Elasticsearch`{`1`}` és una coneguda base de dades NoSQL capaç d’emmagatzemar i oferir serveis d’anàlisi i cerca de grans volums d’informació. La seva elasticitat permet escalar horitzontalment amb facilitat qualsevol instal·lació i fins i tot ofereix característiques per fer cerques en múltiples instal·lacions simultàniament (cross cluster search).

D’altra banda, la manera habitual d’interactuar amb la base de dades és a través de la seva API en format JSON. En l’àmbit geoespacial és habitual el requisit d’accés a grans volums de dades per renderitzar-los. Això provoca una pressió considerable a la base de dades i una gran quantitat de trànsit entre aquesta i els motors de renderització, de manera que el format JSON no és gaire eficient en aquestes situacions. Així mateix, enviar grans volums de dades en format GeoJSON als navegadors dona com a resultat aplicacions molt poc amigables. La renderització de tessel·les vectorials servides en el format Protobuf`{`2`}` és una pràctica àmpliament estesa i adoptada per la comunitat geoespacial com una solució òptima per rebre al navegador dels usuaris finals grans volums de dades.
Així doncs, l’equip d’enginyeria d’Elastic ha portat a terme recentment la implementació d’un nou punt d’entrada a l’API d’Elasticsearch per poder renderitzar dades vectorials`{`3`}` tant de documents individuals com de qualsevol tipus d’agregació geoespacial.

En aquesta xerrada es presentaran les principals característiques d’aquest nou mecanisme de publicació, acompanyant-la amb exemples del seu ús tant a Elastic Maps`{`4`}` –l’aplicació per a visualització de dades geogràfiques desenvolupada per Elastic– com en un senzill visor, a mode d’exemple d’integració.

Referències:
`{`1`}`https://www.elastic.co/elasticsearch/
`{`2`}`https://developers.google.com/protocol-buffers
`{`3`}`https://www.elastic.co/guide/en/elasticsearch/reference/current/search-vector-tile-api.html
`{`4`}`https://www.elastic.co/geospatial

Antigament, la Unitat de Delimitació Territorial i Grans Obres de l’ICGC depenia en gran mesura de l’entorn d’Esri per desenvolupar les funcions necessàries i generar els productes pertinents. Així, es treballava amb ArcPad, ArcMap i ArcCatalog i es feia servir ArcPy per dur a terme l’automatització de processos amb Python.

Però el desenvolupament i el desplegament d’una aplicació web interna va suposar un canvi en el paradigma de SIG de la unitat, ja que per a aquest desplegament es migrava d’un SGBD basat en Oracle Spatial a un de basat en PostGIS. A més, es va començar a treballar amb QGIS en comptes d’ArcGIS, atès que és més amigable amb PostGIS.

Aquesta migració, a més, va suposar que tot un conjunt d’aplicacions i eines desenvolupades en el passat i que depenien tant d’Oracle Spatial com d’ArcPy havien quedat obsoletes. Més encara, i tenint en compte que aquestes eines no estaven agrupades en una única interfície sinó que estaven constituïdes per un grup de scripts i aplicacions de diverses menes, es va decidir aprofitar l’ocasió per agrupar-les i integrar-les al nou entorn de SIG de la unitat.

El resultat d’aquest procés va ser el desenvolupament de dos nous productes íntegrament interns per a la unitat: un connector de QGIS i una microaplicació web interna. La funcionalitat bàsica d’ambdós productes és l’automatització de processos i la generació automàtica de productes, fet que estalvia temps i costos i redueix l’error humà, a més d’integrar sota dues úniques interfícies totes les eines i aplicacions desenvolupades en el passat i que havia quedat obsoletes. D’aquesta manera, es duen a terme processos com ara la generació automàtica de documents cartogràfics, el control de qualitat de les dades, la modificació de geometries, l’extracció i anàlisi de dades de la BDD, etc.

Encara més, tant el connector com l’aplicació web han estat desenvolupats utilitzant tecnologies de codi obert, com els mateixos QGIS i PyQGIS, o altres tecnologies com Django, GeoPandas o GDAL, entre d’altres; a més, s’ha utilitzat PostGIS com a SGBD i Geopackage com a format d’intercanvi i treball de les dades.
Així, resulta important assenyalar l’èxit del desenvolupament d’ambdues eines, atès que han permès reduir el temps d’execució de processos en un 93 %, agrupar les eines en dues còmodes interfícies i millorar aquestes eines obsoletes, portant a terme més accions en menys temps.

En la implantació de projectes SIG i IDE municipals solen sorgir una sèrie de problemes comuns. Conèixer per endavant aquestes circumstàncies ens poden ajudar a anticipar-nos-hi i millorar la resposta oferta.

En aquesta presentació s’abordaran els temes següents:
- Generalitats dels SIG municipals
- Bones pràctiques en els SIG municipals
- Solució de Prodevelop per als SIG municipals: Local Space

En treballar amb volums de dades geogràfiques significativament grans, l’ús d’índexs espacials resulta imprescindible.

En aquesta comunicació s’exposaran un parell d’exemples pràctics, vinculats a dos projectes diferents, en què ha resultat fonamental treballar amb índexs espacials.
El primer cas és un projecte de mapatge web en què es requereix la visualització de diversos milers de punts geoposicionats. La càrrega de totes aquestes entitats al navegador i la visualització a través d’una biblioteca com ara OpenLayers resulta molt ineficient sense l’aplicació d’un índex espacial. En canvi, fent servir la biblioteca Supercluster, que utilitza RBush per a la indexació espacial, el temps de resposta és extraordinàriament ràpid.

El segon cas està vinculat a un procés d’anàlisi espacial el propòsit del qual és generar una malla de 5 m2 que cobreixi una extensa zona i intersectar-la amb altres capes, la geometria de les quals és poligonal. La generació de la malla i la intersecció amb les altres capes és inviable, pel que fa a recursos del sistema, en un entorn com ara QGIS.

En aquestes circumstàncies, el desenvolupament d’un script en Python, utilitzant biblioteques com ara Shapely i Fiona, fan viable el procés, encara que amb un temps d’execució molt elevat. Però si s’implementa l’índex R-Tree a través de la interfície STR-Packed de Shapely, el procés es duu a terme de forma summament ràpida.

Des del Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions de l’Ajuntament de Mataró hem desenvolupat, amb recursos propis, un generador de visors de dades 2D i 3D.

Els visors de mapes es construeixen sobre biblioteques Leaflet i OSMBuildings i les dades les servim amb serveis web via APEX.

El centre de dades de la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC és l’encarregat de gestionar un gran volum de dades espacials que es genera durant les campanyes oceanogràfiques realitzades pels vaixells de recerca del CSIC que formen part de la infraestructura cientificotècnica singular FLOTA del Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN).

Per poder dur a terme aquesta gestió, el centre de dades disposa d’una infraestructura de dades espacials que consta d’un catàleg de campanyes oceanogràfiques (amb dades a partir del 1991 fins a l’actualitat), un geoportal amb geoserveis OGC de base que permet consultar mapes per campanyes i crear els teus propis mapes, i altres serveis web i aplicacions que permeten visualitzar, realitzar el control de qualitat i descarregar dades d’adquisició contínua com ara temperatura, salinitat o dades meteorològiques obtingudes durant les campanyes. Així mateix, també es disposa d’un servei de descàrrega de tota mena de dades brutes, d’accés restringit.

El geoportal ofereix totes les eines bàsiques de navegació per a un web GIS, així com altres de més específiques que permetran als usuaris, principalment els de la comunitat científica, explotar les dades de navegació, temperatura i salinitat i les meteorològiques, així com dades de posició d’estacions de mostreig que s’hagin realitzat en les campanyes oceanogràfiques.
Basat en el projecte Open Source MapStore, el geoportal de la UTM-CSIC té les funcionalitats següents:

- Cerca i visualització de mapes de més de 225 campanyes oceanogràfiques.
- Mapes temàtics, ja sigui per tipus de dades o, en aquest cas, per als diferents vaixells oceanogràfics.
- Eines bàsiques de navegació pròpies d’un web GIS com ara zooms, desplaçaments o eines de mesura.
- Eina d’identificació que permet visualitzar els atributs de l’element seleccionat, així com navegar directament a les metadades del catàleg o visualitzar els perfils de profunditat, en el cas dels perfils de velocitat del so.
- Filtres per atributs o per àrea geogràfica.
- Visualització i edició de la taula d’atributs.
- Edició i creació de nous elements en una capa.
- Càrrega de dades vectorials en formats com ara Shapefile o KML, per visualitzar-los i consultar-los.
- Exportació del mapa en format JSON per poder-lo obrir en noves sessions, per als usuaris que no estiguin registrats.
- Visualització en temps real de les posicions i dades de navegació dels vaixells oceanogràfics.
- Impressió i descàrrega de mapes en format PDF.

Les dades estan emmagatzemades en una base de dades de PostGIS, de manera que es poden introduir mitjançant senzilles consultes SQL al servidor de mapes GeoServer, que les serveix mitjançant serveis WMS i WFS perquè puguin ser explotades tant al geoportal com en altres aplicacions.

Fins a l’any 2007 treballar amb cartografia a Menorca era una feina carregosa i reservada a especialistes. Amb el propòsit de simplificar l’accés i l’ús de les dades geogràfiques de l’illa, l’any 2006 el Consell Insular, en col·laboració amb els ajuntaments de l’illa, va publicar un portal de cartografia que un temps després passaria a ser la IDE de Menorca.

Els anys següents la IDE es va convertir en una porta pública d’accés per al descobriment, consulta i descàrrega de dades geogràfiques de l’illa. Es va arribar a tenir un catàleg de més de 1.000 capes de dades geogràfiques que eren consultades per funcionaris i també per tècnics externs i ciutadans.

L’aprovació de la llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, va suposar una oportunitat de desenvolupament i reutilització interna dels serveis de la IDE Menorca amb l’objectiu de facilitar, d’una forma més activa, els tràmits administratius, que ara passaven, per llei, a ser electrònics.

Es va començar a treballar en la geolocalització dels expedients i a identificar aspectes de la tramitació susceptibles de ser agilitzats o que poguessin ser automatitzats gràcies a les dades geogràfiques. Fins aquest moment les feines s’han centrat en tres aspectes diferents dels procediments.

El primer ha estat la prevenció d’errades a l’inici de la tramitació. Amb aquest propòsit s’han creat serveis web que, donada una referència cadastral o una adreça vàlida, retornen si la parcel·la en qüestió està afectada o no per algun tipus de condicionant. Aquests serveis s’invoquen des de les seus electròniques municipals a l’inici de determinats procediments i es fan servir per avisar el ciutadà, si és el cas, que el procediment no és l’adequat per a aquella parcel·la i dirigir-lo cap al que pertoqui. D’aquesta manera s’evita la creació d’expedients erronis i la consegüent feina administrativa de notificació i arxivament.

El segon aspecte que s’ha treballat ha estat el suport actiu als tècnics en el moment de la redacció dels informes, a través de la recuperació automàtica de dades geogràfiques rellevants en e cas en qüestió i també mitjançant la creació d’alarmes que els adverteixin d’afectacions en una determinada zona (per exemple, si la parcel·la objecte d’informe es troba en un espai protegit). El sistema funciona de forma similar a l’anterior, a través de serveis que executen consultes espacials contra la base de dades del projecte IDE Menorca.

El tercer bloc de feines s’ha dirigit a facilitar l’intercanvi de dades entre el Consell i els ajuntaments en determinats procediments per als quals era freqüent la sol·licitud creuada d’informació. És el cas, per exemple, de la relació entre el procediment per obtenir una cèdula d’habitabilitat en obra nova (expedient del Consell) i el certificat final d’obra municipal.

La propera passa a explorar, sobre la qual ja s’ha fet alguna prova concepte, serà la creació d’indicadors dinàmics territorialitzats de gestió administrativa per a cada tipus de procediment.

Durant la comunicació s’explicarà aquest projecte d’integració d’una IDE amb els procediments administratius a través d’exemples demostratius i casos pràctics.

La publicació de la primera versió de “Mapa a la carta”, el març del 2021, va suposar un canvi qualitatiu en la distribució i la personalització de la cartografia de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) en els 150 anys d’història de la institució. Fins aquell moment, l’adquisició del mapa topogràfic nacional (MTN) en paper es feia mitjançant la clàssica distribució per fulls establerta al segle XIX; però la posada en marxa d’aquesta aplicació va permetre a l’usuari generar mapes personalitzats i situats a qualsevol ubicació dins del territori nacional, amb la qualitat de sempre.
Després de la gran acollida del projecte, en presentem la segona versió, que incorpora noves funcionalitats i productes respecte a la versió inicial.

En aquesta versió es poden generar dos nous productes: “Foto a la carta” i “Mapa pòster”. “Foto a la carta” es genera a partir de les ortofotos de màxima actualitat del Pla Nacional d’Ortofotografia Aèria i és possible obtenir-la a escala 1:25.000, 1:10.000, 1:5.000 i 1:2.500. “Mapa pòster” utilitza el MTN25 o MTN50, però amb una nova plantilla sense llegenda ni cartel·la, pensada per crear mapes de tipus pòster per a decoració.

Pel que fa a les funcionalitats, la nova versió permet incorporar les rutes de lleure del centre de descàrregues del Centre Nacional d’Informació Geogràfica (CNIG), accedint a un catàleg directament des de l’aplicació. També es poden desar les dades dibuixades o importades amb la simbologia aplicada, per continuar en un altre moment. Una altra millora és l’opció d’escollir l’amplada de la quadrícula: 1 km, 2 km o 5 km; l’aplicació en tria una per defecte en funció de l’escala. Finalment, aquesta versió es pot invocar mitjançant una URL indicant el producte a generar i l’àmbit geogràfic, cosa que permetrà l’accés directe des d’altres visualitzadors o plataformes, com ara Iberpix, SignA, etc.

L’aplicació web està formada per diverses tecnologies, totes de programari lliure. La interfície d’usuari està programada amb React JS, que disposa d’un visualitzador webmap que fa ús d’una API del CNIG que mostra com a fons serveis OGC WMTS de l’IGN i integra un cercador que utilitza un servei de localització, també de l’IGN. Mitjançant aquest visualitzador i les eines associades, l’usuari és capaç de definir l’enquadrament i l’escala i d’afegir-hi la resta d’elements desitjats. Finalment, quan l’usuari acaba la personalització, es genera un mapa topogràfic o una ortofoto aèria en format PDF d’alta resolució mitjançant el component MapFish d’OSGeo.

Un cop generat el PDF d’alta qualitat, l’usuari el pot descarregar de manera totalment gratuïta i imprimir-lo pels seus propis mitjans. D’altra banda, si vol, pot encarregar un nombre determinat de còpies en paper en diferents acabats per ser impresos als nostres tallers cartogràfics. Cal destacar que la nova versió disposa de més tipus d’acabats, com ara paper fotogràfic o setinat o un material rígid pensat per ser penjat a la paret.

SITMUN (acrònim de sistema d’informació territorial) neix l’any 2003 per oferir funcionalitats SIG web als ajuntaments. El projecte, promogut per diverses diputacions i consells insulars, pretenia donar resposta a la manca de recursos dels municipis per treballar amb dades geogràfiques.

Al cap de poc d’haver iniciat el projecte es va detectar que els reduïts equips de les administracions supramunicipals haurien d’afrontar el repte de gestionar molts visors de mapes de forma centralitzada. Va ser així com l’objectiu del projecte va evolucionar cap a la creació d’un administrador d’aplicacions geogràfiques web. L’any 2004 es van publicar els primers visors de mapes web utilitzant SITMUN.
Sis anys després, aquests visors seguien oferint servei i la idea d’un administrador d’aplicacions geogràfiques web seguia plenament vigent, però l’avenç tecnològic d’aquells anys va accelerar l’obsolescència de la primera versió de SITMUN així que es va iniciar el desenvolupament d’una nova versió. El nou desenvolupament va finalitzar el 2011 i en poc temps totes les administracions públiques que feien servir SITMUN van migrar a la nova versió.

Però la tecnologia ha continuat avançant, i la potència de les noves biblioteques i estàndards que han aparegut ha tornat a forçar l’actualització de SITMUN. La idea inicial continua més vigent que mai. Després de gairebé 20 anys segueix havent-hi molt pocs productes que permetin la configuració de visors web de mapes amb funcionalitats SIG avançades i un sistema robust de control d’accés a la informació. I encara menys si ens fixem únicament en productes de programari lliure.

En aquests moments, les entitats que formen part de la xarxa SITMUN (https://sitmun.org/xarxa) estan desenvolupant una nova versió de l’aplicació, aquesta vegada afegint a la idea inicial el propòsit d’oferir a la comunitat de SIG lliure una eina de codi obert, ús lliure i oberta a col·laboracions i aportacions per part de la comunitat (https://github.com/sitmun).

El nou SITMUN, igual que les seves versions anteriors, segueix tenint dos grans components: l’administrador i els clients, i un component de suport (middleware) que gestiona de manera segura l’accés als serveis restringits, entre d’altres tasques. Aquesta vegada, però, s’ha creat una API web d’integració que flexibilitza l’accés a la base de dades tant per a l’administrador com per als clients SITMUN.
El component SITMUN administrador està dissenyat perquè un únic tècnic gestor del sistema pugui configurar els continguts (serveis estàndard OGC: WMS, WFS, WCS, WMTS, CSW, etc., API web, connexions a bases de dades…) i les funcionalitats (edició alfanumèrica i espacial, selecció espacial, consultes alfanumèriques i gràfiques, compartir mapes, dibuixar, mesurar...) a les quals tindran accés tots els usuaris registrats a través dels clients de SITMUN.

En la comunicació es presentarà el projecte, es farà una demostració del funcionament del nou administrador SITMUN i es convidarà la comunitat de programari lliure a usar-lo i a participar-hi.

L’Institut Hidrogràfic de la Marina (IHM) ofereix les seves dades geogràfiques al públic sota la Infraestructura de Dades Espacials d’Espanya (IDEE). L’objectiu de l’IHM és contribuir a la seguretat en la navegació mitjançant l’edició i la producció de la cartografia nàutica i publicacions associades.

El geoportal de l’IHM atén les demandes d’informació nàutica mitjançant una sèrie de serveis d’informació geogràfica nàutica de manera pràcticament automàtica.
Aquest geoportal està conformat basant-se íntegrament en productes de codi obert, i representa un node de la IDEE totalment operatiu i basat en tecnologies obertes.

Cal destacar com a cas d’èxit l’aplicació de l’API-CNIG per generar el visualitzador de mapes. API-CNIG és una eina que permet integrar d’una manera molt senzilla un visualitzador de mapes interactiu a qualsevol pàgina web i configurar-ho consumint fitxers WMC, serveis WMS i WMTS, serveis WFS, fitxers KML, etc. A més, proveeix la capacitat d’afegir una gran quantitat d’eines i controls.

Específicament, utilitzant API CNIG s’han reutilitzat i adaptat alguns dels connectors del CNIG per a la creació de funcionalitats específiques ajustades a les necessitats de l’IHM.

Per adaptar-se a les necessitats dels usuaris i ser molt més flexible, API CNIG ofereix dos API. D’aquesta manera, és el mateix usuari qui selecciona la que s’adapta més a les necessitats que necessiti cobrir en cada moment:
A través d’una API REST molt senzilla i documentada es pot incloure un visualitzador interactiu a qualsevol pàgina web sense necessitat de tenir coneixements específics en programació ni en l’àmbit dels SIG.

A través d’una API JavaScript que permet crear des de visualitzadors de mapes bàsics fins a altres de més complexitat.

Així, es presenta l’IDE de l’IHM com un cas èxit en l’ús de tecnologies de codi obert i de sinergies entre productes i eines desenvolupats pel Centre Nacional d’Informació Geogràfica.

Està demostrat que la col·laboració ja és el sistema de creació de dades més potent que hi ha. Distribuir globalment l’aportació de dades genera quantitats massives d’informació i això és possible perquè tots tenim dispositius connectats a internet.

D’una banda, la col·laboració involuntària està enriquint les grans plataformes globals sense que els seus beneficis retornin cap a nosaltres, almenys de manera directa. D’altra banda, la col·laboració voluntària exigeix un alt grau de capacitat tècnica geogràfica perquè la informació sigui de qualitat, cosa que restringeix el camp col·laboratiu. Ho estem veient a OpenStreetMap o, més a prop nostre, al cadastre de l’Estat espanyol.

urbiGIS (https://urbigis.com) ha implementat un sistema col·laboratiu transaccional per construir informació geogràfica col·laborativa controlada en forma d’inventaris. La intenció és que només requereixi un grau bàsic de capacitat tècnica, i això obre el camp perquè qualsevol persona pugui aportar-hi dades, encara que això repercuteixi negativament en la qualitat geomètrica.
Els inventaris els creen i configuren els mateixos usuaris d’urbiGIS. L’usuari que crea l’inventari en serà el gestor. Cada gestor podrà obrir els seus inventaris a tants usuaris editors com necessiti, assignant a cadascun un compte d’usuari. El gestor serà qui controlarà la qualitat de les aportacions mitjançant decisions d’acceptació o rebuig.

Les geotransaccions permeten afegir, modificar o eliminar les entitats de l’inventari, tant en els aspectes geomètrics com de contingut alfanumèric.
Qualsevol persona o col·lectiu pot utilitzar urbiGIS per proposar inventaris, sense limitacions d’extensió geogràfica, localització o dimensions. El gestor definirà el model de dades i l’estructura de les geotransaccions.

A partir d’aquests inventaris el gestor pot generar serveis de mapes OGC, localitzadors personalitzats i informes, serveis que pot aportar al catàleg públic de serveis d’urbiGIS amb el mode de llicència d’ús que determini o mantenint-los d’ús privat.

Tots aquests serveis es poden presentar agrupats en geoportals propis del gestor que facilitin l’accés i la visualització del contingut a qualsevol persona, atès que urbiGIS és una plataforma pública i oberta que admet l’accés a usuaris anònims.
La utilització de la plataforma urbiGIS és completament gratuïta tant per als gestors d’inventaris com per als seus col·laboradors i, per descomptat, per als usuaris finals.

Aquest sistema transaccional ja està en ús per produir inventaris de planificació urbana a diverses ciutats espanyoles i inventaris d’identificació de territoris subjectes a estratègies de desenvolupament sostenible en el marc de l’Agenda 2030 (https://urbigis.com/opensdg.maps).

El mapa d’orientació és un mapa topogràfic de gran detall que proporciona informació de la forma del relleu, la densitat de vegetació i els talls, entre altres aspectes. En l’última dècada, gràcies al ràpid avenç de la tecnologia LIDAR, la generació de mapes base d’orientació de forma automàtica ha crescut de forma exponencial. El terme Mapant va néixer a Finlàndia el 2016, amb l’objectiu de generar un mapa d’orientació amb dades LIDAR i vectorials oberts.

El projecte Mapant ES compta amb la col·laboració de la Federació Espanyola d’Orientació (FEDO) i de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), que ha proporcionat les dades PNOA-LIDAR (2009-2017, densitats de 0,5 a 4 pts/m2) i la BTN25. A més, s’han fet servir dades vectorials procedents d’Open Street Map (OSM) i SIGPAC.

La generació d’aquest mapa ha estat possible gràcies a un procés col·laboratiu, dividint tot l’Estat en quadrícules d’1x1 km i en el qual cada voluntari podia processar des d’una a tantes quadrícules com permetés la capacitat del seu ordinador. Per a això es va desenvolupar Mapant Client, un programa que feia de pont entre el servidor i el voluntari, que permetia que aquest descarregués, processés i pugés la informació al servidor de manera automàtica. Per fer-se’n una idea, un voluntari processant 24 hores al dia acabaria de processar tot Espanya en 14 anys, mentre que així s’ha trigat 50 dies, amb pics de 40 voluntaris processant de manera simultània.

Per al processament del núvol de punts s’ha utilitzat LAStools, i per a la generació del mapa (corba de nivell, vegetació, talls), el programari Kartapullautin. Per al tractament de la resta d’informació ràster i vectorial utilitzada s’han fet servir les biblioteques GDAL, postGIS i PostgreSQL, entre altres, i per al visor, Open Layers. La simbologia utilitzada és conforme a la normativa ISOM 2017 d’orientació a peu.
Com que el mapa s’ha generat de forma automàtica al cent per cent, s’han modificat alguns símbols perquè s’adaptin a la llegibilitat.

Els usos de Mapant són amplis i variats. Un és la promoció de l’esport d’orientació en l’àmbit educatiu i facilitar la tasca dels professors d’educació física. Un altre és la possibilitat de generar un mapa base d´orientació per a cartògrafs amateurs i la generació d’entrenaments d’orientació a peu, bici de muntanya, senderisme o raids d’aventura. Finalment, pot ser una eina valuosa per a geògrafs, geòlegs i tècnics d’emergències per localitzar paisatges i terrenys inaccessibles en àrees remotes.

Actualment s’està desenvolupant un Mapant ES 2.0 amb la idea de vectoritzar tot el territori, cosa que permetrà obtenir una millor resolució del mapa i poder descarregar el visor en format Open Orienteering Mapper (OOM), facilitant així la interacció entre usuari i mapa per a l’edició cartogràfica. A més, es pot descarregar en els formats PDF, PNG i GeoTIFF, tots ells a EPSG: 25828/29/30/31 (ETRS89 UTM), depenent de la zona d’Espanya, mentre que el visor es troba a EPSG: 3857 (Pseudo Mercator). Tots els productes derivats de Mapant ES estan sota llicència CC-BY 4.0.

Llefi@net Xarxa Ciutadana de Llefià és una entitat sense ànim de lucre del barri de Llefià, a Badalona, dedicada a l’ús social de les tecnologies, especialment involucrada en el programari lliure i les dades obertes. Utilitzant dades d’OpenStreetMap, dades obertes de les administracions públiques i, sobretot, dades recollides en processos participatius, s’han creat tres projectes amb perspectiva social.

- “Camí Lila, urbanisme amb ulls de dona”. S’ha donat suport a un projecte del Grup de Dones de Llefià, indicant en un mapa els punts conflictius del barri, categoritzats com a llocs poc transitats, amb poca o nul·la il·luminació, amb obstacles que impedeixen la visibilitat i racons. També s’hi han inclòs els establiments que col·laboren en la campanya en què una dona en situació de risc pugui trobar refugi, informació i suport, proporcionant la ruta des de la localització actual de la persona fins als establiments més propers segons el seu horari d’obertura.
Web: http://camilila.llefia.org

- Mapa col·laboratiu d’arbrat urbà, utilitzant dades obertes i d’OSM i eines col·laboratives accessibles a tota la ciutadania de Badalona. S ’hi ha inclòs informació geolocalitzada de més de 40.000 arbres, usant les dades obertes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i mitjançant l’eina MapComplete s’ha obert un procés participatiu per completar i comprovar dades: espècie, fotografia, si l’arbre existeix o no, si és viu o està talat, etc., i s’ha obtingut un catàleg de l’arbrat complet, fiable i actualitzat.
Web: http://arbres.llefia.org

- Mapa d’accessibilitat de Llefià. Projecte creat el 2015 i en què s’ha continuat treballant fins a l’actualitat, aportant dades a OSM, i que ha anat evolucionant des d’un mapa de POI fins a elaborar un mapa amb rutes per a vianants accessibles. Web: http://accessibilitat.llefia.org

Citybikes és un projecte lliure d’extracció de dades, obertes i tancades, que proporciona el conjunt de dades més comprensiu, lliure i complet sobre bicicletes públiques del món. Després de 10 anys de trajectòria, el sistema inclou més de 600 ciutats i és utilitzat per la majoria de solucions de mobilitat com a servei (MaaS), així com per projectes de recerca i estadística sobre mobilitat urbana.

El projecte va començar a Barcelona al voltant del 2009, quan em vaig proposar de crear una aplicació lliure (openBicing) per al sistema local de bicicletes públiques (Bicing). Aleshores les dades de disponibilitat del sistema no eren accessibles més enllà de la seva web i d’una aplicació per a iOS. No és estrany, considerant que en aquell moment les dades obertes eren totalment desconegudes a les administracions i empreses gestores dels serveis. Utilitzant scraping vaig publicar un canal de continguts obert de dades del sistema per a la meva aplicació. Per a sorpresa meva el cas de Barcelona va resultar no ser únic. La majoria de sistemes de bicicleta a les ciutats publicaven les dades en una varietat complexa de formats, mapes i recursos privats. Seguint el mateix model vaig anar afegint ciutats al projecte, que va passar a anomenar-se Citybikes. Primer van ser 10 ciutats, després 40, 100... Al principi estava sol, però a poc a poc la comunitat va començar a participar-hi, i la cobertura del projecte va continuar augmentant fins avui, que integra més de 600 ciutats per tot el món.

Tant l’obertura de dades com la publicació lliure del codi han resultat claus en el creixement i la supervivència d’un projecte personal que, sovint, ha estat utilitzat com a model a seguir per a administracions i empreses privades que formen part de projectes públics (public private partnerships, o PPP) sobre la importància i beneficis de la publicació de dades obertes.

Aquesta xerrada és una retrospectiva dels 10 anys mantenint Citybikes i la seva comunitat, així com la perspectiva des del punt de vista del projecte sobre l’estat actual de les dades públiques.

El 23 de març, després de cinc setmanes de confinament per la covid-19, el president Pedro Sánchez va anunciar que Espanya començaria a flexibilitzar les restriccions. En aquest primer pas de flexibilització de mesures a tot el país, es permetia als menors de 14 anys sortir de casa una hora al dia, acompanyats d’un adult. La mesura limitava els viatges a 1 quilòmetre de casa. Però, quant és 1 quilòmetre? Per ajudar la ciutadania, Geomatico va desenvolupar una aplicació web sense ànim de lucre utilitzant eines de codi obert i serveis donats per Mapbox que va permetre a adults i nens visualitzar un radi d’1 quilòmetre al voltant de casa seva.

L’endemà, 1km.geomatico.es ja s’estava convertint en una referència per a particulars i famílies de tot Espanya que buscaven sortir de casa, de manera segura, per primer cop en més d’un mes. En dues setmanes, aquesta aplicació de mapes va donar servei de forma gratuïta a més de 7 milions d’usuaris en diversos idiomes. Ho vam petar molt fort.

La ciutat i el territori acullen la complexitat de la vida avui i és on es projecta la vida del futur. L’urbanisme i disciplines associades han de ser capaços de respondre a les diverses capes que formen aquesta complexitat i, per a això, no n’hi ha prou amb les eines de planificació tradicionals, sinó que cal basar-se en eines d’anàlisi de dades, xarxes i fluxos per ser capaços de modelitzar sistemes dinàmics. Urban Analytics (entesa com l’anàlisi d’entorns urbans sostinguda en dades geoespacials, estadístiques i socioeconòmiques) aplicada a ciutats i sistemes urbans és l’àrea multidisciplinària de recerca i pràctica que fa ús de formes de dades noves i emergents, en combinació amb tècniques computacionals i estadístiques, per estudiar les ciutats en un esforç per influir en el disseny, el planejament i la planificació urbanístics de manera informada.

En aquest sentit, cal prendre consciència que les ciutats formen part d’un ecosistema més gran i que no són realitats immutables, sinó que s’adapten a contextos canviants: es tracta d’enfocar la ciutat com un (eco)sistema, estudiar-la, avaluar si és eficient i prendre mesures per millorar-ne el funcionament. Per això és fonamental entendre les associacions entre diferents variables, sovint no connectades a simple vista, recolzant-se en l’àmplia diversitat de dades i elements de què disposem, com ara xarxes, fluxos, models basats en agents, morfologia, geodemografia, etc.

A través de tres casos d’estudi, es mostren alguns dels objectius específics que ajuden a l’assoliment de l’objectiu principal, que és dissenyar i planificar les ciutats sobre la base de decisions informades: revelar patrons amb més precisió i eficàcia que amb els instruments urbanístics tradicionals; sotmetre a tests diverses opcions del projecte urbà i extreure’n conclusions ambientals i socioeconòmiques; ajudar que les administracions competents puguin fiscalitzar les propostes amb criteris tan objectius com sigui possible; fer transparents les gestions i els instruments de planificació territorial i urbanística; estandarditzar el control de qualitat dels projectes i la seva alineació amb els criteris de desenvolupament urbà sostenible, i identificar per endavant els resultats esperats d’una intervenció per disposar d’una comprensió total dels sistemes urbans.

En definitiva, es tracta d’aplicar una perspectiva integrada a resoldre problemes específics i al disseny i la planificació dels entorns urbans.

Els itineraris esportius són un programa que gestiona la Diputació de Barcelona a través de la Gerència del Serveis d’Esports que té com a objectiu aportar als ajuntaments un coneixement de l’estat actual dels itineraris i unes propostes d’actuacions de millora valorades econòmicament.

La implantació d’aquestes mesures permetria transformar aquests itineraris cap a l’ús esportiu, principalment caminar, córrer i anar en bicicleta, i fomentar un estil de vida actiu entre tota la població.

El SIG d’itineraris esportius té tres funcions principals:
1. Recollida d’informació sobre el terreny amb dispositius mòbils i georeferència d’aquesta informació: avaluació del traçat, estat del ferm i paviment, estat dels passos d’aigua, senyalització, etc.
2. Creació de capes SIG de l’estat de l’itinerari i assignació d’actuacions de millora amb indicació dels costos de condicionament associats.
3. Edició automàtica de cartografia específica de l’estat de l’itinerari i de les actuacions de millora a implantar.

La valoració de l’impacte residual i de la “no pèrdua neta de biodiversitat” en l’execució dels plans es pot abordar amb moltes més garanties i efectivitat amb l’ús dels sistemes d’informació geogràfica per al càlcul de les propostes.

Per demostrar-ho hem desenvolupat un instrument que actua com una eina de projecte que, a través de la mitigació, permet reduir els impactes sobre el territori i el medi ambient.

Com a punt de partida, determinem el valor intrínsec actual de l’àmbit mitjançant la identificació i l’avaluació dels hàbitats afectats, basant-nos en l’àlgebra de mapes. Aquest valor es pren com a referència per construir una hipòtesi de l’efecte negatiu que tindria la transformació proposada. La diferència entre el valor intrínsec abans i després de la transformació permet valorar les necessitats de compensació i les estratègies de conservació de la biodiversitat.

La representació cartogràfica dels resultats mostra àrees estratègiques on dur a terme les mesures compensatòries, maximitzant-ne el valor ambiental i la funcionalitat del sistema d’espais lliures.

El treball que aquí es presenta ha estat realitzat per la consultora BGEO (www.bgeo.es), a partir de l’encàrrec de la firma KM0 (www.km0.energy), amb l’objectiu de dissenyar i implementar una plataforma tecnològica basada en PostGIS i QGIS per a l’anàlisi integral de totes les parcel·les del cadastre de Catalunya en funció del seu grau d’idoneïtat per a la instal·lació d’un parc solar fotovoltaic, així com d’articular una possible gestió en el model de negoci de KM0 de totes les parcel·les que es considerin òptimes.

En aquest sentit, l’eina consta de dues parts clarament diferenciades, però integrades en el mateix esquema de la geodatabase PostGIS: l’algorisme d’optimització i el mòdul de gestió de parcel·les òptimes.

D’una banda, tenim un algorisme que, a partir de dades obertes, pot classificar per grau d’idoneïtat d’implementació qualsevol parcel·la del cadastre del territori català. Aquesta classificació obeeix a la lògica de negoci de KM0, en què dades com ara el nombre d’hores de sol a l’any, el pendent, l’orientació, la classificació i la qualificació urbanística o la distància a línies elèctriques i carreteres es converteixen en factors clau.

Els treballs realitzats no s’han quedat en una foto estàtica, sinó que s’ha desenvolupat una plataforma tecnològica basada en QGIS i PostgreSQL+PostGIS en què l’usuari final pot modificar els paràmetres d’entrada de l’algorisme i tornar a llançar les mateixes dades per obtenir nous resultats.

D’altra banda, a la plataforma s’ha implementat un mòdul de gestió basat en l’arquitectura de visita-esdeveniment, amb la qual per a cada parcel·la òptima resultant es pot fer un seguiment de l’estat de les gestions i tramitacions en cas que s’hagin desenvolupat, classificades en els estadis de tramitació de la lògica de negoci de Km0.

Es tracta d’una potent plataforma basada en tecnologies GIS lliures, amb una relació cost-benefici òptima per al destinatari final, en què el repte principal ha estat gestionar de manera eficient el gran volum de dades processat pel sistema.

Entre les principals funcionalitats dels sistemes d’informació geogràfica, la representació i la publicació de mapes (o plànols) es considera fonamental per poder mostrar i comunicar idees i resultats analítics adequadament. El principal objectiu de tot mapa, en qualsevol modalitat i suport, no és altre que transmetre eficaçment un missatge concret a partir de l’agregació de diferents elements subjectes a directrius del disseny cartogràfic.

El variat nombre de sortides gràfiques que es poden produir a partir d’una sèrie o matriu de dades espacials inclouen des d’un simple mapa de localització en format imatge, o els típics annexos cartogràfics de documents amb multitud de fitxers PDF, fins a mapes guia, sèries de mapes, etc. Els formats impresos de grans dimensions solen ser habituals en projectes relacionats amb l’urbanisme i l’ordenació territorial, o en estudis analítics d’impacte ambiental, per posar un parell d’exemples.

A l’era digital no és estrany que ens trobem aquests productes a la web, en formats digitals (o prèviament digitalitzats) i a l’abast de qualsevol consumidor (usuari). Una de les pràctiques més habituals en la seva difusió és afegir-los com a imatges directament o generant enllaços de descàrrega a diferents tipus de fitxers, sent el més normal trobar-los en format d’imatge ràster (.jpg, etc.) o en PDF. El seu allotjament a la web sol portar associada una certa pèrdua de qualitat del producte, conseqüència inevitable en tractar de baixar el pes d’aquests arxius en detriment de la resolució final del mapa o imatge. En cas que els fitxers hagin de mantenir la qualitat cartogràfica original, podem trobar-nos amb fitxers realment pesants i difícils de manejar, i això sol implicar una pèssima experiència de consulta per a l’usuari final.

Com a alternativa, la solució web més comuna és la publicació de tota aquesta informació cartogràfica mitjançant visors web de mapes. Ens trobem aquí amb tecnologies de gran potència i multitud de funcionalitats (vistes dinàmiques, consultes, impressió, mapes base...) que, tanmateix, en general requereixen comptar amb grans recursos per a la seva implementació i manteniment. Aquest requisit pot ser de vegades inviable per a determinades empreses o entitats públiques, ja sigui per factors econòmics, humans o tecnològics.

La nostra comunicació va enfocada a la presentació d’una solució híbrida anomenada “Planero Web”: un visor en línia interactiu pensat per a l’accés eficaç a cartografia digitalitzada. Basat en tecnologies web (JavaScript, React, JSON) senzilles d’implantar i amb pocs requisits tècnics, es fan servir biblioteques de codi obert, com ara GDAL, per a la creació de mapes de tessel·les.

L’abaratiment i la gran oferta de dispositius de GPS al mercat ha incrementat en els darrers anys la possibilitat de realitzar estudis de seguiment i marcatge de fauna salvatge a una escala sense precedents. Això, unit a la facilitat i disponibilitat de dades de seguiment dels moviments i activitat dels vaixells de pesca, ja siguin AIS (sistema d’identificació automàtica - automatic identification system) o VMS (sistema de localització de vaixells - vessel monitoring system), i a la utilització d’eines de programari lliure, ens permet estudiar les interaccions entre l’ecologia de cerca d’aliment de depredadors marins i les activitats humanes al medi marí. Un aspecte rellevant de conèixer l’ecologia dels animals marins és poder avaluar el impacte que la introducció de mesures de gestió pot tenir sobre aquests animals. L’objecte d’aquest treball ha estat contribuir a omplir una part d’aquest buit de coneixement relatiu al gavià de potes grogues (Larus michahellis), depredador marí oportunista que té la capacitat d’explotar diferents recursos d’origen humà, per la qual cosa és molt conegut a les ciutats de la costa mediterrània. En aquest sentit, s’ha investigat l’ecologia de cerca d’aliments al mar d’aquesta espècie mitjançant la instrumentació amb dispositius GPS d’individus juvenils, immadurs i adults de la població urbana de Barcelona. A més, s’han caracteritzat les seves àrees d’alimentació i el comportament associat al medi marí. També s’ha determinat la interacció amb les flotes de pesca d’encerclament i arrossegament, en relacionar els moviments de les gavines amb els moviments de les embarcacions mitjançant les dades VMS i les dels GPS dels gavians. Els resultats han evidenciat diferències entre edats, tant en la distribució espacial com en els diferents comportaments de cerca d’aliment, relacionades amb diferents factors biològics complementaris com ara l’època de cria. Així, els adults estan lligats a la ciutat de Barcelona i les diferències entre edats que mostren, com per exemple en la competència pels recursos, podria establir una segregació espacial, a més del fet que l’experiència acumulada pels individus al llarg dels anys permetria optimitzar el temps de cerca d’aliment. Un altre resultat ha estat que no s’han trobat preferències per part del gavià de potes grogues davant dels dos tipus de flota de pesca, i que mostra un possible ús nocturn del medi marí associat a les embarcacions d’encerclament, que no s’havia descrit prèviament. Finalment, no s’han observat diferències en l’ús dels vaixells de pesca com a font d’alimentació determinades per l’edat dels individus. D’això es podria inferir que previsiblement tots els grups d’edat es veuran afectats per la política pesquera comuna que impedeix abocar els rebuigs pesquers en alta mar i estableix l’obligatorietat de desembarcar-los, la qual cosa probablement obligarà a un canvi en els hàbits alimentaris d’aquesta espècie cap a altres fonts d’aliments que podrien ser d’origen terrestre.

S’exposen diversos exemples en forma de cas d’estudi en què es va fer el càlcul i l’aplicació d’un indicador d’accessibilitat al comerç quotidià i de proximitat. Per fer-ho es va realitzar el càlcul simultani d’isoàrees d’influència, utilitzant el complement QNEAT per a Quantum GIS, segons una distància d’accessibilitat (en temps o metres) del comerç bàsic per a l’abastament i la compra de productes de primera necessitat com ara alimentació, productes de salut i higiene, etc.

Els exemples formen part de casos pràctics duts a terme per l’entitat en diferents estudis vinculats al diagnòstic, segons un marc d’urbanisme ecològic amb perspectiva feminista interseccional, a diversos barris de la ciutat de Barcelona i al nucli antic de la ciutat de Tudela.

Les fonts de les dades sense tractar provenien de repositoris de dades obertes, en el cas de Barcelona, i en el cas de Tudela van ser facilitats per l’administració pública. Abans de l’aplicació de la funció d’isoàrees del complement QNEAT es va fer un tractament de les bases de dades i es van geolocalitzar en forma de capa de punts, filtrant els comerços d’interès.

L’aplicació i el càlcul d’aquest indicador permet identificar els problemes potencials d’accés i proveïment de béns bàsics dels territoris en base a les distàncies de desplaçament forçós de la població resident i vincular-lo amb una vulnerabilitat espacial. Aquest, juntament amb altres indicadors, permeten el diagnòstic de processos com ara la gentrificació productiva, el desplaçament o el grau de servei i accés a necessitats bàsiques.

Els noms geogràfics faciliten la comunicació entre les persones, ens ajuden a entendre el món on ens movem i a més duen implícita la història i els fets que han succeït al lloc que anomenen. Els topònims són llengua, cultura, geografia i història viva.

Molts topònims ja només es conserven en la memòria de les persones grans i, malauradament, s’estan perdent a un ritme massa accelerat. Quan un topònim es perd, amb ell es perd un valor incalculable, una riquesa que no podrem recuperar mai més.

En el mateix moment que això està passant, i en contrast, avui la informació geogràfica circula i es comparteix més que mai gràcies a les infraestructures de dades espacials. En aquest sentit, la normativa europea INSPIRE assenyala la toponímia com una de les informacions estratègiques de referència i estableix una regulació per a la informació geogràfica dels estats membres de la Unió Europea.
INSPIRE determina que cada estat membre de la Unió Europea ha de crear un nomenclàtor georeferenciat, a partir d’un model de dades estructurat i comú, que tingui en compte tota la informació i tots els agents relacionats amb els topònims: la grafia, l’idioma, l’entitat geogràfica, les seves coordenades, l’estatus, els informadors, les seves variants, etc.

Aleshores, tot i la importància de la toponímia, disposem de recursos de codi lliure per posar en marxa eines web per a la recollida de la toponímia d’un territori? I encara més, aquests recursos tenen en compte el model de dades proposat per INSPIRE? Són adaptables a diferents idiomes? Permeten personalitzar el territori del qual es vol recollir la toponímia i escollir les capes cartogràfiques de fons? Permeten concretar quins camps d’informació relativa als topònims es volen recollir? La resposta és negativa, i d’aquí la proposta del projecte que presentam.

El projecte “Nom a nom” pretén la preservació dels noms geogràfics d’una regió a través d’una eina web que permeti georeferenciar els topònims damunt el territori, seguint el model de dades proposat per INSPIRE, en diversos idiomes, on es puguin concretar els camps dels topònims a recollir, personalitzar el disseny i gestionar els tipus d’usuaris, ja siguin investigadors, filòlegs o ciutadans.

Aquest projecte és l’evolució natural de “Menorca nom a nom”, una plataforma creada dins del projecte del nomenclàtor de toponímia de Menorca, impulsat per l’Institut Menorquí d’Estudis, la Infraestructura de Dades Espacials de Menorca i SILME SA, que té com a objectiu la recollida sistemàtica de la toponímia de Menorca, tant l’oficial com a través de la participació ciutadana.

És, idò, una eina de codi lliure basada en INSPIRE que permet recollir la toponímia d’un territori qualsevol i que pot ser d’interès tant per a entitats oficials, per a la salvaguarda i gestió dels topònims del seu territori, com per a investigadors dedicats a l’arreplega i estudi de la toponímia, particulars o vinculats a qualsevol entitat. I que es pot obrir també a la participació ciutadana.

ContextMaps, com a nou referent de cartografia transversal, flexible i fàcil d’utilitzar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), engloba la cartografia vectorial contínua en format tessel·les vector integrada en el món.
Des del 2018, quan es va presentar la versió beta, ContextMaps ha evolucionat integrant-se dins dels fluxos de producció cartogràfica de l’ICGC.

En el tutorial es donarà a conèixer:

- Informació geogràfica: Bases oficials de l’ICGC i dades. OpenMaptiles. Manteniment de les dades.
- Arquitectura tecnològica: Utilització de PostGis i TileServer GL. Integració contínua del flux de treball.
- Estils: Generar la url de l’estil i baixar l’estil configurat des del visor. Cas d’ús de Maputik.
- Visor i eines: Recorregut per les opcions del visor i per les diferents funcionalitats. OpenICGC
- Integració en altres entorns: QGis, Kepler.GL, MapLibre i altres entorns. Cas d’ús a MapLibre. Explotació com a base ràster dels estils vectorials. Integració de la base ràster a Instamaps.
- Potencialitats: Doble vessant, com a format de distribució i com a format de visualització web.

Conclusions
La versatilitat d’aquesta tecnologia permet treballar de manera més àgil, flexible i adaptable al desenvolupament de noves tecnologies basades en un entorn web.
En el futur, l’extracció de la informació de ContextMaps es farà des d’una base de dades única pròpia de l’ICGC.

El connector OpenICGC pretén facilitar la integració de la geoinformació publicada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya als fluxos de treball de QGIS.

Permet l’accés centralitzat i la descàrrega a l’històric d’ortofotos, mapes topogràfics, temàtics i geològics i models d’elevacions i als fotogrames històrics dels vols fotogramètrics de l’ICGC.

Pretén ser un recurs útil per al treball sobre cartografia oficial amb tecnologies lliures sobre el territori de Catalunya.

L’últim pas del flux de la dada geomàtica i el punt de visibilitat de la IDEE és la difusió de resultats. A l’època que ens trobem, aquesta difusió es realitza a través d’internet, i per això necessitarem eines per a la realització de cartografia web. En aquest tutorial es presenta l’API-CNIG, basada en OpenLayers6, nascuda amb la idea de migrar tots els visualitzadors cartogràfics de l’IGN a una tecnologia comuna i donar una capa d’abstracció a usuaris/desenvolupadors perquè creïn els seus visualitzadors cartogràfics. El codi font està emmagatzemat a github (https://github.com/IGN-CNIG/API-CNIG), i pot ser importat en un html a partir de les biblioteques css i js, i disposa d’una wiki on es troba la documentació per utilitzar-la: https://github.com/IGN-CNIG/API-CNIG/wiki. L’API-CNIG es divideix en dos components, el nucli, que és l’accés a la biblioteca base, i les extensions de l’API-CNIG, amb documentació pròpia: http://componentes.cnig.es/api-core/ test.html. Les tasques que es realitzaran al tutorial seran: una demostració de visualitzadors en producció realitzats amb aquesta tecnologia i una guia de com elaborar un visualitzador personalitzat. Finalment, i amb vista a afavorir la creació d’una comunitat d’utilitzadors i desenvolupadors, seria desitjable que al final hi hagués un col·loqui entre els assistents per analitzar les fortaleses i les debilitats de la solució plantejada, així com per presentar el full de ruta i les properes fites.

Al llarg d’aquest tutorial veurem com podem aplicar algorismes per al càlcul de rutes òptimes en entorns web a partir de cartografia d’OpenStreetMap. Per fer-ho seguirem el procés següent:

1. Descàrrega de dades d’OpenStreetMap.
2. Reestructuració d’aquestes dades en format de graf.
3. Importació de les dades en format graf a una base de dades PostgreSQL/PostGIS.
4. Execució de consultes SQL per obtenir les rutes òptimes entre dos punts concrets. Segons com anem de temps veurem com modificar el graf al vol per calcular rutes òptimes de porta a porta.
5. Veure el resultat de l’encaminament en un mapa web.

En aquest taller farem una introducció des de zero a la biblioteca de visualització deck.gl. Aquesta biblioteca de codi obert segueix un model de govern obert i es desenvolupa sota el paraigua de la Urban Computing Foundation, amb la col·laboració de diferents empreses i desenvolupadors individuals.

La biblioteca forma part de l’entorn vis.gl, que inclou diferents biblioteques, com ara loaders.gl per al processament de dades en diferents formats geoespacials o nebula.gl per a l’edició de dades.

Començarem el taller amb la creació de visualitzacions simples a partir de dades en formats estàndard com ara GeoJSON. Posteriorment explorarem el catàleg de visualitzacions disponibles i explicarem com podem integrar les nostres visualitzacions amb diferents biblioteques amb suport per a mapes base com ara MapLibre GL JS. Tot seguit veurem com podem generar visualitzacions més avançades, com ara els mapes de coropletes o de símbols proporcionals. Afegirem interactivitat i animació a les nostres visualitzacions i, finalment, mostrarem casos avançats de visualització incloent-hi el suport per a grans volums de dades o els núvols de punts.

Software o tecnologia: deck.gl
Requisits tècnics: Coneixements bàsics d'HTML i JavaScript
Nivell: Mig
Etiquetes: #visualització #deck.gl #web

En aquest taller passarem per tots els passos per poder realitzar treballs SIG amb les dades obtingudes amb dron.
Obtindrem nuvols de punts i ortofotomapes i també DSM, DTM, i models 3D.
El taller consistirà en una posada en pràctica de tots els procediments.
Utilitzarem diferents programes de codi obert per realitzar el treball però també veurem les opcions de pagament que tenim. Un cop obtinguts els resultats coneixerem algunes aeronaus i quins sensors s'hi poden equipar, planificarem la ruta, farem un vol amb dron per obtenir imatges, processarem les imatges amb software de codi obert, obtindrem els resultats, els analitzarem i veurem com podem treballar amb software de codi obert.

Software o tecnologia: Missionplanner, pix4d, WebODM, Qgis, CloudCompare
Requisits tècnics: Coneixements d'eines i arxius SIG, movil o tauleta amb android i/o IOS i PC (windows) o Linux
Nivell: Introductori
Etiquetes: #drons #SIG #mapes

El taller estarà orientat a la introducció de certs aspectes generals i conceptes bàsics i d’alguns dels processos més comuns en relació amb l’anàlisi exploratòria de dades espacials (AEDE o ESDA, la seva sigla en anglès). Tot el contingut del taller es desenvoluparà mitjançant l’ús del programari lliure GeoDa.

L’objectiu és treballar amb el programari i amb diferents conjunts de dades per a una primera aproximació als procediments propis de l’anàlisi exploratòria de dades espacials per a la identificació de patrons, hotspots i coldspots, correlació espacial...

Software o tecnologia: GeoDa
Requisits tècnics: Cap
Nivell: Introductori
Etiquetes: #GeoDA #ESDA #AEDE #Hotspot #Coldspot #Cluster #LISA

A partir d'un mateix conjunt de dades, es mostraran diferents maneres de representar les dades amb visualitzacions interessants i comunicatives. En aquest taller aprendràs trucs i consells per crear mapes atractius i veuràs les potencialitats de QGIS en el disseny cartogràfic.

El taller està concebut com una sessió creativa en què cada tutor proposarà una manera pròpia i diferent de visualitzar un mateix conjunt de dades.

Software: QGIS
Requisits tècnics: Coneixements bàsics de QGIS
Nivell: Introductori
Etiquetes: #visualització #mapes #dissenycartogràfic