilitzar l'estat de l'art en tecnologia WebGL i lectura de COGs (Cloud-Optimized-GeoTIFFs) en navegadors web per a aplicar àlgebra ràster (incloent la detecció i eliminació de núvols) fent ús del paradigma de computació al límit (sense necessitat d'utilitzar serveis de computació elàstica 'al núvol').

11:00 - 11:20

Jordi Cebrián (Sistemes d'Informació Territorial Institut Municiapl d'Informàtica, Ajuntament de Barcelona)

qVista és un projecte desenvolupat pel Departament de Sistemes d'Informació Territorial de l'Institut Municipal d'Informàtica de l'Ajuntament de Barcelona.

Consisteix en una llibreria de classes i funcions per a simplificar la generació de solucions cartogràfiques 'standalone'. qVista és una eina construïda sobre l’API de QGIS, per a simplificar l'ús d'informació territorial a Barcelona, amb especial èmfasi als serveis tècnics i els equips gerencials.
Incorpora també un sistema de catalogació de mapes i capes per a poder integrar la producció cartogràfica de diferents departaments en un repositori comú.

En aquesta comunicació es mostrarà un exemple d'ús de les principals classes.
Veurem un exemple pràctic de desenvolupament usant algunes de les funcions de la llibreria Vista, desenvolupada sobre PyQgis. Així, podrem:

- Visualitzar un mapa QGis, des d'un programa senzill, mitjançant la utilització de l'objecte QvCanvas, amb funcions de zoom i panning.
- Usarem la classe QvLlegenda per a poder interactuar amb el mapa, activant i desactivant nivells, i aplicant altres funcionalitats.
- Afegirem la classe QvLlegenda, per poder interactuar amb el mapa, activant i desactivant nivells, i aplicant altres funcionalitats, com ara el filtre alfanumèric.
- Utilitzarem la classe QvAtributs, que ens mostrarà una taula alfanumèrica associada amb la informació alfanumèrica associada als elements gràfics, als quals podrem aplicar filtres que interrelacionaran el canvas amb la taula d'atributs.
- Mostrarem com enllaçar amb StreetView mitjançant la utilització de la classe QvStreetView

Celia Sevilla Sánchez (Centro Nacional de Información Geográfica - CNIG)

Avui dia estem acostumats a consumir cartografia a través de la pantalla d'un ordinador o d'un dispositiu mòbil mitjançant visualitzadors, de tal forma que seleccionem interactivament la porció de territori que ens interessa explorar a través d'un espai continu sense els tradicionals límits dels mapes en paper.

Basant-nos en aquesta nova manera de consultar informació geogràfica, aprofitant les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i conservant l'essència que té el Mapa Topogràfic Nacional (MTN) de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), el Centre Nacional d'Informació Geogràfic (CNIG) ha desenvolupat el projecte de cartografia a demanda 'Mapa a la Carta'. Es tracta d'una aplicació on l'usuari pot configurar el mapa al seu gust i necessitats pròpies, permetent l'elecció de la fracció de territori que contindrà la fulla, l'escala (dins d'uns rangs) i fins i tot la personalització del títol i portada del mapa. També permet dibuixar sobre la cartografia punts, línies i polígons que poden ser retolats, o bé inserir altres dades geogràfiques pròpies com una ruta a peu mitjançant GPS; les dades d'una consulta en el Cadastre o el Centre de Descàrregues o qualsevol altre tipus d'informació descarregada d'internet en múltiples formats.

Per al desenvolupament s'ha dissenyat una solució formada per diversos components de programari lliure. Des del front-end, un entorn intuïtiu programat en React JS, s'interactua amb la informació espacial de referència explotant els serveis de webmapping que proveeix l'API-IGN, les cerques de noms geogràfics IGN Search, així com els serveis de visualització OGC WMTS de Cartografia ràster de l'IGN. Aquest conjunt de serveis permet a l'usuari definir les condicions del mapa desitjat que finalment generarà MapFish de OSGeo, en format PDF d'alta resolució.

Amb tot això s'aconsegueix que passem de ser usuaris o lectors de cartografia a creadors de nous mapes reutilitzant els recursos del MTN i disposant del producte digital en format PDF en qüestió de minuts amb la possibilitat de compartir-ho entre els nostres contactes. També es dona l'opció de tenir el mapa generat en format paper estàndard o resistent i amb la qualitat d'impressió a la qual estem acostumats a veure en la sèrie del MTN. Per a això, l'aplicació desenvolupada dona l'opció d'imprimir en els tallers de l'IGN processant les peticions particulars com un producte més de la Botiga Virtual. D'aquesta manera es generen mapes exclusius, personalitzats i sota demanda de l'usuari amb la qualitat de sempre.

Alvaro Anguix Alfaro, Mario Carrera Rodríguez (Asociación gvSIG)
@gvsig @AlvaroAnguix

Els últims desenvolupaments de gvSIG Desktop han potenciat diversos aspectes de l'aplicació, entre ells l'edició avançada, mitjançant la incorporació de diverses eines que l'apropen cada vegada més a les prestacions que ofereix un CAD per al manteniment de cartografia avançada. No obstant, en organitzacions amb competències en edició cartogràfica existia un problema no resolt: disposar d'un control de versions aplicat al manteniment de la informació geogràfica, que permetés editar de manera simultània, generar bloquejos, realitzar comprovacions i validacions a l'hora de consolidar la informació i controlar els històrics. Aquest complex desenvolupament, que porta a gvSIG Desktop a un nou nivell en quant a edició professional, és el que es presentarà en la comunicació proposada.

Ramiro Aznar Ballarin (Planet)
@ramiroaznar

En la meva curta experiència en el món geoespacial m'he anat trobant situacions en les quals la geometria es creuava amb la geografia. Línies contínues i discontínues en els anomenats 'territoris disputats', el mal ús dels buffers o àrees d'influència, o els geocodings i els seus problemes amb la diversitat d'adreces postals en el món seran els capítols d'un futur llibre que aquesta xerrada pretén presentar.

Carlos Fernández Freire, Cristina Corral Sánchez, Manuel Molina Martos (Unidad SIGyHD - Centro de Ciencias Humanas y Sociales, CSIC)
@uSIG_CCHS_CSIC

El webmap de textos neosumeris s'ha desenvolupat des de la Unitat SIGyHD del Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC per a oferir una visió cartogràfica interactiva, en la línia de treball de les Humanitats Digitals i la ciència oberta, de l'important corpus de tauletes cuneïformes creat per l'investigador del CSIC Manuel Molina (Base de dades de Textos Neo-Sumeris, BDTNS d'ara endavant).

El projecte BDTNS, disponible en línia des de 2002, és un corpus electrònic consultable que reuneix més de 101.000 textos cuneïformes de l'imperi mesopotàmic de la tercera dinastia d’Ur, datats en el segle XXI abans de la nostra era. És un recurs de primer ordre per als estudiosos d'Orient Antic.

El projecte de webmap basat en les dades de BDTNS busca posar en relleu la relació entre els jaciments de procedència dels textos cuneïformes i la seva actual ubicació, formant part de diferents tipus de col·leccions, públiques o privades.

Per a això s'hi han georeferenciat els jaciments d'on procedeix tot el material arqueològic i les més de 800 col·leccions de destí, classificades en funció de la tipologia d'institució que l'alberga.
El mapa final permet consultar les col·leccions de destí dels materials de cada jaciment o totes les col·leccions, filtrar en funció de la tipologia de col·lecció i accedir a les fitxes del corpus original.

Es tracta d'un desenvolupament propi programat en OpenLayers que accedeix a les dades de la base de dades original (MySQL).

Disponible a: http://bdtns.filol.csic.es/mapa.php?modo=colecciones

Marco Filipe Chaves Antunes (Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro / Comunidade Intermunicipal do Alto Tâmega)
@marcofca

Amb el creixement de les tecnologies de representació i anàlisi del territori en les seves variades dimensions, la creació d'un portal de dades és un pas lògic en el procés d'adopció de recursos amb la finalitat d'una gestió millorada del territori regional i d'apoderament dels ciutadans.
La disponibilitat d'un volum cada vegada més gran d'informació digital o digitalitzable, implica una creixent necessitat de guanyar capacitat de valorització de la informació cada vegada més disponible i oberta, sempre buscant la creació de nou coneixement generat a costes d'aquesta informació.

Es percep com a fonamental, una política assenti en els principis de Dades obertes, per a una cada vegada més gran, participació dels ciutadans en les activitats de decisió. L'adopció d'un portal de dades d'intel·ligència territorial possibilitarà, el mitjà de cerca, interpretació i reutilització de tota la informació sobre la seva regió, congregada en un sol espai digital, sent la culminació d'una estratègia basada en quatre principis: (1) la correcta gestió de la informació, (2) la governança eficient, (3) l'obligatorietat d'informació als ciutadans, (4) l'ordenament territorial.

L'emergència d'una plataforma tecnològica, compartida per totes les entitats de governació i ciutadania del territori de l'Alt Tâmega, és el nom per al desenvolupament inicial de l'Observatori do Alt Tâmega, desenvolupament aquest que es farà en una primera fase al voltant de la Infraestructura de Dades Espacials de l'Alt Tâmega (IDE-AT).

La IDE de l'Alt Tâmega pretén agregar tota la informació geoespacial disponible en les organitzacions de govern de la regió. La implementació de la IDE es va estructurar en tres eixos fonamentals: (1) Model de governança de recursos humans, a través de l'encreuament de les estructures formals existents i una estructura orientada per a la gestió de la informació. (2) Model d'organització de la informació, el qual ha de tenir en compte la identificació i optimització de fluxos de dades dins de les organitzacions de la regió i al mateix temps, que ha de garantir el gradual acostament, en matèria de conformitat amb els marcs normatius ISO i INSPIRE, depenent la velocitat d'ajustament de la normalització, de la capacitat dels recursos humans per garantir la qualitat d'implementació; (3) La plataforma de treball Geonode, la qual ha de respondre a qüestions com la facilitat i flexibilitat d'ús per part dels tècnics de govern local i ciutadans, i al mateix temps que ha d'atorgar la possibilitat de gestionar la informació de manera autònoma i avançada, buscant sempre eficiència en la capacitat de tramitar documentació i metadades relacionades amb aquesta informació geoespacial, en una plataforma de programari lliure i basada en estàndards de dades obertes, seguint la filosofia que la informació com més disponible per a ús per tots, millor serveix en el desenvolupament local.

Laura García Juan, Carmen Hidalgo Giralt, Angel Ignacio Aguilar Cuesta (Universidad Autónoma de Madrid, Universidad Internacional de Valencia)
@sigecah

L'ensenyament d'assignatures de Sistemes d'Informació Geogràfica basada en l'aprenentatge principalment de programari propietari s'ha vist alterada per la irrupció de solucions basades en programari lliure cada vegada més potent i esteses.

A aquesta situació se suma el canvi en els perfils laborals, molt relacionats amb l'actual demanda social, on les geotecnologies tenen un paper cada vegada més destacat. Per tot això, es veu necessària una actualització dels programes docents, ja no sols en qüestions teòriques sinó també en la cerca de vies per a l'adquisició d'habilitats que s'adaptin al panorama descrit. L'arribada de la COVID i la necessitat de passar a altres escenaris docents va accelerar aquest procés.

En el cas que compartirem, els reptes que es van presentar, com ara la dificultat de llicències o la necessitat de conjuminar les característiques tècniques dels diferents equips dels alumnes, es van convertir en oportunitats. En aquesta comunicació presentem el projecte d'innovació docent que es va desenvolupar amb els alumnes del Grado de Geografía y Ordenación del Territorio y Ciencias Ambientales de la UAM, en una modalitat d'educació a distància i amb escassos recursos tècnics. Partint d'un cas d'estudi, els alumnes adquirien competències en gestió de projectes alhora que treballaven amb diferents geotecnologies.

A escala de programari totes les solucions estaven basades en programari lliure (QGIS, QFIELD, R, Geoserver...) treballant conjuntament en un projecte participatiu amb tutories. L'objectiu era tenir un primer contacte amb múltiples solucions i aprendre a utilitzar-les conjuntament en un mateix projecte.

25 de març de 2021

Joan Sala Coromina, Jordi Ribera Altimir, Jose Antonio García del Arco (institut de Ciències del Mar - CSIC)

Durant les darreres dècades l'activitat pesquera a Catalunya ha disminuït de manera notable. El mal estat dels recursos vius marins explotats ha provocat la reducció de la flota pesquera i la regressió d'aquesta activitat econòmica. La col·laboració entre els sectors pesquer, científic i administratiu és bàsica per a la gestió d'aquesta activitat econòmica a llarg termini de manera sostenible.

La creació d’ICATMAR (Institut Català de Recerca per la Governança de la Mar), un òrgan de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el CSIC, té com a objectiu formalitzar i canalitzar aquesta col·laboració entre sectors. Dins d'aquest, existeix un projecte de seguiment i assessorament cientificotècnic a l'administració i confraries de Catalunya en gestió pesquera. Aquest projecte parteix de l'experiència i coneixements del departament de Recursos Renovables Marins de l'Institut de Ciències de la Mar (CSIC).

El projecte va començar l'octubre de 2018 posant en marxa, d'una banda, una campanya d'observacions de camp a bord de barques de pesca i, per un altra, la seva arquitectura tecnològica. Un dels elements clau és la recopilació de dades i la seva estructuració per a poder ser analitzats i visualitzats, amb l'objectiu d'orientar científicament la gestió de l'activitat pesquera a Catalunya.

Un equip de biòlegs observadors s'embarca periòdicament en vaixells de les diferents flotes pesqueres i realitza una recollida de mostres i dades a bord. Les mostres són analitzades amb posterioritat en l'Institut de Ciències de la Mar i les dades obtingudes són introduïdes a través d'una aplicació web desenvolupada en Django (Python) i emmagatzemats en una BBDD (PostgreSQL-PostGIS). Els resultats de l'anàlisi d'aquestes dades i l'encreuament de dades entre el Sistema de Localització de Vaixells (SLB) i les notes de venda de les llotges pesqueres, s'utilitzen per a generar diferents productes utilitzant QGIS i PostGIS i així poder respondre a una part de la problemàtica relacionada amb la gestió i conservació dels recursos pesquers a Catalunya.

En aquesta presentació, exemplificarem aquest flux de treball mitjançant la resolució d'una pregunta aplicada a la gestió pesquera i visualitzarem resultats de les anàlisis biològiques i geogràfiques.

Jordi Segú Tell (Centro Nacional de Epidemiología - Instituto de Salud Carlos III)

Els espais verds urbans (EVU) són beneficiosos per als ciutadans que resideixen a les ciutats. D'una banda, proporcionen serveis eco sistèmics que ajuden a mitigar els efectes del canvi climàtic a les ciutats. I d'altra banda, també fomenten hàbits de vida saludables i les relacions socials en proporcionar un espai físic perquè aquestes es puguin donar. Una branca dels estudis epidemiològics són els estudis ecològics, orientats a estudiar poblacions en àrees d'anàlisi agregada.

La metodologia que proposem s'emmarca dins d'aquest paraigua. A Espanya la unitat mínima d'anàlisi territorial és la secció censal (SC). Aquest estudi pretén estimar l'exposició a EVU a escala de SC; establint com base de l'anàlisi el mapa cadastral d'edificis, que serviran per a tenir en compte les posicions dels edificis dins de cada SC i el nombre d'habitatges que contenen. Aquest mètode és transversal i incorpora les dues metodologies més utilitzades per al càlcul d’EVU: l'Índex de Diferència Normalitzada de Vegetació (NDVI) i la proporció d’EVU diferenciada a través de mapes de cobertes del sòl (MCS). La metodologia està disponible per al seu ús a través d'una llibreria de R (https://github.com/jsegu/greennessr).

Per a validar el nostre mètode, s'ha comparat amb els mètodes existents en una anàlisi d’autocorrelació espacial en catorze ciutats espanyoles. Després hem estimat l'exposició a EVU en diferents escenaris climàtics utilitzant les mateixes ciutats. En el cas del NDVI, el nostre mètode fa augmentar la I de Moran (0,19) i en el MCS l'augment és (0,4). Hem trobat relacions entre el clima i EVU, en ciutats de clima més humit es presenten valors EVU més alts. També hem trobat que hi ha una lleugera correlació positiva de Spearman (0,37) entre les metodologies utilitzades, però aquest efecte no depèn del clima.

Finalment dir que el nostre mètode millora les estimacions de les metodologies anteriors i el fet de seleccionar com a font de dades el NDVI o els MCS dependrà dels objectius de l'estudi i de la disponibilitat de dades.

Lluís Vicens (SIGTE - Universitat de Girona)
@SIGTE_UdG

Aquest darrer any, per norma general, ens hem hagut d'adaptar al ritme i a les possibilitats que ha anat marcant la COVID19. Limitacions, restriccions i recomanacions han estat (i segueixen encara), vigents des de l'inici de la pandèmia. Des del principi d'aquesta nova realitat, des del SIGTE ens vàrem plantejar què podíem fer per a millorar o facilitar en la mesura de les nostres possibilitats, determinats aspectes que ens afecten a tots. Així, mitjançant dades espacials obertes i fonts diverses, i amb l'ús de tecnologies lliures geoespacials, vàrem planificar la implementació d'algunes aplicacions i projectes amb un triple objectiu:

- Informar de l'estat i progressió de la pandèmia
- Ajudar a les persones a prendre decisions en relació a la mobilitat i a les restriccions
- Demostrar que l'ús combinat de tecnologies i dades lliures, són uns bons aliats per donar suport a la presa de decisions per part de les administracions competents.

Al llarg de la presentació es mostraran algunes d'aquestes aplicacions i projectes, fent especial èmfasis en les dades utilitzades en cada cas, així com les limitacions i condicions que es deriven del seu ús.

Núria Font Casaseca (Universitat de Barcelona)

En els últims anys han tingut lloc importants canvis tecnològics i conceptuals, tant en l'àmbit de la cartografia i les tecnologies geoespacials com en el dels estudis urbans que han situat al mapa en una nova posició teòrica i pràctica per a entendre el fenomen urbà actual. Aquesta 'era urbana' suposa, més enllà d'aspectes demogràfics, l'extensió de l'urbà més enllà de les fronteres o límits de la ciutat 'tradicional', una extensió que és tant física -amb noves tipologies, densitats i formes d'urbanització-, com a funcional i política.

Renovar les pràctiques cartogràfiques pot ser una de les respostes als nous reptes que plantegen els espais urbans, que necessiten maneres diferents de narrar, visualitzar i comunicar les complexes formes que aquestes adopten i els processos i dinàmiques que hi tenen lloc. La representació cartogràfica de l'espai urbà, especialment quan es realitza des d'una concepció espacial cartesiana i absoluta, implica un complex procés d'abstracció que produeix una imatge simplificada i limitada de les realitats a través d'un conjunt de decisions sobre quins elements seran inclosos o no, quines categories i àmbits utilitzar per a agregar la informació i com es traduiran aquestes dades a un llenguatge gràfic. El resultat serà sempre una representació gràfica parcial, que obviarà molts elements i relacions també existents, donada la complexitat i multiplicitat que caracteritza l'espai urbà.

Una alternativa per a unes representacions més inclusives i complexes és la introducció del pensament topològic, que en el context dels estudis urbans obre una oportunitat per a repensar conceptes importants però poc estudiats com, per exemple, els relatius a les distàncies, la verticalitat, les escales i temporalitats urbanes o a les complexes relacions entre els diferents territoris i llocs. Existeixen alguns exemples cartogràfics, històrics i recents, que mostren el potencial d'aquestes representacions espacials alternatives per a comprendre i visualitzar aquestes altres dimensions urbanes normalment ocultes en les representacions utilitzades de manera més habitual en els àmbits que utilitzen els Sistemes d'Informació Geogràfica sense reconèixer les limitacions del llenguatge cartogràfic. La qüestió a resoldre és de quines maneres aquestes alternatives poden arribar a ser incorporades a les pràctiques cartogràfiques urbanes actuals que utilitzen les tecnologies geoespacials com a eina analítica. Això pot arribar a permetre superar una visió de la cartografia centrada en l'objectivitat i en una mètrica exacta que mesura la distància en termes lineals per a adoptar un nou criteri que accepti la subjectivitat, la relativitat i la distància relacional pròpia d'una concepció espacial topològica.

Francisco Martín Rivas (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

El aquest resum es descriu el Treball de Final de Màster (TFM) del màster en Geoinformació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en la seva especialització en Desenvolupament de Geoaplicacions. És en aquest context en el qual neix el projecte 'Desenvolupament d'una tecnologia smartphone per a estudiar l'ús i percepció de l'espai públic', que consisteix en el desenvolupament d'una aplicació mòbil per a permetre estudiar l'ús i la percepció de l'espai públic per part dels habitants de la ciutat de Barcelona. Mentre que l'aplicació podrà ser utilitzada per qualsevol persona, l'explotació de les dades recollides a través d'ella serà d'ús exclusiu del Grup d'Estudis en Mobilitat, Transport i Territori (GEMOTT), del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, qui fou el client final del projecte.

En quant a l'arquitectura i funcionalitats del sistema, està compost en essència per una aplicació web mòbil, denominada 'Ambulate', capaç de registrar i georeferenciar les rutes que recorren els usuaris, però també de mostrar a l'usuari un formulari georreferenciat sobre les percepcions de l'espai en el qual es troba. Aquest formulari es mostra en el moment en el qual l'usuari s'ha detingut de manera perllongada o quan es troba en una zona d'interès. D'aquesta manera, tant les rutes i formularis geolocalitzats com les respostes als mateixos s'envia i emmagatzema en una base de dades PostgreSQL. D'altra banda, aquest client mòbil permet a l'usuari no solament veure un resum de les seves estadístiques, com pot ser el total de quilòmetres recorreguts o el nombre de formularis omplerts, sinó que també l'hi permet veure la geolocalització i propietats de totes aquestes entitats sobre una base d'OpenStreetMap. Per últim, i amb l'objectiu de donar suport i monitorització en temps real per part del GEMOTT, el sistema compta amb un client d'escriptori en el qual es pot visualitzar, i fins i tot descarregar en format GeoJSON, tota la informació registrada a la base de dades, permetent així l'explotació d'aquestes dades per un client SIG com, per exemple, QGIS.

Tot el codi de l'aplicació web mòbil es troba obert i lliure en un repositori propi de *GitHub - https://github.com/fmariv/ambulate -.

En el projecte es realitzà tant el disseny com la implementació completa del sistema: la base de dades d'una banda, i per l'altra, el desenvolupament del disseny gràfic i funcional, donant com a resultat una eina sòlida per a la recollida d'informació.

Eduardo Martín Azaola (GISARTE. GIS, Ingurumena & Remote Sensing SL)

L'anàlisi espai-temps de la vegetació a la mina de Barruecopardo que es presenta en aquest document s'ha realitzat a petició de l'empresa SALORO SLU i concerneix l'activitat minera de l'empresa en el jaciment de Barruecopardo, província de Salamanca.
Després de la posada a punt de la mina, el 2019 es van iniciar les feines d'extracció comercial del mineral. L'empresa vol conèixer si aquesta activitat genera un impacte negatiu en la vegetació que envolta la mina per a, si escau, prendre les mesures correctores que siguin necessàries. Per tant, l'objectiu d'aquest estudi és determinar si l'activitat minera afecta negativament a la vegetació de l'entorn de la mina de Barruecopardo.

La metodologia utilitzada per a desenvolupar l'estudi està basada en la teledetecció, ja que s'ha comprovat que l'ús de dades multi temporals obtingudes a partir d'imatges satèl·lit d'alta resolució temporal permet monitoritzar els impactes acumulatius associats a les operacions mineres.

Entre els nombrosos índexs que existeixen per a avaluar l'evolució de la vegetació, s'ha triat l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI), índex usat per a estimar la quantitat, la qualitat i el desenvolupament de la vegetació en base a la intensitat de la radiació en el canal vermell i infraroig pròxim de l'espectre electromagnètic que la vegetació emet o reflecteix.
S'ha recorregut a plataformes de l'ESA i la NASA per a accedir a les dades i s'ha utilitzat programari específic per a l'adquisició, pre-processament i processament de les imatges. A més, s'ha comptat amb una màquina virtual facilitada per l'ESA per a executar processos demandants de gran capacitat de processament.

S'ha analitzat el període d'activitat minera a partir de dades del satèl·lit Sentinel 2 del programa europeu Copernicus. S'ha obtingut l'NDVI de 44 imatges Sentinel 2, amb resolució de 10 m i periodicitat mensual des del març de 2017 fins a octubre de 2020.
S'han estudiat els valors mensuals, les seves tendències i les seves variacions, inter i intra anuals, tant numèricament com espacialment. També s'ha fet una anàlisi de la sèrie temporal mitjançant la tècnica RGB per a visualitzar els canvis en diferents unitats temporals. A més, s'han fet aquestes anàlisis considerant la proximitat a la petjada minera i la presència de diferents cobertures presents en l'àrea d'estudi obtingudes del Corine Land Cover 2018.

Per a poder tenir una sèrie temporal de referència s'ha recorregut al producte MOD13Q1 facilitat per la NASA, disposant així de l'NDVI des de l'1 de gener de 2001 fins al 13 de setembre de 2020, amb resolució espacial de 250 m i periodicitat de 16 dies, analitzant l'evolució temporal de l'NDVI, la seva tendència i les anomalies mensuals el 2019 i 2020.

María Arias de Reyna Domínguez (Red Hat)

Tot el que fem es basa en dades, la font dels quals sovint combina diferents components desacoblats (bases de dades, serveis web, streams, ...). Automatitzar els fluxes de dades, agregar fases condicionals, gestionar les credencials de forma segura,... sol ser una tasca feixuga i repetitiva que molts desenvolupadors fan una i altre vegada, generant codi difícil de mantenir a llarg termini.

Amb els frameworks d'Integració de Processos podem simplificar i reutilitzar l'experiència d'altres desenvolupadors. Inclús podem arribar a crear automatitzacions i fluxes de treball de dades complets snese escriure una sola línia de codi.

En aquesta presentació veurem com utiiltzar Apache Camel i Syndesis per a crear integracions de manera senzilla.

Miguel Sevilla-Callejo, Jorge Barba, Francisco Sanz, Victor Val, Jonatan Val, Daniel Bruno, Enrique Navarro (Instituto Pirenaico de Ecología - CSIC, Mapeado Colaborativo - Geoinquietos Zaragoza, Fundación Ibercivis)

Un dels problemes creixents entre els projectes de ciència ciutadana està vinculat a la presa de dades sobre el terreny, ja que molts d'aquests projectes tenen un component espacial significatiu. Aquests projectes requereixen la presa de fotografies i informació de diversa tipologia sobre un punt geogràfic.

Alguns dels projectes de ciència ciutadana desenvolupen aplicacions específiques, perquè els voluntaris les instal·lin en els seus telèfons mòbils. Aquesta solució és molt pràctica perquè aprofita la capacitat de posicionament d'aquests dispositius, així com l'execució de programes per a la recollida de dades. No obstant, el desenvolupament específic d'aplicacions per a mòbils sol estar restringit al pressupost dels projectes i solen estar dissenyades específicament per a cadascuna d'ells. Això ens porta al fet que si es participa en diversos projectes, s'ha de tenir instal·lades diverses aplicacions, cadascuna amb les seves especificacions pròpies.

Des de Mapeado colaborativo - Geoinquietos Zaragoza (mapcolabora.org) juntament amb la Fundació Ibercivis (ibercivis.es) plantegem la creació d'una plataforma comuna que faciliti la recollida de dades georeferenciades per a diversos projectes de ciència ciutadana. CitMApp és l'aplicació resultant d'aquesta idea.

CitMApp és una aplicació per a dispositius Android, lliure i de codi obert (github.com/ibercivis/citmapp) que permet la recollida de dades en temps real i afavoreix la posada en marxa d'anàlisis científiques per a projectes de ciència ciutadana. Els usuaris recullen la posició i activitat, realitzen mesuraments o capten imatges rellevants de fenòmens del seu interès que podran ser ampliats posteriorment per la comunitat d'usuaris.

L'aplicació utilitza com a base la llibreria OSMdroid i fa ús de l’OSMBonusPack. A més, per a la visualització d'imatges en línia utilitza la llibreria Picasso i per als HTTP Request empra la llibreria Volley. Les dades es gestionen en els servidors d’Ibercivis.

A CitMApp cada projecte té el seu espai en un formulari específic. Sobre la mateixa app, sense necessitat de desenvolupaments propis, sense complicacions i de manera senzilla es poden muntar tasques pròpies, i una vegada introduïdes les dades sobre el terreny, sol·licitar una taula amb tota la informació disponible.

El projecte per al monitoratge de la qualitat de les aigües a Aragó, #RiosCiudadanos (riosciudadanos.csic.es), és la primera iniciativa que ha utilitzat aquesta aplicació per a la consecució dels seus objectius. En aquest projecte de l'Institut Pirinenc d'Ecologia - CSIC, prop de 80 voluntaris estan prenent mostres d'aigua en més d'un centenar de punts de la geografia aragonesa, fent ús de CitMApp per a pujar les dades obtingudes i el seu processament.

Lucía Martínez Martínez (Creu Roja Espanyola)

Múltiples factors són els que provoquen que el 46% de la població de Burundi pateixi inseguretat alimentària: una alta densitat demogràfica, feble creixement econòmic, pobresa generalitzada de la població rural, desnutrició i desigualtat de gènere, agreujat per tensions polítiques i socials.
En aquest context, s'inicia el projecte de cooperació al desenvolupament de Creu Roja en 12 comunes rurals de Burundi, on es persegueix l'augment de la resiliència de la població, les bones pràctiques nutricionals, d'higiene i agro-pastorals per a una millora integral de les persones i el seu territori.

MISSINGMAPS I LA IMPORTÀNCIA DELS MAPES

Molts dels llocs més vulnerables són al seu torn, els menys cartografiats. Aquestes circumstàncies són limitants i recurrents en els projectes. Per això el nostre primer objectiu és produïr mapes detallats d'aquestes àrees, capturar informació relacionada amb els mitjans i condicions de vida i obtenir les dades que ens ajudaran en la presa de decisions.

Els primers passos en la producció dels mapes es fan de forma remota gràcies a imatges satèl·lit i a la comunitat de voluntaris. Aquesta és la base del Moviment ``MissingMaps``, on organitzacions humanitàries de tot el món, col·laboren per a donar resposta a aquests buits en el mapa, amb el suport d'eines col·laboratives de codi obert i la comunitat d’OpenStreetMap.

Creu Roja Espanyola, membre de MissingMaps des de 2020, ha organitzat nombrosos esdeveniments de mapeig col·laboratiu o mapatons, on voluntaris identifiquen elements fàcilment reconeixibles en les imatges de satèl·lit, com per exemple edificis, carreteres o rius, a través de la plataforma humanitària d’OSM. Posteriorment, els mapajadors d'OSM validen les dades recol·lectades en els mapatons. Les comunitats involucrades en terreny afegeixen les capes de coneixement local, fent possible disposar de mapes oberts i detallats a OSM, tant per a les comunitats del nostre projecte com per a qualsevol persona en el món.

EMPODERAR LA PRESA DE DECISIONS AMB QGIS

Un bon mapa amb dades contrastades en terreny és el primer pas per a comprendre les dinàmiques de les comunitats rurals.
Això ens permet fer un pas més, ajudant-nos d'eines lliures d'anàlisi espacial amb QGIS i dades obertes de diverses organitzacions, per a la presa de decisions, podent respondre a preguntes com:

- Quina és l'estimació de població en les comunes, sent aquest un nivell administratiu sense dades oficials?
- Quina és la distància entre poblats i centres de comerç? per a poder veure el cost de recorreguts dels agricultors als centres de comerç.
- On es troben els serveis socials, centres de salut i centres educatius?
- Quines són les zones de major risc de desastres naturals? de cara a millorar la resiliència dels cultius, la ubicació dels magatzems d'aliments, els recursos hídrics i poder planificar així adequadament els usos del territori.

Esther Pulido Barberán (Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Informàtica)

El departament del Pla de la Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona té, entre altres, la funció d'actualitzar i publicar les dades de la cartografia topogràfica municipal, oficial i única en tot el territori que abasta el municipi. Aquesta funció requereix que la cartografia topogràfica estigui actualitzada, segons els canvis continus del territori, de manera àgil perquè els usuaris en puguin disposar amb garanties en qualsevol moment. Per tant, els processos d'actualització i publicació han d'estar optimitzats tant en velocitat, en eficiència com en qualitat.

D'altra banda, és una prioritat en la infraestructura de descàrregues cartogràfiques i dades geo-referenciades de l’Ajuntament de Barcelona utilitzar formats oberts, no propietaris i basats en estàndards que facilitin l'ús i el suport generalitzat per part de la comunitat d'usuaris de la geo-informació de la ciutat.

El programari QGIS permet mostrar les dades i publicar-los amb estructures estàndards i adaptades a diferents usuaris a partir d'una mateixa font de dades que es manté actualitzada. La publicació de la cartografia topogràfica en format Geopackage generada amb QGIS, ha aportat l'estandardització i agilitat necessària per a l'ús i anàlisi massiu d'aquestes dades.
El camí fins a arribar a aquesta publicació ha requerit depurar les dades inicials en format CAD i, definir i executar els processos de conversió d'aquestes dades en una base de dades relacional GIS. Els projectes QGIS han facilitat la creació de diferents estructures de dades adaptades a l'usuari i als estàndards, requerits tant per a compartir dades amb altres sistemes d'informació com per les classificacions requerides per la IDE.

A partir de les línies cartogràfiques es genera un mosaic que delimita tot el terme municipal amb polígons que es corresponen amb els usos implícits en la morfologia urbana, garantint la cobertura del territori i el rigor mètric implícit en la cartografia topogràfica en la qual es basa, per a mantenir la coherència amb el Pla Cartogràfic de Catalunya. El manteniment de les dades es fa en un únic repositori de dades i és continu, immediat i automàtic, amb una periodicitat mensual en la publicació dels canvis del territori.
Amb l'objectiu de garantir l'agilitat en la visualització i publicació de les dades, s'han creat catàlegs d'elements que permeten discriminar la visualització segons la seva superfície i el nivell de zoom. També ha estat necessari simplificar geometries i unificar nivells per a disposar d'un model senzill i amb bon rendiment en les publicacions.

D'aquesta manera, des de finals del 2020 es publica la cartografia topogràfica en un Mapa Topogràfic Municipal mitjançant un format de fàcil difusió (Geopackage) generat a partir de projectes QGIS. Les publicacions estan disponibles a la web de descàrregues CARTOBCN, oferint a l'usuari un producte estàndard, actualitzat, editable i amb rigor mètric, topològic i complert.

Iván Sánchez Ortega
@RealIvanSanchez

Una comparativa i visió general de tecnologia SIG vers els fonaments de gràfics per ordinador, seguida d'un cop d'ull a la implementació amb OpenLayers de 'GlTiles', que habilita la computació al límit de l'àlgebra ràster de GeoTIFFs multibanda amb precisió completa gràcies a les capacitats de renderitzat gràfic dels navegadors web WebGL.

Oscar Tomas Vegas Niño (IIAMA-UPV)

Les xarxes de distribució d'aigua de ciutats mitjanes i grans, conformada per milers de canonades connectades i altres elements de regulació, permeten transportar aquest element vital des dels punts de captació fins als consumidors finals. Una tasca, moltes vegades complicada, que les empreses batallen amb les operacions diàries dels seus sistemes, al mateix temps que se'ls exigeix augmentar la seva eficiència.

Els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG), ja formen part de la gestió de tota la informació relacionada amb l'explotació de les xarxes de subministrament d'aigua potable i amb ells es poden fer tasques d'inventari, gestió d’avaries, actuacions de manteniment, obtenció de plans, etc. Si a aquests SIG se'ls integra el mòdul de càlcul d’Epanet i es desenvolupen un grup de comandes per a l'elaboració de models hidràulics, podem dur a terme treballs de localització de pèrdues, rehabilitació, sectorització, etc.

La comunicació pretén analitzar i comparar els plugins desenvolupats per a elaborar i simular models de xarxes hidràuliques amb Epanet dins de la plataforma de QGIS. Després d'una cerca en el repositori de QGIS (https://plugins.qgis.org/plugins/tags/epanet/) s'han trobat les següents extensions:
- Demands in distribution networks (assignació de demandes als nodes)
- ImportEpanetInpFiles (importar i exportar models de xarxes d’Epanet)
- Water Network Tools (tractament de línies i nodes, fase d'elaboració del model).

Aquests plugins no utilitzen el motor de càlcul d’Epanet per als seus propòsits però existeixen altres extensions que si inclouen el motor de càlcul d’Epanet per a realitzar simulacions hidràuliques de la xarxa com: GHydraulics, QEPANET, QGISRed, QWater, i Giswater (que no està en el repositori de QGIS).

Alvaro Anguix Alfaro / Mario Carrera Rodríguez (Associació gvSIG)
@gvsig @AlvaroAnguix

gvSIG online és la solució de la Suite gvSIG per a la implantació d'Infraestructures de Dades Espacials, basada en components de programari lliure com Geoserver, PostGIS i OpenLayers, entre altres. Amb un conjunt d'eines que faciliten enormement l'administració de la informació geogràfica i la generació de geoportals, la seva implantació creix dia a dia i en tota mena d'institucions. Entre elles, les administracions locals.

Durant la comunicació es presentaran les principals eines de gvSIG online aplicades a la gestió municipal, mostrant diversos casos d'èxit d'implantació en ajuntaments o entitats relacionades amb la gestió municipal, de diverses geografies. Es mostrarà també la integració amb gestors d'expedients i amb apps desenvolupades amb gvSIG MApps, el framework de desenvolupament d'apps mòbils que s'integra amb la resta de la Suite gvSIG.

Fernando Martinez Alzamora (Instituto Ingeniería del Agua y M.A. Universidad Politécnica de Valencia)

Els models hidràulics de les xarxes de distribució d'aigua estan experimentant grans avanços en els últims anys. La ràpida difusió del programa de càlcul EPANET (Rossman, 2000) ha contribuït notablement a això. El seu mòdul de càlcul, també conegut com Toolkit, es va alliberar al 2016, i des de llavors hi ha hagut notables contribucions per part de la comunitat internacional per a potenciar les seves capacitats. No obstant això, poc s'ha avançat per a millorar la interfície gràfica per part de l’EPA, o per connectar el model amb l'entorn geogràfic, excepte a través de pocs productes comercials (WaterGEMS, InfoWorks, etc).

QGIS és un programari GIS lliure i molt potent, en contínua evolució, que ofereix un entorn ideal per a suplir les mancances de la interfície d’EPANET a l'hora de construir el model d'una xarxa de proveïment. En els últims anys s'han desenvolupat alguns plugins per a QGIS com QWater, GHydraulics, Water Network Tools, etc que ofereixen eines per a facilitar algunes tasques involucrades en la construcció d'un model, com ara interpolar cotes, assignar demandes, etc. QEPANET (Menapace, 2019) és potser el plugin més complet, el qual ofereix un entorn de treball des del qual es poden assignar valors a tots els elements de la xarxa, simular i observar els resultats, malgrat no contempla totes les capacitats de EPANET.

El nou plugin QGISRed neix amb una filosofia diferent, basada en el desenvolupament d'una plataforma professional des de la qual es poden declarar i reconèixer tots els elements físics que realment configuren les xarxes de distribució, i que formen part dels SIG corporatius: canonades, dipòsits, bombes, vàlvules de regulació, vàlvules de tall, escomeses, mesuradors, hidrants, desguassos, etc. Tots aquells elements que tenen alguna missió en la gestió i operació de la xarxa tenen cabuda a QGISRed, no sols amb finalitats informatives, sinó com a elements que interactuen amb els fluxos, pressions i substàncies transportades per l'aigua. Com a plataforma de treball permet crear i configurar un entorn de projecte propi, gestionar els diferents projectes creats, configurar valors per defecte, establir taules de correspondències material-rugositat, etc. Posseeix editors gràfics propis per a tots els components i les seves propietats, els quals són compatibles amb totes les eines d'edició de QGIS.

La interacció amb altres temes complementaris permet interpolar les cotes del terreny, assignar demandes a partir de la cartografia urbana i densitat de població, o utilitzar les escomeses per a traslladar les lectures dels comptadors al model. Finalment existeixen diverses opcions a l'hora de realitzar una simulació i observar, consultar o comparar els resultats. Un llistat més complet de les prestacions actuals de QGISRed pot consultar-se a https://plugins.qgis.org/plugins/qgisred/. El plugin està en evolució, millorant i incorporant noves prestacions dia a dia.

QGISRed funciona com plugin de QGIS i està registrat en el repositori oficial. La seva càrrega és automàtica i notifica a l'usuari cada vegada que es llança una nova versió. La interacció amb l'entorn de QGIS està programada en Python, però tot el processament es duu a terme mitjançant algorismes propis compilats en una llibreria escrita en C# des de l'entorn .net, la qual es carrega automàticament juntament amb el plugin i permet accelerar nombrosos processos de càlcul. Les dades s'allotgen en capes shape pròpies o fitxers dbf/csv auxiliars. No hi ha límit en quant a la grandària de la xarxa, suportant perfectament xarxes de fins a 20.000 nodes. S'ha verificat la seva compatibilitat amb les últimes versions de QGIS fins a la 3.16.

David Hernández López (Universidad de Castilla-La Mancha)
@pafyc_uclm

L'any 2009, amb l'objectiu de disposar de models digitals del terreny amb major precisió sorgeix la iniciativa d'incorporar la tecnologia LIDAR al projecte PNOA, apareix el projecte PNOA-LiDAR. L'objectiu del projecte és cobrir tot el territori d'Espanya (en un cicle de 6 anys) mitjançant núvols de punts amb atributs com la classificació o el color, obtinguts mitjançant sensors LiDAR aerotransportats. La primera cobertura es va realitzar entre 2009 i 2015 i la segona va finalitzar en 2020. La densitat de punts és de 0.5 punts/m² en la primera cobertura i de 0.5-4 punts/m² en la segona cobertura, existint excepcions en les quals la densitat és encara major. La precisió altimètrica obtinguda és millor de 20 cm RMSE Z. Les dades es distribueixen de manera gratuïta a través del Centre de Descàrrega del CNIG en fitxers digitals de 2x2 km d'extensió en format LAZ.

Per tractar aquesta informació de forma integrada amb altres fonts geogràfiques, ràster o vectorial, en sistemes d'informació geogràfica, com QGIS, es requereix d'eines per resoldre dos problemes importants: l'elevat volum d'informació i el caràcter tridimensional.

Aquí es presenta una primera versió del complement Point Cloud 3D per a QGIS que permet tractar en 2D i 3D núvols de punts LIDAR o fotogramètriques, integrant tres components:

• Project Management, que permet crear un projecte de treball, carregar els núvols de punts i exportar els resultats de l'edició.

• Manual Editing Processes, que permet carregar i editar una àrea seleccionada del núvol de punts en un visor 2D, el propi Map Canvas de QGIS o en un visor 3D. Les eines permeten seleccions espacials, mitjançant un rectangle, un polígon o a mà alçada, per a fer canvis de classificació i esborrar permetent el treball discretitzat atesa la classificació dels punts. Es contempla la visualització del núvol de punts per classificació, color o altitud.

• Processing Tools integra funcionalitats de LASTools, proporcionant una interfície senzilla per al seu ús en aplicacions concretes que exigeixen de la concatenació de processos.

11:40 - 12:00

Sara M. Boccolini (Centro de Investigaciones y Estudios sobre Economía y Sociedad)
@SARAboccolini

Davant la creixent importància de les regions metropolitanes per a estructurar les relacions socioproductives en el territori, és essencial cartografiar la seva estructura i extensió amb precisió com a punt de partida per al desenvolupament de polítiques de desenvolupament social, productiu i ambiental més sostenibles, inclusives i eficients.

No obstant això, la condició urbana d'un territori és reflex d'un fenomen (la urbanització) complex, dinàmic, multidimensional i multiescalar; a més, la condició urbana sol ser definida per atributs com la densitat de persones, la seva diversitat, la intensitat de trobades i intercanvis fortuïts entre ells i la capacitat de sostenir-los al llarg del temps en el territori. Aquests atributs són poc específics, i afavoreixen l'ús d'indicadors quantitatius, no normalitzats i discrecionalment triats segons l'objectiu de l'anàlisi o disponibilitat d'informació. A efectes pràctics, l'anàlisi sol delimitar els sistemes urbans en el territori segons els límits polítics administratius, naturals o de continuïtat de teixit urbanitzat.

Aquests criteris no solen tenir una correlació directa amb l'estructura del procés d'urbanització. Això dificulta realitzar valoracions concretes, cartografiar l'extensió i nivells d'urbanització en el territori o realitzar estudis comparatius i històrics de casos.

En aquest treball es proposa avançar cap a una valoració normalitzable i contrastable de la condició urbana a escala regional (sense resignar en complexitat de l'atribut a reconstruir) aprofitant els avantatges de l'anàlisi amb SIG de lliure accés (QGIS) i dades d'indicadors normalitzats (d'infraestructures de dades espacials oficials), cartografiant de manera precisa els nivells de condició urbana en el territori i explorant l'extensió dels processos d'urbanització.

En aquesta comunicació es presenten els resultats obtinguts per a la regió metropolitana de Córdoba (Argentina), un node estratègic del Sud de Llatinoamèrica. Una matriu multi criteri permet integrar indicadors normalitzats no comparables directament (densitat de població, diversitat socioeconòmica, espais de trobada i intercanvi, connectivitat de la xarxa de mobilitat, etc.); la visualització dels resultats a través del programari SIG permet lectures complexes, integrant els resultats en una sola imatge unibanda o apilant bandes per a analitzar les múltiples dimensions de la condició urbana.

El procediment pot ser aplicable a escala de barri, local, regional o nacional, i permet comparacions directes entre diferents sistemes urbans. Com a resultat, es visualitza no sols la veritable extensió dels processos d'urbanització sinó també els diferents nivells d'urbanització en el territori. Això posa de relleu les profundes desigualtats presents en els sistemes urbans però també el potencial existent del territori per a augmentar la qualitat de vida de cada vegada més persones.

Carlota Cristóbal (Ajuntament de Vilanova i la Geltrú), Sandra Núñez Malavé (Col·lectiu CCRS) y Omar Sosa García (Col·lectiu CCRS)

En aquesta comunicació s'exposa la metodologia aplicada per a refondre el Pla General del municipi de Vilanova i la Geltrú, un municipi de 65.000 habitants, amb un nombre considerable d'instruments de planejament derivat i modificacions puntuals de planejament general.

El punt de partida són el conjunt d'expedients de planejament, en suport no editable (físic o .PDF escanejat de l'original), molts d'ells elaborats sobre bases cartogràfiques heterogènies, a més de contenir una gran quantitat de límits (figures de planejament, qualificació i classificació del sòl), on moltes vegades no coincideixen (en estar dibuixats sobre bases cartogràfiques diferents).

L'objectiu del projecte refós és expressar de forma ordenada i precisa tota la complexitat del planejament urbanístic vigent, traslladant les determinacions dels diferents instruments aprovats en un únic document en suport GIS. Es pretén, d'una banda, facilitar la lectura i els treballs de redacció de la revisió del Pla General vigent, i per una altra, facilitar les tasques quotidianes dels tècnics municipals.

Per a poder dur a terme el projecte refós, se segueix un protocol rigorós de dibuix sobre una mateixa base cartogràfica i d'entrada de dades a la base de dades associada.

Patricio J. Soriano Castro, Luis Quesada Muelas (Associació Geoinnova)
@GeoInnovaASL

La potència contrastada d'anàlisi dels Sistemes d'Informació Geogràfica permet una explotació avançada de les dades relacionades amb infraestructures elèctriques. A l'edició basada en regles topològiques de les dades en format de xarxa (línies de tensió, escomeses, centres de transformació...), se sumen les opcions de gestió eficaç d'actius, la modelització de la mateixa xarxa i fins i tot l'execució d'anàlisis preventives.

La comunicació estarà centrada en la presentació de les peculiaritats de maneig d'aquesta mena de dades, la seva representació gràfica basada en simbologia elèctrica i les opcions d'anàlisis i gestió basades en funcions de 'traking'.

Per a donar suport a la presentació, ens basarem en diversos casos d'èxit realitzats per a empreses distribuïdores d'energia elèctrica, on basant-nos en el Sistema d'Informació Geogràfica de Codi Obert QGIS, s'ha posat en marxa una suite de tecnologies i arquitectures (APIS REST, geoserveis de mapes, clients web de mapes) amb l'objectiu de cobrir les necessitats basades en la geolocalització d'empreses del sector energètic.

Fiorella Schiavo, Beatrice Magagnoli (LAND Italia Srl)

Sobre el projecte del Parc de l'Aigua de Paderno Dugnano (Milà, Itàlia), s'ha modulat una metodologia de projecte basada en la interoperabilitat de dades SIG i BIM (Building Information Modelling). Més enllà del consolidat ús del SIG com a eina d'anàlisi, aquest sistema de treball relaciona informació i geometria de les dades SIG de sòl i recursos hídrics amb la vegetació, representada per informació BIM amb la finalitat de mesurar les prestacions ambientals de diverses hipòtesis de projecte fonamentades en l'ús de solucions basades en la naturalesa.

Avui dia la interoperabilitat entre dades SIG i BIM encara no s'ha explorat en tot el seu potencial. L'objectiu d'aquesta aplicació ha estat trobar una metodologia aplicable al projecte paisatgístic capaç de convertir la informació SIG en recurs per a la presa de decisions, integrant aquesta informació en el model de paisatge, per a valorar l'impacte de determinades decisions mitjançant un procés que podríem definir de ``optioneering``.

Programa de tallers

Els tallers es duran a terme el dia 26 de març

Els tallers tenen una durada d’una hora i tenen un format de hands on o tutorials pràctics en els quals es mostrarà als assistents la utilització d’una aplicació, un software, una llibreria o una eina de codi obert.

Nil Sicart (MapsAndDrones)

El taller consistirà en una explicació i treball pràctic sobre com obtenir imatges procedents de drons i com aquestes poden ser processades a través de software lliure per a l'obtenció d'ortofotomapes i núvols de punts. També es treballarà amb aquests resultats des d'un software SIG.

Al taller es veurà el treball realitzat amb OpenDroneMaps i tots els seus serveis disponibles, que han creat un flux de treball d'algoritmes que ens permeten processar imàtges aèrees, col·locar punts de control a camp per a una correcta georreferenciació, i fins i tot processar imatges de càmeres multiespectrals i tèrmiques.

Al final del taller l'alumne haurà vist diversos programes per a la captura d'imatges i sabrà quins són els principals aspectes a tenir en compte per a la seva obtenció. També sabrà com processar imatges mitjançant el software OpenDronMaps.

Software: OpenDronMaps, WebODM, QGIS, Pix4D, Missionplanner

Nivell: introductori

Coneixements requerits: coneixements bàsics de SIG

Ferran Orduña, Carla Garcia (SIGTE - Universitat de Girona)

El taller té com a objectiu aprendre a processar imatges de satèl·lit Landsat i/o Sentinel utilitzant el software QGIS. Al llarg del taller s'exploraran les millors combinacions de bandes a l'hora d'interpretar diferents usos del sòl.

Treballarem amb el complement SCP (semi-automatic classification plugin) mitjançant el qual podrem realitzar classificacions supervisades per obtenir una capa d'usos del sòl. Veurem com millorar el resultat obtingut en la classificació d'usos del sòl mitjançant l'ús d'algunes tècniques com la introducció de l'índex NDVI o la reducció de l'efecte dels núvols.

Software: QGIS i el plugin SCP

Coneixements requerits: coneixements bàsics de QGIS

Nivell: intermedi

Carlos López (PSIG)

Taller pràctic de QGIS per a tècnics en SIG amb l'objectiu d'aprendre a crear vistes i mapes que canvien amb el temps.

Durant el taller es duran a terme diferents exercicis en els quals s'utilitzaran varies eines o propietats de QGIS. En concret, es treballarà amb:

- Simbologia que canvia amb el temps utilitzant simbologia basada en regles. Ús de funcions.
- Objectes espacials que apareixen i desapareixen en funció de l'hora o del dia.
- Objectes espacials que es mouen en el temps, cotxes, animals, etc.
- Ús del plugin 'Time Manager' per a crear gifs animats i treballar amb una línea temporal.
- Ús del plugin MMQGIS per a crear animacions.
- Mapes en format Mesh, mapes climàtics.

Per a dur a terme la primera part del taller es requereix l'ús d'expressions de QGIS. Abans de realitzar aquesta part s'explicaran les funcions que s'utilitzaran.

Software: QGIS Desktop

Nivell: intermedi

Coneixements requerits: coneixements bàsics de QGIS Desktop

Manuel Jesús Morillo Jiménez (CARTO)

Introducció a les tecnologies opensource que s'utilitzen en la majoria de stacks GIS.

En el taller es treballarà amb els següents aspectes:

- Introducció al món GIS: projeccions, serveis OGC, estàndards...
- Mapes raster vs mapes vectorials.
- Stack opensource típic: PostgreSQL + PostGis - Geoserver - OpenLayers/Leaflet/CARTO. Exemple i guia sobre com muntar-ne un mitjançant Docker (s'oferiran les imatges de cadascún d'ells per tal d'agilitzar el taller).
- Com mostrar les dades espacials d'un .csv mitjançant aquest stack.
- Stack modern: Vector Tiles amb MVT
- Últimes tecnologies: WebGL, Spatial Data Science: CARTOframes

Software: CARTO

Nivell: introductori

Coneixements requerits: cap

Francisco Raga Lopez (All4Gis)

El taller te com a objectiu entendre què és un MSIB video, explicar els estàndards que s'utilitzen en GeoInteligencia (STANAG 4609) i com interpretar la telemetría (dades binàries 'klv') en temps real d'un UAV. Així mateix, s'exposarà en quins àmbits s'utilitza aquesta tecnologia i les potencials aplicacions.

Es durà a terme una introducció a tots els conceptes teòrics, així com una visió global del plugin QGIS Full Motion Video, per a postriorment aprofundir en les seves funcionalitats i algoritmes mes destacats.

El taller acabarà amb una demo, en la qual els assistents es podràn instal·lar el plugin i provar-l'ho amb uns vídeos d'exemple, tant d'un DJI com d'un dron militar (RQ-1 Predator).

Software: QGIS Desktop, python

Nivell: Introductori

Coneixements requerits: Cap

9:30 - 10:30

José María García Malmierca (CNIG)

Diversos actors de la IDEE han desenvolupat solucions per al desenvolupament de visualitzacions, serveis, API i aplicacions que permeten la publicació d'informació geogràfica en entorns web. Es tracta, en molts casos, de desenvolupaments amb llicències de codi obert i software lliure que poden ser utilitzats i modificats per part de la comunitat, malgrat que el grau de reutilització fins ara ha estat força baix.

En aquesta línea, des del CODIIGE es vol fomentar l'ús i la reutilització de les eines públiques que permeten gestionar la informació geogràfica des d'internet. En aquest taller es presenta l'API que s'ha estat desenvolupant des del Centre Nacional d'Informació Geogràfica (CNIG). Aquesta API, basada en OpenLayers, neix amb l'objectiu de migrar la major part dels visors de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) a una tecnologia comuna que en faciliti la reutilització i ampliació mitjançant components. No es pretén migrar únicament els visors, sinó que un altre objectiu prioritari és posar a disposició de la comunitat geoespacial l'API, de tal manera que pugui ser reutilitzada i ampliada tant per desenvolupadors del sector públic com del sector privat.

Es tracta d'una API totalment nova que no té res a veure amb anteriors desenvolupaments del CNIG. Basada en un CORE molt lleuger i extesa mitjançant plugins, molts d'aquests estan desenvolupats de forma generalista, sent útils així tant per a portals publicats pel CNIG com per a qualsevol altre desenvolupador.
A mesura que han anat avançant les diferents versions de l'API i s'han anat extenen les funcionalitats, aquestes s'han anat documentant i publicant en un repositori de github d'accés públic: https://github.com/IGN-CNIG/API-CNIG.

La documentació del projecte, en una Wiki, està dissenyada tant per qui necessiti configurar un visor de forma senzilla per a mostrar informació geogràfica, com per la comunitat de desenvolupadors que tinguin la necessitat d'extendre l'API mitjançant plugins.
En el taller es presentaran alguns dels visualitzadors migrats o en procés de migració (Iberprix, Fototeca, Comparador PNOA,...), es durà a terme una presentació sobre com dur a terme configuracions senzilles per a crear visors, extendre aquests visors mitjançant plugins ja desenvolupats i, finalment, explicar l'entorn tecnològic i els requisits necessaris per al desenvolupament de plugins.

L'API suposa una alternativa a solucions propietàries, especialment en relació a les possibilitats d'extendre-la consumint serveis existents, com per exemple els serveis de geocodificació.

Es farà referència a altres API desenvolupades com a iniciativa del sector públic, que juntament amb la solució proposada pel CNIG i d'altres solucions són candidates a crear un ecosistema geoespacial de solucions lliures.

Nivell: Intermedi

Coneixements requerits: cap

Adrián Pérez Beneito (CARTO)

Deck.gl és un framework lliure per a la renderització de mapes en dos i tres dimensions utilitzant WebGL, fet pel qual aprofita tot el potencial de la GPU per a una ràpida renderització de dades, tal com succeeix en els videojocs. Aquest fet es tradueix en una millor experiència d'usuari, amb un menor delay de refresc i tansicions suaus i elegants.

El taller consistirà en realitzar una breu introducció a la llibreria i mostrar una sèrie d'exemples:

- Introducció a Deck.gl
- Introducció a WebGL
- Exemples utilitzant React: PointCloud, 3D Hexagos, Arcs, TimeSliders & Dynamic Grids

Software: JavaScript, React, Deck.gl

Nivell: Introductori

Coneixements requerits: cap

11:30 - 12:30

Javier Gabás (geopois)

Al llarg del taller es repasaran les llibreries JavaScript més conegudes per a desenvolupar aplicacions de mapes en entorns web, totalment gratuïtes i opensource, com son Leaflet i OpenLayers. S'aprendrà a integrar les APIs de plataformes com Mapbox, HERE i TomTom, realitzant una comparativa entre elles per a descobrir les similituds i diferències en relació al seu codi.

Finalment, s'integraran diferents funcionalitats en el codi, com per exemple: controls, marcadors, 'geocoder' o mapes d'isocrones. També es treballarà amb altres metodologies per a la generació d'una aplicació web mapping de forma senzilla a través del plugin qgis2web.

A través de la programació en llenguatge HTML, CSS i JavaScript es guiarà a l'alumne/a per tal que desenvolupi visors web mapping utilitzant les llibreries Leaflet, OpenLayers, Mapbox, HERE i TomTom. S'utilitzarà per això la documentació de cadascuna de les plataformes, indicant a l'alumne/a els aspectes més interessants a tenir en compte.

Software: editor de codi (preferiblement Sublime Text 3), QGIS juntament amb el plugin qgis2web i llibreries JavaScript (Leaflet, Mapbox, HERE i TomTom).

Nivell: Intermedi

Coneixements mínims: nocions bàsiques dels sistemes d'informació geogràfica.

Pedro Juan Ferrer (CARTO) y Cayetano Benavent (CARTO)

Actualment trobem multitud de solucions de software, lliure i privatiu, per a efectuar càlculs de rutes. En aquest taller es revisaran els bindings de Python de tres d'aquestes llibreries, així com el flux de treball per a la creació de malles navegables multiplanta.

Al taller es parlarà de les següents llibreries:

- pgRoutingLayer (pgRouting QGIS plugin coded in Python).
- OSRM Python binding.
- SGRE Python binding.

Es realitzarà una introducció a l'elaboració de malles navegables per a routing en interiors tenint en consideració la navegació multiplanta.

Finalment es realitzarà una sessió de demostració de depuració de rutes indoor utilitzant SGRE des de Python.

Software: Python 3.x, Jupyter Labs, Docker

Nivell: avançat

Coneixements requerits: es requereixen coneixements d'scripting.

Pablo Fernández Moniz, Miguel Moncada (CARTO)

CARTOframes és una llibreria de Python dissenyada per a agilitzar anàlisi de dades espacials. Permet visualitzar dades juntament amb els mapes de CARTO (tant locals com remots), accedir a serveis espacials, enriquir les dades amb d'altres de lliure accés o de tercers, i realitzar anàlisi amb PostGIS. També ofereix una forma simple de compartir els resultats des del propi entorn de treball.

En aquest workshop l'alumne aprendrà a:

- Utilitzar pandas i geopandas per a llegir dades procedents de diferents fonts.
- Representar les dades utilitzant CARTOframes.
- Combinar CARTOframes amb d'altres eines i llibreries de Python per a dur a terme anàlisi de dades.
- Explorar les dades a través de mapes interactius.

Software: Jupyter notebook

Nivell: Intermedi

Coneixements requerits: coneixements bàsics de programació.

Col·laboradors

Segueix-nos

Subscriu-te a la newsletter del Servei de SIG i Teledetecció de la Universitat de Girona (SIGTE) per a seguir les novetats de les Jornades de SIG Lliure.

FAQS

Troba les preguntes més freqüents. Tens algun altre dubte? Contacta amb nosaltres.

Quan i on són les Jornades de SIG lliure?

Aquesta edició les Jornades de SIG lliure es celebren de manera virtual del 24 al 26 de març de 2021.

Les Jornades de SIG lliure es celebren des de l’any 2007 a Girona gràcies a la organització del Servei de SIG i Teledetecció (SIGTE) de la Universitat de Girona.

Puc presentar una comunicació o un taller durant les Jornades de SIG lliure?

Sí, la convocatòria per a presentar una comunicació estarà oberta fins al 15 de gener i poden participar-hi diferents perfils, tant desenvolupadors com usuaris de tecnologies geoespacials lliures.

Les comunicacions acceptades s’hauràn de presentar en format online durant les jornades.

Quan podré inscriure’m a les Jornades de SIG lliure 2021?

La inscripció es gratuïta i et permetrà accedir a les sales on es duran a terme les comunicacions i els tallers. Uns dies abans, rebràs més informació sobre com assistir virtualment a l’esdeveniment així com els enllaços per accedir a les sales.

Com podré seguir les Jornades de SIG Lliure?

Les Jornades de SIG Lliure es duran a terme a través de la plataforma Zoom. Per accedir a les sales on es faran les comunicacions i els tallers cal que et registris a través del formulari d’inscripció online, disponible al web.

Localització

SEU

Pl. Ferrater Mora, 1 - 17004. Campus Barri Vell. Girona

CONTACTE

infojornadas@sigte.org | (+34) 972 418039


Organització

Les Jornades de SIG Lliure són una iniciativa del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE) de la Universitat de Girona.

Contacta

Edicions anteriors

Presentacions, vídeos o imatges de les edicions anteriors de les Jornades de SIG lliure.

 

Veure contingut