Allà on la cultura lliure es barreja amb les tecnologies geoespacials

Les Jornades de SIG lliure són un punt de trobada entre les persones que comparteixen un mateix interès: l'ús i la promoció dels sistemes d'informació geogràfica lliures i de les dades obertes.

Aprèn

Un espai d'aprenentatge on compartir i intercanviar experiències de casos pràctics i mostrar el know how dels projectes TIG.

Connecta

Reuneix a una comunitat de professionals que treballen, desenvolupen i col·laboren amb tecnologies de codi obert en l'àmbit geoespacial.

Comparteix

Un esdeveniment on mostrar les novetats i solucions més destacades en l'àmbit de les tecnologies geoespacials lliures.

Ponències plenàries

Cada año las Jornadas de SIG libre traen a ponentes con una amplia experiencia para tratar temas de actualidad, ¡no te lo pierdas!

Karina Gibert
#inteligenciaartificial #IA #datamining #datascience

Enginyera i doctora en informatica
Directora i co-fundadora del Centre de Recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence de la UPC-Universitat Politècnica de Catalunya
Vicedegana de presidència per igualtat i ètica del Col·legi Oficial d'enginyeria informàtica de Catalunya (COEINF).
Fundadora i presidenta de donesCOEINF i donesIAcat (Associació catalana d'IA).
Experta i co-redactora de l'estratègia catalana d'intel·ligència artificial.

Premi DONATIC 2018.
Menció d'honor Creu Casas (IEC) 2021 i 2022.
Finalista als premis European Social Services Awards 2021 i AMETIC 2021.

Karina Gibert
#inteligenciaartificial #IA #datamining #datascience
María Arias de Reyna Domínguez
#FOSS #OSGeo #siglliure

María és una campiona de Java que porta mantenint projectes FOSS des de fa casi 20 anys. Actualment treballa a Red Hat, on es dedica al Middleware i lidera el desenvolupament de Kaoto: un editor visual d'Apache Camel. Coneguda activista, entre 2017 i 2019, María va ser la Presidenta de OSGeo.

María Arias de Reyna Domínguez
#FOSS #OSGeo #siglliure
Malcolm Bain
#propiedad #datosgeolocalizacion #protecciondedatos

Malcolm és advocat anglès i espanyol. Treballa des de fa 20 anys en l'àmbit del dret de les tecnologies de la informació i la propietat intel·lectual i industrial, amb especialització en llicències de tecnologia, programari i continguts oberts, transferència de tecnologia, comerç electrònic i privadesa.

A més de la seva activitat professional assessorant a emprenedors, empreses privades, administracions públiques i projectes de codi obert, Malcolm és membre de la Free Software Foundation Europe i ASTP, professor associat de dret a la Universitat de Barcelona, mentor en Tecniospring Industry i altres programes per a emprenedors, així com a ponent en conferències i seminaris en l'àmbit de les TIC i de l'emprenedoria al món digital.

Malcolm Bain
#propiedad #datosgeolocalizacion #protecciondedatos
user

Programa

7 de juny de 2022

8 de juny de 2022: Ponències plenàries i comunicacions paral·leles

Accés a l'Aula Magna des de les escales de la Plaça Sant Domènec.

Gemma Boix (Directora del SIGTE-UdG)

Benvinguda

Karina Gibert
Directora del Centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence de la UPC

Ponència plenària

Pendent de confirmar

Ponència plenària

María Arias de Reyna Domínguez
Senior Java Software Engineer en Red Hat

Ponència plenària

11:00 -11:45

Xaquin Veira, Karma Peiró (Fundació Vit), Anton Bardera (Imae)

La Fundació Visualització per a la Transparència (ViT) col·labora des de l’any 2020 amb el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) en el disseny i desenvolupament de panells de dades sobre canvi climàtic i contaminació en el context del pla de comunicació digital del programa de l’ONU. Dins el context d’aquests projectes, hi apareixen nombroses visualitzacions de dades geogràfiques.

L’ONU, en ser una institució intergovernamental, adopta una posició neutral en les disputes territorials entre els diversos països, fet que limita l’establiment d’unes línies concretes que defineixin amb detall les fronteres entre països. Això restringia l’ús de mapes de coropletes estàndards en la visualització de les dades. En el projecte també hi havia nombroses restriccions intrínseques de la visualització. En primer lloc, ens vam trobar que hi havia països amb una àrea geogràfica petita, però amb dades significatives que calia destacar, i viceversa. Per exemple, les emissions per càpita de Qatar mostren un valor molt elevat, per bé que l’àrea del país no ho és. Una altra problemàtica va ser la disparitat del format de les dades, ja que teníem simples dades numèriques, però també dades temporals, distribucions, dades categòriques o llistats en format text.

Tenint en compte aquestes restriccions, vam decidir optar per dos tipus de visualitzacions gramaticalment relacionades: els diagrames de rajoles (tile grid maps, en anglès) i els cartogrames Demers (Bortins et al., 2002).

En els diagrames de rajoles, les divisions administratives es converteixen en cel·les que es distribueixen en una retícula que s’ajusta a la seva distribució geogràfica. Cada cel·la permet múltiples possibilitats: pot visualitzar una classe mitjançant el color, una gràfica de línia per a mostrar una tendència temporal, un histograma per a mostrar una distribució estadística, o una barra trencada per a mostrar parts d’un total.

En els cartogrames Demers, les unitats administratives es codifiquen com a quadrats i la geografia s’aproxima. La marca visual, el quadrat en aquest cas, permet codificar una variable numèrica mitjançant l’àrea i una variable categòrica mitjançant el color.
Un altre dels avantatges d’aquesta solució de disseny és l’ús de la mateixa marca visual, en aquest cas quadrats, fet que ens permet crear transicions entre mapes que faciliten una narrativa seqüencial fluïda.

Per automatitzar aquest tipus de cartogrames, l’equip va desenvolupar una eina que utilitza el disseny basat en forces (force-directed drawing/layout, en anglès) per trobar la distribució espacial dels cartogrames. El disseny basat en forces és un mètode per generar grafs estèticament grats quan la simulació troba equilibri. El programa utilitza concretament d3-force, un algorisme que simula de manera simplificada les forces físiques entre “partícules”, en aquest cas quadrats, que representen els països. Com a punt de partida per a la simulació, l’eina permet canviar la projecció utilitzada i l’àrea mínima i màxima de les marques visuals. Un cop acabada la simulació, l’usuari pot refinar la distribució espacial de manera manual. El programa exporta un objecte JSON amb les coordenades i les dimensions del mapa per al seu ús posterior dins d’un component web.

Elena Sánchez Monforte, Lucía Struth Izquierdo, Eulàlia Pi i Palomés, Miquel Vilà i Planella, Fus Micheo Jorcano, Jorge Fleta Pastor (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

El Mapa Geològic de Catalunya 1:25.000 (Geotreball I, MGC25m) forma part del Mapa Geològic de Catalunya (MGC), que és un conjunt d’informació geotemàtica que s’estructura en sis projectes (Geotreballs) que tenen com a finalitat generar la informació de base i facilitar-ne la representació gràfica.
El MGC25m és un mapa geològic bàsic general on es representen els cossos de roca i de materials consolidats que constitueixen el subsòl i els materials no consolidats que els recobreixen, juntament amb les estructures que els deformen i altra informació de tipus local.

Des de la seva primera publicació, el 1994, el MGC25m ha anat evolucionant pel que fa a implementació i distribució. En els darrers tres anys s’ha treballat intensament per obtenir un sistema de capes d’informació geològica en un entorn georeferenciat, amb cartografia harmonitzada i contínua, que reflecteixi el contingut del MGC25m: basament prequaternari, dipòsits quaternaris, mesures d’estructures, terrenys antropitzats, talls i registre geològic.

La cartografia geològica és de gran complexitat pel nivell de superposició de, per exemple, trames, símbols i elements continus, discontinus i orientats. L’èxit de superar aquesta complexitat i crear un mapa continu d’informació va permetre el 2021 desenvolupar un visor especialitzat en el MGC25m amb la representació gràfica de les capes georeferenciades en format de tessel·les vectorials (vector tiles), amb opció a consulta sobre aquestes. Aquesta implementació proporciona a l’usuari una experiència completa en què, a partir de la cartografia, es pot obtenir una informació detallada sobre qualsevol element representat i la descàrrega de, per exemple, talls geològics, esquemes de relacions estratigràfiques i columnes estratigràfiques.

El desenvolupament web s’ha realitzat en l’entorn reactiu Svelte, que converteix l’aplicació en JavaScript en el moment de la compilació, en lloc d’interpretar el codi de l’aplicació en el moment de l’execució. S’utilitza la biblioteca de Mapbox GL, que renderitza mapes interactius de tessel·les vectorials basats en WebGL i que permet una experiència 3D, vital en un context geològic.

Com que el visor es va començar a desenvolupar en un moment en què només es disposava de la simbologia geològica en programari privat (ArcGis Pro), la tessel·la vectorial associada està generada amb aquest. Al gener del 2022 s’ha generat la simbologia geològica en programari lliure (QGIS), fet que obre noves línies de treball per a la implementació MBTils de cartografia geològica a partir de programari lliure.

Les capes d’informació del basament prequaternari, dels dipòsits quaternaris i de mesures d’estructures carregades al visor són accessibles des del web de l’ICGC (cartografia digital contínua GT I) amb simbologia ArcGIS i en entorn lliure des del connector Open ICGC de QGIS. Així mateix, el codi del visor es mostra en un dipòsit obert.

Francisco Pérez Sampayo, Oscar Fonts Bartolomé (geomatico.es)

En uns quants dels projectes de Geomatico hem pogut experimentar amb l’enorme potencial de visualització interactiva de dades al navegador que proporcionen biblioteques com ara MapboxGL, MapLibre, KeplerGL, DeckGL o Nebula, gràcies a les quals hem pogut desenvolupar capacitats com la visualització i edició de geometries en 3D real sobre models de superfície d’alta resolució, o la que presentarem tot seguit, Catastro 3D.

El maig del 2021 va tenir una certa repercussió a les xarxes socials la publicació d’uns mapes de ciutats a partir de les dades del cadastre simbolitzades per any de construcció, obra de Dominic Royé. A Geomatico ens vam proposar utilitzar el nostre coneixement i les nostres eines per crear un visor interactiu i en 3D amb les dades completes del cadastre. És a dir, uns 15 milions de volums de forma simultània.

En aquesta xerrada baixarem a terra el procés de descarregar, processar i publicar a la web una gran quantitat de dades i no morir en l’intent, utilitzant algunes eines pròpies que hem publicat sota llicència lliure:

Catastro-Inspire-Downloader: https://github.com/geomatico/cidownloader
Mapbox-style-live-editor: https://labs.geomatico.es/mapbox-style-live-editor
Visor: https://github.com/geomatico/mapa-catastro-3d
Demo: https://labs.geomatico.es/mapa-catastro-3d/#16.63/41.986336/2.825104/136.8/52

Rosa Olivella, Toni Hernández (SIGTE-Universitat de Girona), Carolina Martí (Institut de Medi Ambient - Universitat de Girona)

Es tracta d’un mapa web que té com a finalitat aportar valor a l’estudi i la gestió de l’àmbit territorial de la Mesa de Cogestió Marítima del litoral del Baix Empordà (Costa Brava). Per elaborar-lo s’han recollit i posat a disposició dades geogràfiques relacionades amb:

- Activitats extractives (pesca, pesca submarina, caladors)
- Activitats recreatives (zones d’immersió, rutes de caiac, navegació recreativa…)
- Hàbitats (espècies, batimetria...)
- Elements d’interès (ports, espais protegits...)

Aquestes dades s’han recopilat en part de fonts existents i en part s’han obtingut directament dels agents implicats.

A partir de la informació recollida s’han pogut fer unes anàlisis d’impacte dels usos d’aquest espai i valorar l’impacte sobre el medi. Aquestes anàlisis també es troben disponibles en el mapa web.

Juntament amb el mapa web de caràcter públic hi ha una intranet d’accés a les dades, amb visualització detallada dels seus atributs, i possibilitat de descàrrega, per poder oferir més detalls a gestors i científics.

El projecte ha plantejat diversos reptes per resoldre i que voldríem compartir a la JSL.

Principalment, es tracta de:
- El procés de recollida d’informació, inexistent fins aquest moment.
- Mostrar molta informació de manera entenedora, usable, en un mateix mapa o visor.
- La generació de tessel·les vectorials generades sota demanda des de PostGIS
- El càlcul i la representació de les zones d’impacte a partir de la intersecció entre diverses capes.

El mapa web està disponible en aquesta adreça: https://mapscloud.udg.edu/visor_tcmlbe

Lourdes Martín-Forero Morente, Isabel Del Bosque González, Carlos Fernández Freire, Nuria Hermida Jiménez (Centro de Ciencias Humanas y Sociales. CSIC)

Els projectes de recerca de ciències socials i humanitats digitals i les tècniques d’informació i aplicacions de codi obert, en un context de ciència oberta, permeten dissenyar visualitzacions dinàmiques amb mapes i gràfics que faciliten l’accés a la informació de manera intuïtiva i ofereixen a la recerca nous punts de vista i relacions.

En aquest sentit, des de la unitat SIGyHD del centre de Ciències Humanes i Socials s’ha desenvolupat una infraestructura de dades de recerca que integra un visualitzador dinàmic amb les dades i els resultats dels projectes de recerca de ciències socials i humanitats.

L’estructura general del visualitzador està formada per un mapatge web i/o un gràfic. La tecnologia aplicada en general és de codi obert, complint les normes i estàndards de la web. Les dades i metadades es poden descarregar i compartir de forma lliure en diversos formats estàndard; així es contribueix a la democratització de la informació i als principis FAIR: bones pràctiques per a la gestió i administració de dades científiques.

13:30 - 15:00

Luigi Pirelli (Satellogic)

Com que STAC és un estàndard relativament nou, l’ecosistema de programari que l’envolta no és gaire madur (però evoluciona ràpidament) i és esperable que hi hagi friccions. La nostra empresa es troba enmig de la migració del catàleg intern d’imatges de satèl·lit que s’ha utilitzat durant els darrers anys al catàleg amb una API compatible amb STAC. Ens agradaria compartir alguns desafiaments a què ens enfrontem durant la migració i revelar possibles solucions per superar-los.

Daniel Ponsa Mussarra, Felipe Lumbreras Ruiz, Robert Benavente Vidal (Centre de Visió per Computador)

Els avenços aconseguits en els darrers anys en els camps de la visió per computador i l’anàlisi d’imatges se sustenten principalment en les tècniques d’aprenentatge profund desenvolupades en l’àrea de la intel·ligència artificial. La possibilitat de disposar de dades massives i de maquinari de processament paral·lel capaç de processar-les en un temps raonable ha possibilitat la generació de nous models o sistemes que ofereixen grans prestacions en l’anàlisi automàtica d’imatges.

Les tècniques d’aprenentatge profund han estat adoptades ràpidament per desenvolupar sistemes de teledetecció. En el paradigma basat en l’aprenentatge supervisat, es parteix d’un conjunt d’imatges aparellat amb la sortida del sistema desitjada i d’un disseny prefixat de xarxa neuronal profunda. En un procés d’entrenament, un optimitzador ajusta els nombrosos paràmetres de la xarxa neuronal perquè, donada una imatge, s’obtingui com a resultat la sortida desitjada. Si el conjunt d’entrenament és ampli, aquests sistemes generalitzen bé i són de gran aplicabilitat pràctica. El seu principal inconvenient és que es requereix maquinari de processament en paral·lel (unitats de processament gràfic (GPU) o de tensors (TPU)) per obtenir resultats en un temps curt.

En aquest treball proposem una via per aplicar sistemes basats en aprenentatge profund des de QGIS. QGIS ofereix un mecanisme de complements (plugins) que possibilita integrar aquests sistemes, desenvolupats habitualment en Python, dins de les opcions de processament de dades. Lamentablement, aquesta aproximació requereix disposar de capacitat de processament en paral·lel a l’ordinador que executa QGIS, cosa que pot ser limitant si els sistemes desenvolupats es volen fer servir des de múltiples estacions de treball. Per atendre aquesta situació, hem desenvolupat un complement de QGIS que permet connectar aquest sistema d’informació geogràfica amb un servidor de còmput remot, que processa les dades usant maquinari paral·lel i envia el resultat de tornada.

La nostra aproximació implementa una arquitectura de serveis web basada en l’aproximació de transferència d’estat representacional (REST). En iniciar el complement QGIS, aquest es connecta amb una REST API per obtenir un catàleg de serveis de processament en remot juntament amb la seva descripció. A continuació, l’usuari pot seleccionar un servei de processament i la capa de QGIS que vol processar, i sol·licitar-ne el processament. Aquesta informació és rebuda per la REST API, la qual registra les dades a processar per un servidor de càlcul, i retorna el resultat al complement QGIS, que el presenta a l’usuari com una nova capa.

El sistema s’ha desenvolupat en Python utilitzant l’entorn Flask. Els serveis de processament es mantenen en contenidors Docker, que s’executen sota demanda. L’encapsulació de cada servei en un contenidor és molt avantatjosa, ja que permet evitar les incompatibilitats que poguessin existir entre les biblioteques utilitzades pels diferents serveis. A més, la centralització dels serveis permet oferir nous tipus de processament o actualitzar els existents, sense necessitat d’actualitzar el complement de QGIS a les estacions de treball.

Claudia Huertas Garcia (IRD - France)

El mesurament de les taxes de mortalitat dels arbres és crucial per a reducció de les incerteses a la contribució dels boscos tropicals a la captació del carboni, permetent-nos també millorar la nostra compressió dels escenaris i possibles efectes del canvi climàtic sobre els boscos tropicals. En aquest estudi es pretén avaluar el potencial de l'escaneig LiDAR aeri repetit ALS (escaneig làser aerotransportat) per cartografiar l'estructura dels boscos en grans àrees, amb una gran precisió per detectar patrons de mortalitat a nivell de paisatge, emprant per al processament programari lliure com R , específicament les seves llibreries lidR (Roussel and Auty, 2020) i raster, així com el programari QGIS per a les sortides i mapes de presentació de la mortalitat.

Aquest estudi contribueix a la nostra comprensió dels patrons espacials i temporals de la mortalitat a escala del paisatge. Igualment, ofereix una eina i una metodologia precisa i reproductible per poder obtenir mapes de mortalitat emprant tecnologia geoespacial lliure. Aquest tipus de processos ens permeten a nivell global identificar les limitacions i generar les recomanacions per extrapolar aquesta informació a zones més àmplies, recolzant el mesurament precís de l'import de carboni, així com orientant les accions polítiques i de conservació en zones vulnerables o en risc per canvi climàtic.

Roussel, J.-R., Auty, D., 2020. lidR: Airborne LiDAR Data Manipulation and Visualization for Forestry Applications

Ramiro Aznar Ballarin (Planet)

L’empremta d’un huracà. La lava d’un volcà. L’evacuació d’un exèrcit. L’explosió d’un volcà que provoca un tsunami i aquest un vessament de petroli. Desastres naturals i tragèdies humanes que són capturats per la doble constel·lació de satèl·lits de Planet, PlanetScope, amb més de 200 petits satèl·lits de la mida d’una capsa de sabates, que fan fotos constantment, i SkySat, una constel·lació d’uns 20 satèl·lits d’alta resolució, que dirigeixen la mirada segons l’esdeveniment i la demanda. En aquesta xerrada recorrerem les imatges de satèl·lit més impactants i belles des que va començar el meu camí a Planet, així com les històries que hi ha al darrere.

Teresa Alcoverro, Emma Cebrián, Bernat Hereu, Joaquim Garrabou, Jordi Boada, Fernando García (CEAB-CSIC)

A la Mediterrània, certes espècies d’algues creixen fins a donar lloc a veritables boscos marins. Aquests ecosistemes proporcionen refugi i aliment a un gran nombre d’espècies. A més, proveeixen nombrosos serveis a la societat. A causa de les pressions antròpiques, l’extensió d’aquests ecosistemes s’ha reduït dràsticament en les darreres dècades. Un cop desapareguts, els boscos son substituïts per deserts marins, també anomenats bancals, cada vegada mes presents a les nostres costes. Aquests bancals presenten una biodiversitat i una productivitat molt baixes. Son, a més a més, un ‘estat alternatiu estable’, és a dir, que quan es produeix un canvi de fase de bosc a bancal, aquest perdura en el temps essent difícil recuperar el seu estat inicial de bosc submarí.

L’any 2017 es crea Hidden Deserts, una plataforma d’investigadors marins i ciència ciutadana que té com a objectiu comprendre millor l’origen d’aquests deserts submarins, monitoritzar la seva extensió i donar a conèixer aquesta problemàtica. Hidden Deserts forma part de la xarxa d’Observadors del Mar, el porta de ciència ciutadana per a la investigació marina, a través de la qual professionals i aficionats poden contribuir al descobriment i seguiment d’aquests deserts.

D’altra banda, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) realitza un pla de seguiment anual dels deserts submarins a Blanes que incorpora SIG i tècniques de teledetecció mitjançant drons per al seguiment de l’extensió de bancals. L’eficàcia dels drons per a la monitorització de cobertures terrestres ja ha estat demostrada. No obstant, el seu potencial per a estudiar els fons marins encara es troba en fase de desenvolupament.

El present cas d’estudi representa una aplicació pionera en l’ús de drons per a la investigació en el medi marí. S’ha pogut comprovar que els bancals, en presentar una firma espectral tant característica en el mar (fons blanc), poden ser sistemàticament diferenciats des de l’aire. Aquest fet ha permès dur a terme les primeres estimacions de l’àrea total de bancals a la costa de Blanes, identificant les zones mes afectades per a aquest fenomen. Els resultats son prometedors, ja que resulten consistents amb les observacions realitzades in situ mitjançant la immersió, i demostren que l’ús de SIG i drons té un gran potencial per a la monitorització d’ecosistemes costaners poc profunds.

16:40 - 17:10

Joana Simoes (Open Geospatial Consortium - OGC)

Els serveis web d’OGC (OWS) estan implementats a moltes aplicacions de programari lliure (p. ex.: Geoserver, QGIS, OpenLayers, Leaflet). La majoria dels usuaris d’aquest programari ja han publicat o accedit a dades utilitzant WMS, WFS o WCS. No obstant això, aquests estàndards van ser dissenyats fa més de deu anys, quan la web era molt diferent del que és avui. En aquell moment, SOAP i XML eren molt populars. Avui, no tant.

En aquesta comunicació m’agradaria presentar una nova família d’API desenvolupada per OGC, que es basa en les tecnologies natives de la web d’avui dia. En particular, parlaré d’OGC API Features, que és l’estàndard per servir característiques a la web (equivalent al WFS), i que ja podeu trobar en aplicacions com QGIS, Geoserver o GDAL.

La visió darrere de les OGC API és fer la vida més fàcil als desenvolupadors, perquè més persones ho puguin fer, encara que no siguin necessàriament expertes en GIS.

Jordi Martin Oriol, Maria José Gaete Cerda (Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona)

Dins del marc conceptual de l’Agenda de la Digitalització de la Mobilitat de Catalunya, i dins de la línia d’actuació que respon a la necessitat d’aplicar noves tecnologies en l’entorn de la logística i de les mercaderies, aquest projecte neix amb la finalitat de disposar de tota la informació digital necessària per a poder operar de manera eficaç en l’entorn de la distribució urbana de mercaderies.

Així, el projecte DUMCAT es vertebra entorn de quatre eixos principals:

1. Definició d’un model conceptual de dades.
2. Construcció d’una eina de digitalització de places d’estacionament regulat per a mercaderies i per a aparcaments de camions.
3. Construcció d’un pla pilot de càrrega de dades per a una selecció de municipis del Vallès Oriental.
4. Construcció d’un visualitzador en línia de les dades.

Així mateix, i a partir de la fase de proves en l’entorn del Vallès Oriental, l’escalabilitat del projecte permetrà disposar de perfils d’usuari a escala municipal per tal d’anar incorporant la càrrega i l’edició de dades per a qualsevol municipi de Catalunya que disposi d’informació digital de les seves places de càrrega i descàrrega, així com de tota la normativa que regula aquesta activitat dins de les ordenances municipals.

Cecilia Poyatos Hernández, Aurelio Aragón Velasco, Marta Juanatey Aguilera (CNIG)

El Centre Nacional d’Informació Geogràfica (CNIG) ha publicat nous serveis tessel·lats amb informació oficial, emprant noves maneres d’oferir les dades geogràfiques que ja oferia mitjançant serveis WMS i WMTS.

Aquests serveis, de tessel·les ràster i tessel·les vectorials, ofereixen un alt rendiment en visualitzadors i aplicacions en línia, així com en programes SIG d’escriptori.

Laurence Sigler (CIMNE/UPC)

La Generalitat de Catalunya i el CIMNE estan creant una plataforma SIG basada en el model/simulació Piksel per donar suport a la presa de decisions i a la capacitat predictiva de la gestió del territori, especialment rellevant dins l’emergència climàtica actual. L’elaboració de simulacions i models SIG exigeix molta feina: obrir el sistema a la participació és clau per garantir nous continguts i funcionalitats. La interconnectivitat entre investigadors i entre disciplines és necessària en la recerca moderna: un mercat en línia facilitarà aquesta funció i és el que s’està desenvolupant en aquest moment.

Els mercats s’han tornat comuns a internet: permeten fer i accedir a diverses tasques d’una manera fàcil i generalitzada. Aquesta facilitat i obertura s’aplicarà als actius SIG basats en models/simulacions a la nostra plataforma. El desenvolupament del sistema inclou desafiaments com l’heterogeneïtat de les tecnologies i de les fonts de contingut, el màrqueting i el reconeixement i els requisits de les simulacions/models, com ara la càrrega de dades, les connexions HPC i altres necessitats dels models i simulacions SIG.

El sistema s’està desenvolupant amb programari de codi obert i interactuarà via API de manera segura, oferint una alta seguretat. Els usuaris adquiriran actius SIG, seguint una interacció familiar de comprar. També tindran l’opció de ser proveïdors de contingut: una institució que creï models SIG tindrà la capacitat de proporcionar els seus. L’enviament de continguts nous es controlarà mitjançant l’ús de formats i validacions estàndard. En una segona fase del projecte, els usuaris podran carregar les seves pròpies dades (com ara Shapefile) i combinar conjunts de dades per utilitzar en models i simulacions. Això incorporarà un espai de treball i s’estan estudiant els requisits necessaris per a aquesta funcionalitat.

La creació de Piksel i el seu mercat ocuparà una àrea única a l’ecosistema SIG en línia, proporcionant un espai col·laboratiu i obert per al desenvolupament i la propagació de models i simulacions SIG, una funció que es fa necessària amb el desenvolupament d’un material tan complex.

Malcolm Bain (Across Legal)

L’Estratègia Europea de Dades, la Llei de Governança de Dades, la Directiva de Dades Obertes... en només dos anys, les dades s’han convertit de sobte en un tema atractiu i candent (una altra vegada?): espais de dades, dades obertes, intercanvi de dades, conjunts de dades d’alt valor, dades i IA... Aquesta comunicació exposa breument l’interès, l’enfocament i alguns detalls del marc proposat per a la gestió de dades i la governança de dades a la UE... relacionats amb conjunts de dades geoespacials, per descomptat. Què podem aprofitar, hi ha noves restriccions? O es donen noves llibertats?

Jorge Sanz (Elastic)

Elasticsearch`{`1`}` és una coneguda base de dades NoSQL capaç d’emmagatzemar i oferir serveis d’anàlisi i cerca de grans volums d’informació. La seva elasticitat permet escalar horitzontalment amb facilitat qualsevol instal·lació i fins i tot ofereix característiques per fer cerques en múltiples instal·lacions simultàniament (cross cluster search).

D’altra banda, la manera habitual d’interactuar amb la base de dades és a través de la seva API en format JSON. En l’àmbit geoespacial és habitual el requisit d’accés a grans volums de dades per renderitzar-los. Això provoca una pressió considerable a la base de dades i una gran quantitat de trànsit entre aquesta i els motors de renderització, de manera que el format JSON no és gaire eficient en aquestes situacions. Així mateix, enviar grans volums de dades en format GeoJSON als navegadors dona com a resultat aplicacions molt poc amigables. La renderització de tessel·les vectorials servides en el format Protobuf`{`2`}` és una pràctica àmpliament estesa i adoptada per la comunitat geoespacial com una solució òptima per rebre al navegador dels usuaris finals grans volums de dades.
Així doncs, l’equip d’enginyeria d’Elastic ha portat a terme recentment la implementació d’un nou punt d’entrada a l’API d’Elasticsearch per poder renderitzar dades vectorials`{`3`}` tant de documents individuals com de qualsevol tipus d’agregació geoespacial.

En aquesta xerrada es presentaran les principals característiques d’aquest nou mecanisme de publicació, acompanyant-la amb exemples del seu ús tant a Elastic Maps`{`4`}` –l’aplicació per a visualització de dades geogràfiques desenvolupada per Elastic– com en un senzill visor, a mode d’exemple d’integració.

Referències:
`{`1`}`https://www.elastic.co/elasticsearch/
`{`2`}`https://developers.google.com/protocol-buffers
`{`3`}`https://www.elastic.co/guide/en/elasticsearch/reference/current/search-vector-tile-api.html
`{`4`}`https://www.elastic.co/geospatial

Fran Martín Rivas (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Antigament, la Unitat de Delimitació Territorial i Grans Obres de l’ICGC depenia en gran mesura de l’entorn d’Esri per desenvolupar les funcions necessàries i generar els productes pertinents. Així, es treballava amb ArcPad, ArcMap i ArcCatalog i es feia servir ArcPy per dur a terme l’automatització de processos amb Python.

Però el desenvolupament i el desplegament d’una aplicació web interna va suposar un canvi en el paradigma de SIG de la unitat, ja que per a aquest desplegament es migrava d’un SGBD basat en Oracle Spatial a un de basat en PostGIS. A més, es va començar a treballar amb QGIS en comptes d’ArcGIS, atès que és més amigable amb PostGIS.

Aquesta migració, a més, va suposar que tot un conjunt d’aplicacions i eines desenvolupades en el passat i que depenien tant d’Oracle Spatial com d’ArcPy havien quedat obsoletes. Més encara, i tenint en compte que aquestes eines no estaven agrupades en una única interfície sinó que estaven constituïdes per un grup de scripts i aplicacions de diverses menes, es va decidir aprofitar l’ocasió per agrupar-les i integrar-les al nou entorn de SIG de la unitat.

El resultat d’aquest procés va ser el desenvolupament de dos nous productes íntegrament interns per a la unitat: un connector de QGIS i una microaplicació web interna. La funcionalitat bàsica d’ambdós productes és l’automatització de processos i la generació automàtica de productes, fet que estalvia temps i costos i redueix l’error humà, a més d’integrar sota dues úniques interfícies totes les eines i aplicacions desenvolupades en el passat i que havia quedat obsoletes. D’aquesta manera, es duen a terme processos com ara la generació automàtica de documents cartogràfics, el control de qualitat de les dades, la modificació de geometries, l’extracció i anàlisi de dades de la BDD, etc.

Encara més, tant el connector com l’aplicació web han estat desenvolupats utilitzant tecnologies de codi obert, com els mateixos QGIS i PyQGIS, o altres tecnologies com Django, GeoPandas o GDAL, entre d’altres; a més, s’ha utilitzat PostGIS com a SGBD i Geopackage com a format d’intercanvi i treball de les dades.
Així, resulta important assenyalar l’èxit del desenvolupament d’ambdues eines, atès que han permès reduir el temps d’execució de processos en un 93 %, agrupar les eines en dues còmodes interfícies i millorar aquestes eines obsoletes, portant a terme més accions en menys temps.

Víctor Centella Fuster (Prodevelop)

En la implantació de projectes SIG i IDE municipals solen sorgir una sèrie de problemes comuns. Conèixer per endavant aquestes circumstàncies ens poden ajudar a anticipar-nos-hi i millorar la resposta oferta.

En aquesta presentació s’abordaran els temes següents:
- Generalitats dels SIG municipals
- Bones pràctiques en els SIG municipals
- Solució de Prodevelop per als SIG municipals: Local Space

Josep Sitjar (SIGTE-Universitat de Girona)

En treballar amb volums de dades geogràfiques significativament grans, l’ús d’índexs espacials resulta imprescindible.

En aquesta comunicació s’exposaran un parell d’exemples pràctics, vinculats a dos projectes diferents, en què ha resultat fonamental treballar amb índexs espacials.
El primer cas és un projecte de mapatge web en què es requereix la visualització de diversos milers de punts geoposicionats. La càrrega de totes aquestes entitats al navegador i la visualització a través d’una biblioteca com ara OpenLayers resulta molt ineficient sense l’aplicació d’un índex espacial. En canvi, fent servir la biblioteca Supercluster, que utilitza RBush per a la indexació espacial, el temps de resposta és extraordinàriament ràpid.

El segon cas està vinculat a un procés d’anàlisi espacial el propòsit del qual és generar una malla de 5 m2 que cobreixi una extensa zona i intersectar-la amb altres capes, la geometria de les quals és poligonal. La generació de la malla i la intersecció amb les altres capes és inviable, pel que fa a recursos del sistema, en un entorn com ara QGIS.

En aquestes circumstàncies, el desenvolupament d’un script en Python, utilitzant biblioteques com ara Shapely i Fiona, fan viable el procés, encara que amb un temps d’execució molt elevat. Però si s’implementa l’índex R-Tree a través de la interfície STR-Packed de Shapely, el procés es duu a terme de forma summament ràpida.

Sergi Bernal Ferrando, Beatriu Jimenez (Ajuntament de Mataró)

Des del Servei de Sistemes d’Informació i Telecomunicacions de l’Ajuntament de Mataró hem desenvolupat, amb recursos propis, un generador de visors de dades 2D i 3D.

Els visors de mapes es construeixen sobre biblioteques Leaflet i OSMBuildings i les dades les servim amb serveis web via APEX.

13:30 - 15:00

Xavier Rayo Sarrias, Susana Diez Tagarro, Guillermo Farriga Infante, Elsa Martinez Abad, Juan Luis Ruiz Valderrama, Antonio Tomás Franco (Centro de Datos de la Unidad de Tecnología Marina del CSIC)

El centre de dades de la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC és l’encarregat de gestionar un gran volum de dades espacials que es genera durant les campanyes oceanogràfiques realitzades pels vaixells de recerca del CSIC que formen part de la infraestructura cientificotècnica singular FLOTA del Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN).

Per poder dur a terme aquesta gestió, el centre de dades disposa d’una infraestructura de dades espacials que consta d’un catàleg de campanyes oceanogràfiques (amb dades a partir del 1991 fins a l’actualitat), un geoportal amb geoserveis OGC de base que permet consultar mapes per campanyes i crear els teus propis mapes, i altres serveis web i aplicacions que permeten visualitzar, realitzar el control de qualitat i descarregar dades d’adquisició contínua com ara temperatura, salinitat o dades meteorològiques obtingudes durant les campanyes. Així mateix, també es disposa d’un servei de descàrrega de tota mena de dades brutes, d’accés restringit.

El geoportal ofereix totes les eines bàsiques de navegació per a un web GIS, així com altres de més específiques que permetran als usuaris, principalment els de la comunitat científica, explotar les dades de navegació, temperatura i salinitat i les meteorològiques, així com dades de posició d’estacions de mostreig que s’hagin realitzat en les campanyes oceanogràfiques.
Basat en el projecte Open Source MapStore, el geoportal de la UTM-CSIC té les funcionalitats següents:

- Cerca i visualització de mapes de més de 225 campanyes oceanogràfiques.
- Mapes temàtics, ja sigui per tipus de dades o, en aquest cas, per als diferents vaixells oceanogràfics.
- Eines bàsiques de navegació pròpies d’un web GIS com ara zooms, desplaçaments o eines de mesura.
- Eina d’identificació que permet visualitzar els atributs de l’element seleccionat, així com navegar directament a les metadades del catàleg o visualitzar els perfils de profunditat, en el cas dels perfils de velocitat del so.
- Filtres per atributs o per àrea geogràfica.
- Visualització i edició de la taula d’atributs.
- Edició i creació de nous elements en una capa.
- Càrrega de dades vectorials en formats com ara Shapefile o KML, per visualitzar-los i consultar-los.
- Exportació del mapa en format JSON per poder-lo obrir en noves sessions, per als usuaris que no estiguin registrats.
- Visualització en temps real de les posicions i dades de navegació dels vaixells oceanogràfics.
- Impressió i descàrrega de mapes en format PDF.

Les dades estan emmagatzemades en una base de dades de PostGIS, de manera que es poden introduir mitjançant senzilles consultes SQL al servidor de mapes GeoServer, que les serveix mitjançant serveis WMS i WFS perquè puguin ser explotades tant al geoportal com en altres aplicacions.

Ricard Cots Torrelles (Consell Insular de Menorca), Marc Rosés Arbonés (SILME, servei informàtica local de Menorca)

Fins a l’any 2007 treballar amb cartografia a Menorca era una feina carregosa i reservada a especialistes. Amb el propòsit de simplificar l’accés i l’ús de les dades geogràfiques de l’illa, l’any 2006 el Consell Insular, en col·laboració amb els ajuntaments de l’illa, va publicar un portal de cartografia que un temps després passaria a ser la IDE de Menorca.

Els anys següents la IDE es va convertir en una porta pública d’accés per al descobriment, consulta i descàrrega de dades geogràfiques de l’illa. Es va arribar a tenir un catàleg de més de 1.000 capes de dades geogràfiques que eren consultades per funcionaris i també per tècnics externs i ciutadans.

L’aprovació de la llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, va suposar una oportunitat de desenvolupament i reutilització interna dels serveis de la IDE Menorca amb l’objectiu de facilitar, d’una forma més activa, els tràmits administratius, que ara passaven, per llei, a ser electrònics.

Es va començar a treballar en la geolocalització dels expedients i a identificar aspectes de la tramitació susceptibles de ser agilitzats o que poguessin ser automatitzats gràcies a les dades geogràfiques. Fins aquest moment les feines s’han centrat en tres aspectes diferents dels procediments.

El primer ha estat la prevenció d’errades a l’inici de la tramitació. Amb aquest propòsit s’han creat serveis web que, donada una referència cadastral o una adreça vàlida, retornen si la parcel·la en qüestió està afectada o no per algun tipus de condicionant. Aquests serveis s’invoquen des de les seus electròniques municipals a l’inici de determinats procediments i es fan servir per avisar el ciutadà, si és el cas, que el procediment no és l’adequat per a aquella parcel·la i dirigir-lo cap al que pertoqui. D’aquesta manera s’evita la creació d’expedients erronis i la consegüent feina administrativa de notificació i arxivament.

El segon aspecte que s’ha treballat ha estat el suport actiu als tècnics en el moment de la redacció dels informes, a través de la recuperació automàtica de dades geogràfiques rellevants en e cas en qüestió i també mitjançant la creació d’alarmes que els adverteixin d’afectacions en una determinada zona (per exemple, si la parcel·la objecte d’informe es troba en un espai protegit). El sistema funciona de forma similar a l’anterior, a través de serveis que executen consultes espacials contra la base de dades del projecte IDE Menorca.

El tercer bloc de feines s’ha dirigit a facilitar l’intercanvi de dades entre el Consell i els ajuntaments en determinats procediments per als quals era freqüent la sol·licitud creuada d’informació. És el cas, per exemple, de la relació entre el procediment per obtenir una cèdula d’habitabilitat en obra nova (expedient del Consell) i el certificat final d’obra municipal.

La propera passa a explorar, sobre la qual ja s’ha fet alguna prova concepte, serà la creació d’indicadors dinàmics territorialitzats de gestió administrativa per a cada tipus de procediment.

Durant la comunicació s’explicarà aquest projecte d’integració d’una IDE amb els procediments administratius a través d’exemples demostratius i casos pràctics.

Pablo Domingo Gómez, Celia Sevilla Sánchez (Centro Nacional de Información Geográfica - CNIG)

La publicació de la primera versió de “Mapa a la carta”, el març del 2021, va suposar un canvi qualitatiu en la distribució i la personalització de la cartografia de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) en els 150 anys d’història de la institució. Fins aquell moment, l’adquisició del mapa topogràfic nacional (MTN) en paper es feia mitjançant la clàssica distribució per fulls establerta al segle XIX; però la posada en marxa d’aquesta aplicació va permetre a l’usuari generar mapes personalitzats i situats a qualsevol ubicació dins del territori nacional, amb la qualitat de sempre.
Després de la gran acollida del projecte, en presentem la segona versió, que incorpora noves funcionalitats i productes respecte a la versió inicial.

En aquesta versió es poden generar dos nous productes: “Foto a la carta” i “Mapa pòster”. “Foto a la carta” es genera a partir de les ortofotos de màxima actualitat del Pla Nacional d’Ortofotografia Aèria i és possible obtenir-la a escala 1:25.000, 1:10.000, 1:5.000 i 1:2.500. “Mapa pòster” utilitza el MTN25 o MTN50, però amb una nova plantilla sense llegenda ni cartel·la, pensada per crear mapes de tipus pòster per a decoració.

Pel que fa a les funcionalitats, la nova versió permet incorporar les rutes de lleure del centre de descàrregues del Centre Nacional d’Informació Geogràfica (CNIG), accedint a un catàleg directament des de l’aplicació. També es poden desar les dades dibuixades o importades amb la simbologia aplicada, per continuar en un altre moment. Una altra millora és l’opció d’escollir l’amplada de la quadrícula: 1 km, 2 km o 5 km; l’aplicació en tria una per defecte en funció de l’escala. Finalment, aquesta versió es pot invocar mitjançant una URL indicant el producte a generar i l’àmbit geogràfic, cosa que permetrà l’accés directe des d’altres visualitzadors o plataformes, com ara Iberpix, SignA, etc.

L’aplicació web està formada per diverses tecnologies, totes de programari lliure. La interfície d’usuari està programada amb React JS, que disposa d’un visualitzador webmap que fa ús d’una API del CNIG que mostra com a fons serveis OGC WMTS de l’IGN i integra un cercador que utilitza un servei de localització, també de l’IGN. Mitjançant aquest visualitzador i les eines associades, l’usuari és capaç de definir l’enquadrament i l’escala i d’afegir-hi la resta d’elements desitjats. Finalment, quan l’usuari acaba la personalització, es genera un mapa topogràfic o una ortofoto aèria en format PDF d’alta resolució mitjançant el component MapFish d’OSGeo.

Un cop generat el PDF d’alta qualitat, l’usuari el pot descarregar de manera totalment gratuïta i imprimir-lo pels seus propis mitjans. D’altra banda, si vol, pot encarregar un nombre determinat de còpies en paper en diferents acabats per ser impresos als nostres tallers cartogràfics. Cal destacar que la nova versió disposa de més tipus d’acabats, com ara paper fotogràfic o setinat o un material rígid pensat per ser penjat a la paret.

Ricard Cots Torrelles (Consell Insular de Menorca), Fina Saez (Diputació de Barcelona), Javier López (Universitat de Saragossa), Marc Rosés Arbonés (SILME), Gemma Peix Dordas (Diputació de Girona)

SITMUN (acrònim de sistema d’informació territorial) neix l’any 2003 per oferir funcionalitats SIG web als ajuntaments. El projecte, promogut per diverses diputacions i consells insulars, pretenia donar resposta a la manca de recursos dels municipis per treballar amb dades geogràfiques.

Al cap de poc d’haver iniciat el projecte es va detectar que els reduïts equips de les administracions supramunicipals haurien d’afrontar el repte de gestionar molts visors de mapes de forma centralitzada. Va ser així com l’objectiu del projecte va evolucionar cap a la creació d’un administrador d’aplicacions geogràfiques web. L’any 2004 es van publicar els primers visors de mapes web utilitzant SITMUN.
Sis anys després, aquests visors seguien oferint servei i la idea d’un administrador d’aplicacions geogràfiques web seguia plenament vigent, però l’avenç tecnològic d’aquells anys va accelerar l’obsolescència de la primera versió de SITMUN així que es va iniciar el desenvolupament d’una nova versió. El nou desenvolupament va finalitzar el 2011 i en poc temps totes les administracions públiques que feien servir SITMUN van migrar a la nova versió.

Però la tecnologia ha continuat avançant, i la potència de les noves biblioteques i estàndards que han aparegut ha tornat a forçar l’actualització de SITMUN. La idea inicial continua més vigent que mai. Després de gairebé 20 anys segueix havent-hi molt pocs productes que permetin la configuració de visors web de mapes amb funcionalitats SIG avançades i un sistema robust de control d’accés a la informació. I encara menys si ens fixem únicament en productes de programari lliure.

En aquests moments, les entitats que formen part de la xarxa SITMUN (https://sitmun.org/xarxa) estan desenvolupant una nova versió de l’aplicació, aquesta vegada afegint a la idea inicial el propòsit d’oferir a la comunitat de SIG lliure una eina de codi obert, ús lliure i oberta a col·laboracions i aportacions per part de la comunitat (https://github.com/sitmun).

El nou SITMUN, igual que les seves versions anteriors, segueix tenint dos grans components: l’administrador i els clients, i un component de suport (middleware) que gestiona de manera segura l’accés als serveis restringits, entre d’altres tasques. Aquesta vegada, però, s’ha creat una API web d’integració que flexibilitza l’accés a la base de dades tant per a l’administrador com per als clients SITMUN.
El component SITMUN administrador està dissenyat perquè un únic tècnic gestor del sistema pugui configurar els continguts (serveis estàndard OGC: WMS, WFS, WCS, WMTS, CSW, etc., API web, connexions a bases de dades…) i les funcionalitats (edició alfanumèrica i espacial, selecció espacial, consultes alfanumèriques i gràfiques, compartir mapes, dibuixar, mesurar...) a les quals tindran accés tots els usuaris registrats a través dels clients de SITMUN.

En la comunicació es presentarà el projecte, es farà una demostració del funcionament del nou administrador SITMUN i es convidarà la comunitat de programari lliure a usar-lo i a participar-hi.

Enrique Soriano, Daniel Luna (Guadaltel)

L’Institut Hidrogràfic de la Marina (IHM) ofereix les seves dades geogràfiques al públic sota la Infraestructura de Dades Espacials d’Espanya (IDEE). L’objectiu de l’IHM és contribuir a la seguretat en la navegació mitjançant l’edició i la producció de la cartografia nàutica i publicacions associades.

El geoportal de l’IHM atén les demandes d’informació nàutica mitjançant una sèrie de serveis d’informació geogràfica nàutica de manera pràcticament automàtica.
Aquest geoportal està conformat basant-se íntegrament en productes de codi obert, i representa un node de la IDEE totalment operatiu i basat en tecnologies obertes.

Cal destacar com a cas d’èxit l’aplicació de l’API-CNIG per generar el visualitzador de mapes. API-CNIG és una eina que permet integrar d’una manera molt senzilla un visualitzador de mapes interactiu a qualsevol pàgina web i configurar-ho consumint fitxers WMC, serveis WMS i WMTS, serveis WFS, fitxers KML, etc. A més, proveeix la capacitat d’afegir una gran quantitat d’eines i controls.

Específicament, utilitzant API CNIG s’han reutilitzat i adaptat alguns dels connectors del CNIG per a la creació de funcionalitats específiques ajustades a les necessitats de l’IHM.

Per adaptar-se a les necessitats dels usuaris i ser molt més flexible, API CNIG ofereix dos API. D’aquesta manera, és el mateix usuari qui selecciona la que s’adapta més a les necessitats que necessiti cobrir en cada moment:
A través d’una API REST molt senzilla i documentada es pot incloure un visualitzador interactiu a qualsevol pàgina web sense necessitat de tenir coneixements específics en programació ni en l’àmbit dels SIG.

A través d’una API JavaScript que permet crear des de visualitzadors de mapes bàsics fins a altres de més complexitat.

Així, es presenta l’IDE de l’IHM com un cas èxit en l’ús de tecnologies de codi obert i de sinergies entre productes i eines desenvolupats pel Centre Nacional d’Informació Geogràfica.

16:40 - 17:10

Ignacio Arnaiz Eguren (Arnaiz Urbimática SL)

Està demostrat que la col·laboració ja és el sistema de creació de dades més potent que hi ha. Distribuir globalment l’aportació de dades genera quantitats massives d’informació i això és possible perquè tots tenim dispositius connectats a internet.

D’una banda, la col·laboració involuntària està enriquint les grans plataformes globals sense que els seus beneficis retornin cap a nosaltres, almenys de manera directa. D’altra banda, la col·laboració voluntària exigeix un alt grau de capacitat tècnica geogràfica perquè la informació sigui de qualitat, cosa que restringeix el camp col·laboratiu. Ho estem veient a OpenStreetMap o, més a prop nostre, al cadastre de l’Estat espanyol.

urbiGIS (https://urbigis.com) ha implementat un sistema col·laboratiu transaccional per construir informació geogràfica col·laborativa controlada en forma d’inventaris. La intenció és que només requereixi un grau bàsic de capacitat tècnica, i això obre el camp perquè qualsevol persona pugui aportar-hi dades, encara que això repercuteixi negativament en la qualitat geomètrica.
Els inventaris els creen i configuren els mateixos usuaris d’urbiGIS. L’usuari que crea l’inventari en serà el gestor. Cada gestor podrà obrir els seus inventaris a tants usuaris editors com necessiti, assignant a cadascun un compte d’usuari. El gestor serà qui controlarà la qualitat de les aportacions mitjançant decisions d’acceptació o rebuig.

Les geotransaccions permeten afegir, modificar o eliminar les entitats de l’inventari, tant en els aspectes geomètrics com de contingut alfanumèric.
Qualsevol persona o col·lectiu pot utilitzar urbiGIS per proposar inventaris, sense limitacions d’extensió geogràfica, localització o dimensions. El gestor definirà el model de dades i l’estructura de les geotransaccions.

A partir d’aquests inventaris el gestor pot generar serveis de mapes OGC, localitzadors personalitzats i informes, serveis que pot aportar al catàleg públic de serveis d’urbiGIS amb el mode de llicència d’ús que determini o mantenint-los d’ús privat.

Tots aquests serveis es poden presentar agrupats en geoportals propis del gestor que facilitin l’accés i la visualització del contingut a qualsevol persona, atès que urbiGIS és una plataforma pública i oberta que admet l’accés a usuaris anònims.
La utilització de la plataforma urbiGIS és completament gratuïta tant per als gestors d’inventaris com per als seus col·laboradors i, per descomptat, per als usuaris finals.

Aquest sistema transaccional ja està en ús per produir inventaris de planificació urbana a diverses ciutats espanyoles i inventaris d’identificació de territoris subjectes a estratègies de desenvolupament sostenible en el marc de l’Agenda 2030 (https://urbigis.com/opensdg.maps).

Manuel Jurado Alonso, Agustín Caballero Belda (Club Orientación Sant Joan), Javier Arufe Varela (Federación Española de Orientación - FEDO), Jesús María Garrido Sáenz de Tejada, Jesús Moreno Jabato (Instituto Geográfico Nacional - IGN)

El mapa d’orientació és un mapa topogràfic de gran detall que proporciona informació de la forma del relleu, la densitat de vegetació i els talls, entre altres aspectes. En l’última dècada, gràcies al ràpid avenç de la tecnologia LIDAR, la generació de mapes base d’orientació de forma automàtica ha crescut de forma exponencial. El terme Mapant va néixer a Finlàndia el 2016, amb l’objectiu de generar un mapa d’orientació amb dades LIDAR i vectorials oberts.

El projecte Mapant ES compta amb la col·laboració de la Federació Espanyola d’Orientació (FEDO) i de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), que ha proporcionat les dades PNOA-LIDAR (2009-2017, densitats de 0,5 a 4 pts/m2) i la BTN25. A més, s’han fet servir dades vectorials procedents d’Open Street Map (OSM) i SIGPAC.

La generació d’aquest mapa ha estat possible gràcies a un procés col·laboratiu, dividint tot l’Estat en quadrícules d’1x1 km i en el qual cada voluntari podia processar des d’una a tantes quadrícules com permetés la capacitat del seu ordinador. Per a això es va desenvolupar Mapant Client, un programa que feia de pont entre el servidor i el voluntari, que permetia que aquest descarregués, processés i pugés la informació al servidor de manera automàtica. Per fer-se’n una idea, un voluntari processant 24 hores al dia acabaria de processar tot Espanya en 14 anys, mentre que així s’ha trigat 50 dies, amb pics de 40 voluntaris processant de manera simultània.

Per al processament del núvol de punts s’ha utilitzat LAStools, i per a la generació del mapa (corba de nivell, vegetació, talls), el programari Kartapullautin. Per al tractament de la resta d’informació ràster i vectorial utilitzada s’han fet servir les biblioteques GDAL, postGIS i PostgreSQL, entre altres, i per al visor, Open Layers. La simbologia utilitzada és conforme a la normativa ISOM 2017 d’orientació a peu.
Com que el mapa s’ha generat de forma automàtica al cent per cent, s’han modificat alguns símbols perquè s’adaptin a la llegibilitat.

Els usos de Mapant són amplis i variats. Un és la promoció de l’esport d’orientació en l’àmbit educatiu i facilitar la tasca dels professors d’educació física. Un altre és la possibilitat de generar un mapa base d´orientació per a cartògrafs amateurs i la generació d’entrenaments d’orientació a peu, bici de muntanya, senderisme o raids d’aventura. Finalment, pot ser una eina valuosa per a geògrafs, geòlegs i tècnics d’emergències per localitzar paisatges i terrenys inaccessibles en àrees remotes.

Actualment s’està desenvolupant un Mapant ES 2.0 amb la idea de vectoritzar tot el territori, cosa que permetrà obtenir una millor resolució del mapa i poder descarregar el visor en format Open Orienteering Mapper (OOM), facilitant així la interacció entre usuari i mapa per a l’edició cartogràfica. A més, es pot descarregar en els formats PDF, PNG i GeoTIFF, tots ells a EPSG: 25828/29/30/31 (ETRS89 UTM), depenent de la zona d’Espanya, mentre que el visor es troba a EPSG: 3857 (Pseudo Mercator). Tots els productes derivats de Mapant ES estan sota llicència CC-BY 4.0.

Jose Luis Infante Arco (Llefi@net Xarxa Ciutadana de Llefià)

Llefi@net Xarxa Ciutadana de Llefià és una entitat sense ànim de lucre del barri de Llefià, a Badalona, dedicada a l’ús social de les tecnologies, especialment involucrada en el programari lliure i les dades obertes. Utilitzant dades d’OpenStreetMap, dades obertes de les administracions públiques i, sobretot, dades recollides en processos participatius, s’han creat tres projectes amb perspectiva social.

- “Camí Lila, urbanisme amb ulls de dona”. S’ha donat suport a un projecte del Grup de Dones de Llefià, indicant en un mapa els punts conflictius del barri, categoritzats com a llocs poc transitats, amb poca o nul·la il·luminació, amb obstacles que impedeixen la visibilitat i racons. També s’hi han inclòs els establiments que col·laboren en la campanya en què una dona en situació de risc pugui trobar refugi, informació i suport, proporcionant la ruta des de la localització actual de la persona fins als establiments més propers segons el seu horari d’obertura.
Web: http://camilila.llefia.org

- Mapa col·laboratiu d’arbrat urbà, utilitzant dades obertes i d’OSM i eines col·laboratives accessibles a tota la ciutadania de Badalona. S ’hi ha inclòs informació geolocalitzada de més de 40.000 arbres, usant les dades obertes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i mitjançant l’eina MapComplete s’ha obert un procés participatiu per completar i comprovar dades: espècie, fotografia, si l’arbre existeix o no, si és viu o està talat, etc., i s’ha obtingut un catàleg de l’arbrat complet, fiable i actualitzat.
Web: http://arbres.llefia.org

- Mapa d’accessibilitat de Llefià. Projecte creat el 2015 i en què s’ha continuat treballant fins a l’actualitat, aportant dades a OSM, i que ha anat evolucionant des d’un mapa de POI fins a elaborar un mapa amb rutes per a vianants accessibles. Web: http://accessibilitat.llefia.org

Lluis esquerda (Citybikes)

Citybikes és un projecte lliure d’extracció de dades, obertes i tancades, que proporciona el conjunt de dades més comprensiu, lliure i complet sobre bicicletes públiques del món. Després de 10 anys de trajectòria, el sistema inclou més de 600 ciutats i és utilitzat per la majoria de solucions de mobilitat com a servei (MaaS), així com per projectes de recerca i estadística sobre mobilitat urbana.

El projecte va començar a Barcelona al voltant del 2009, quan em vaig proposar de crear una aplicació lliure (openBicing) per al sistema local de bicicletes públiques (Bicing). Aleshores les dades de disponibilitat del sistema no eren accessibles més enllà de la seva web i d’una aplicació per a iOS. No és estrany, considerant que en aquell moment les dades obertes eren totalment desconegudes a les administracions i empreses gestores dels serveis. Utilitzant scraping vaig publicar un canal de continguts obert de dades del sistema per a la meva aplicació. Per a sorpresa meva el cas de Barcelona va resultar no ser únic. La majoria de sistemes de bicicleta a les ciutats publicaven les dades en una varietat complexa de formats, mapes i recursos privats. Seguint el mateix model vaig anar afegint ciutats al projecte, que va passar a anomenar-se Citybikes. Primer van ser 10 ciutats, després 40, 100... Al principi estava sol, però a poc a poc la comunitat va començar a participar-hi, i la cobertura del projecte va continuar augmentant fins avui, que integra més de 600 ciutats per tot el món.

Tant l’obertura de dades com la publicació lliure del codi han resultat claus en el creixement i la supervivència d’un projecte personal que, sovint, ha estat utilitzat com a model a seguir per a administracions i empreses privades que formen part de projectes públics (public private partnerships, o PPP) sobre la importància i beneficis de la publicació de dades obertes.

Aquesta xerrada és una retrospectiva dels 10 anys mantenint Citybikes i la seva comunitat, així com la perspectiva des del punt de vista del projecte sobre l’estat actual de les dades públiques.

Marti Pericay, Micho García (Geomatico)

El 23 de març, després de cinc setmanes de confinament per la covid-19, el president Pedro Sánchez va anunciar que Espanya començaria a flexibilitzar les restriccions. En aquest primer pas de flexibilització de mesures a tot el país, es permetia als menors de 14 anys sortir de casa una hora al dia, acompanyats d’un adult. La mesura limitava els viatges a 1 quilòmetre de casa. Però, quant és 1 quilòmetre? Per ajudar la ciutadania, Geomatico va desenvolupar una aplicació web sense ànim de lucre utilitzant eines de codi obert i serveis donats per Mapbox que va permetre a adults i nens visualitzar un radi d’1 quilòmetre al voltant de casa seva.

L’endemà, 1km.geomatico.es ja s’estava convertint en una referència per a particulars i famílies de tot Espanya que buscaven sortir de casa, de manera segura, per primer cop en més d’un mes. En dues setmanes, aquesta aplicació de mapes va donar servei de forma gratuïta a més de 7 milions d’usuaris en diversos idiomes. Ho vam petar molt fort.

Jose Antonio Gras Iñigo (OUA Group / Universitat Oberta de Catalunya), Alexandre Gauthier Amigó (OUA Group), Alba Carbonell Masagué (OUA Group)

La ciutat i el territori acullen la complexitat de la vida avui i és on es projecta la vida del futur. L’urbanisme i disciplines associades han de ser capaços de respondre a les diverses capes que formen aquesta complexitat i, per a això, no n’hi ha prou amb les eines de planificació tradicionals, sinó que cal basar-se en eines d’anàlisi de dades, xarxes i fluxos per ser capaços de modelitzar sistemes dinàmics. Urban Analytics (entesa com l’anàlisi d’entorns urbans sostinguda en dades geoespacials, estadístiques i socioeconòmiques) aplicada a ciutats i sistemes urbans és l’àrea multidisciplinària de recerca i pràctica que fa ús de formes de dades noves i emergents, en combinació amb tècniques computacionals i estadístiques, per estudiar les ciutats en un esforç per influir en el disseny, el planejament i la planificació urbanístics de manera informada.

En aquest sentit, cal prendre consciència que les ciutats formen part d’un ecosistema més gran i que no són realitats immutables, sinó que s’adapten a contextos canviants: es tracta d’enfocar la ciutat com un (eco)sistema, estudiar-la, avaluar si és eficient i prendre mesures per millorar-ne el funcionament. Per això és fonamental entendre les associacions entre diferents variables, sovint no connectades a simple vista, recolzant-se en l’àmplia diversitat de dades i elements de què disposem, com ara xarxes, fluxos, models basats en agents, morfologia, geodemografia, etc.

A través de tres casos d’estudi, es mostren alguns dels objectius específics que ajuden a l’assoliment de l’objectiu principal, que és dissenyar i planificar les ciutats sobre la base de decisions informades: revelar patrons amb més precisió i eficàcia que amb els instruments urbanístics tradicionals; sotmetre a tests diverses opcions del projecte urbà i extreure’n conclusions ambientals i socioeconòmiques; ajudar que les administracions competents puguin fiscalitzar les propostes amb criteris tan objectius com sigui possible; fer transparents les gestions i els instruments de planificació territorial i urbanística; estandarditzar el control de qualitat dels projectes i la seva alineació amb els criteris de desenvolupament urbà sostenible, i identificar per endavant els resultats esperats d’una intervenció per disposar d’una comprensió total dels sistemes urbans.

En definitiva, es tracta d’aplicar una perspectiva integrada a resoldre problemes específics i al disseny i la planificació dels entorns urbans.

Xavier Navalon Nonell, Gerard Xixons Solé (Diputació de Barcelona)

Els itineraris esportius són un programa que gestiona la Diputació de Barcelona a través de la Gerència del Serveis d’Esports que té com a objectiu aportar als ajuntaments un coneixement de l’estat actual dels itineraris i unes propostes d’actuacions de millora valorades econòmicament.

La implantació d’aquestes mesures permetria transformar aquests itineraris cap a l’ús esportiu, principalment caminar, córrer i anar en bicicleta, i fomentar un estil de vida actiu entre tota la població.

El SIG d’itineraris esportius té tres funcions principals:
1. Recollida d’informació sobre el terreny amb dispositius mòbils i georeferència d’aquesta informació: avaluació del traçat, estat del ferm i paviment, estat dels passos d’aigua, senyalització, etc.
2. Creació de capes SIG de l’estat de l’itinerari i assignació d’actuacions de millora amb indicació dels costos de condicionament associats.
3. Edició automàtica de cartografia específica de l’estat de l’itinerari i de les actuacions de millora a implantar.

David Barreto Expósito, Sandra Núñez Malavé, Martín Portilla Cardona, Gloria Sabaté Fernández, Omar Sosa García y Alberto Zaragoza i Talamantes (COLECTIVO CCRS)

La valoració de l’impacte residual i de la “no pèrdua neta de biodiversitat” en l’execució dels plans es pot abordar amb moltes més garanties i efectivitat amb l’ús dels sistemes d’informació geogràfica per al càlcul de les propostes.

Per demostrar-ho hem desenvolupat un instrument que actua com una eina de projecte que, a través de la mitigació, permet reduir els impactes sobre el territori i el medi ambient.

Com a punt de partida, determinem el valor intrínsec actual de l’àmbit mitjançant la identificació i l’avaluació dels hàbitats afectats, basant-nos en l’àlgebra de mapes. Aquest valor es pren com a referència per construir una hipòtesi de l’efecte negatiu que tindria la transformació proposada. La diferència entre el valor intrínsec abans i després de la transformació permet valorar les necessitats de compensació i les estratègies de conservació de la biodiversitat.

La representació cartogràfica dels resultats mostra àrees estratègiques on dur a terme les mesures compensatòries, maximitzant-ne el valor ambiental i la funcionalitat del sistema d’espais lliures.

13:30 - 15:00

Xavier Torret (BGEO, OPEN GIS)

El treball que aquí es presenta ha estat realitzat per la consultora BGEO (www.bgeo.es), a partir de l’encàrrec de la firma KM0 (www.km0.energy), amb l’objectiu de dissenyar i implementar una plataforma tecnològica basada en PostGIS i QGIS per a l’anàlisi integral de totes les parcel·les del cadastre de Catalunya en funció del seu grau d’idoneïtat per a la instal·lació d’un parc solar fotovoltaic, així com d’articular una possible gestió en el model de negoci de KM0 de totes les parcel·les que es considerin òptimes.

En aquest sentit, l’eina consta de dues parts clarament diferenciades, però integrades en el mateix esquema de la geodatabase PostGIS: l’algorisme d’optimització i el mòdul de gestió de parcel·les òptimes.

D’una banda, tenim un algorisme que, a partir de dades obertes, pot classificar per grau d’idoneïtat d’implementació qualsevol parcel·la del cadastre del territori català. Aquesta classificació obeeix a la lògica de negoci de KM0, en què dades com ara el nombre d’hores de sol a l’any, el pendent, l’orientació, la classificació i la qualificació urbanística o la distància a línies elèctriques i carreteres es converteixen en factors clau.

Els treballs realitzats no s’han quedat en una foto estàtica, sinó que s’ha desenvolupat una plataforma tecnològica basada en QGIS i PostgreSQL+PostGIS en què l’usuari final pot modificar els paràmetres d’entrada de l’algorisme i tornar a llançar les mateixes dades per obtenir nous resultats.

D’altra banda, a la plataforma s’ha implementat un mòdul de gestió basat en l’arquitectura de visita-esdeveniment, amb la qual per a cada parcel·la òptima resultant es pot fer un seguiment de l’estat de les gestions i tramitacions en cas que s’hagin desenvolupat, classificades en els estadis de tramitació de la lògica de negoci de Km0.

Es tracta d’una potent plataforma basada en tecnologies GIS lliures, amb una relació cost-benefici òptima per al destinatari final, en què el repte principal ha estat gestionar de manera eficient el gran volum de dades processat pel sistema.

Patricio Soriano Castro (Geoinnova)

Entre les principals funcionalitats dels sistemes d’informació geogràfica, la representació i la publicació de mapes (o plànols) es considera fonamental per poder mostrar i comunicar idees i resultats analítics adequadament. El principal objectiu de tot mapa, en qualsevol modalitat i suport, no és altre que transmetre eficaçment un missatge concret a partir de l’agregació de diferents elements subjectes a directrius del disseny cartogràfic.

El variat nombre de sortides gràfiques que es poden produir a partir d’una sèrie o matriu de dades espacials inclouen des d’un simple mapa de localització en format imatge, o els típics annexos cartogràfics de documents amb multitud de fitxers PDF, fins a mapes guia, sèries de mapes, etc. Els formats impresos de grans dimensions solen ser habituals en projectes relacionats amb l’urbanisme i l’ordenació territorial, o en estudis analítics d’impacte ambiental, per posar un parell d’exemples.

A l’era digital no és estrany que ens trobem aquests productes a la web, en formats digitals (o prèviament digitalitzats) i a l’abast de qualsevol consumidor (usuari). Una de les pràctiques més habituals en la seva difusió és afegir-los com a imatges directament o generant enllaços de descàrrega a diferents tipus de fitxers, sent el més normal trobar-los en format d’imatge ràster (.jpg, etc.) o en PDF. El seu allotjament a la web sol portar associada una certa pèrdua de qualitat del producte, conseqüència inevitable en tractar de baixar el pes d’aquests arxius en detriment de la resolució final del mapa o imatge. En cas que els fitxers hagin de mantenir la qualitat cartogràfica original, podem trobar-nos amb fitxers realment pesants i difícils de manejar, i això sol implicar una pèssima experiència de consulta per a l’usuari final.

Com a alternativa, la solució web més comuna és la publicació de tota aquesta informació cartogràfica mitjançant visors web de mapes. Ens trobem aquí amb tecnologies de gran potència i multitud de funcionalitats (vistes dinàmiques, consultes, impressió, mapes base...) que, tanmateix, en general requereixen comptar amb grans recursos per a la seva implementació i manteniment. Aquest requisit pot ser de vegades inviable per a determinades empreses o entitats públiques, ja sigui per factors econòmics, humans o tecnològics.

La nostra comunicació va enfocada a la presentació d’una solució híbrida anomenada “Planero Web”: un visor en línia interactiu pensat per a l’accés eficaç a cartografia digitalitzada. Basat en tecnologies web (JavaScript, React, JSON) senzilles d’implantar i amb pocs requisits tècnics, es fan servir biblioteques de codi obert, com ara GDAL, per a la creació de mapes de tessel·les.

José Antonio García del Arco, Miriam Gimeno Castells, Joan Navarro Bernabé (Instituto de Ciencias del Mar de Barcelona, ICM-CSIC)

L’abaratiment i la gran oferta de dispositius de GPS al mercat ha incrementat en els darrers anys la possibilitat de realitzar estudis de seguiment i marcatge de fauna salvatge a una escala sense precedents. Això, unit a la facilitat i disponibilitat de dades de seguiment dels moviments i activitat dels vaixells de pesca, ja siguin AIS (sistema d’identificació automàtica - automatic identification system) o VMS (sistema de localització de vaixells - vessel monitoring system), i a la utilització d’eines de programari lliure, ens permet estudiar les interaccions entre l’ecologia de cerca d’aliment de depredadors marins i les activitats humanes al medi marí. Un aspecte rellevant de conèixer l’ecologia dels animals marins és poder avaluar el impacte que la introducció de mesures de gestió pot tenir sobre aquests animals. L’objecte d’aquest treball ha estat contribuir a omplir una part d’aquest buit de coneixement relatiu al gavià de potes grogues (Larus michahellis), depredador marí oportunista que té la capacitat d’explotar diferents recursos d’origen humà, per la qual cosa és molt conegut a les ciutats de la costa mediterrània. En aquest sentit, s’ha investigat l’ecologia de cerca d’aliments al mar d’aquesta espècie mitjançant la instrumentació amb dispositius GPS d’individus juvenils, immadurs i adults de la població urbana de Barcelona. A més, s’han caracteritzat les seves àrees d’alimentació i el comportament associat al medi marí. També s’ha determinat la interacció amb les flotes de pesca d’encerclament i arrossegament, en relacionar els moviments de les gavines amb els moviments de les embarcacions mitjançant les dades VMS i les dels GPS dels gavians. Els resultats han evidenciat diferències entre edats, tant en la distribució espacial com en els diferents comportaments de cerca d’aliment, relacionades amb diferents factors biològics complementaris com ara l’època de cria. Així, els adults estan lligats a la ciutat de Barcelona i les diferències entre edats que mostren, com per exemple en la competència pels recursos, podria establir una segregació espacial, a més del fet que l’experiència acumulada pels individus al llarg dels anys permetria optimitzar el temps de cerca d’aliment. Un altre resultat ha estat que no s’han trobat preferències per part del gavià de potes grogues davant dels dos tipus de flota de pesca, i que mostra un possible ús nocturn del medi marí associat a les embarcacions d’encerclament, que no s’havia descrit prèviament. Finalment, no s’han observat diferències en l’ús dels vaixells de pesca com a font d’alimentació determinades per l’edat dels individus. D’això es podria inferir que previsiblement tots els grups d’edat es veuran afectats per la política pesquera comuna que impedeix abocar els rebuigs pesquers en alta mar i estableix l’obligatorietat de desembarcar-los, la qual cosa probablement obligarà a un canvi en els hàbits alimentaris d’aquesta espècie cap a altres fonts d’aliments que podrien ser d’origen terrestre.

Mikel Pau Casado Buesa, Cristina Poza Lopez (Col·lectiu d'Arquitectes el Tinglado / Universitat Autonoma de Barcelona)

S’exposen diversos exemples en forma de cas d’estudi en què es va fer el càlcul i l’aplicació d’un indicador d’accessibilitat al comerç quotidià i de proximitat. Per fer-ho es va realitzar el càlcul simultani d’isoàrees d’influència, utilitzant el complement QNEAT per a Quantum GIS, segons una distància d’accessibilitat (en temps o metres) del comerç bàsic per a l’abastament i la compra de productes de primera necessitat com ara alimentació, productes de salut i higiene, etc.

Els exemples formen part de casos pràctics duts a terme per l’entitat en diferents estudis vinculats al diagnòstic, segons un marc d’urbanisme ecològic amb perspectiva feminista interseccional, a diversos barris de la ciutat de Barcelona i al nucli antic de la ciutat de Tudela.

Les fonts de les dades sense tractar provenien de repositoris de dades obertes, en el cas de Barcelona, i en el cas de Tudela van ser facilitats per l’administració pública. Abans de l’aplicació de la funció d’isoàrees del complement QNEAT es va fer un tractament de les bases de dades i es van geolocalitzar en forma de capa de punts, filtrant els comerços d’interès.

L’aplicació i el càlcul d’aquest indicador permet identificar els problemes potencials d’accés i proveïment de béns bàsics dels territoris en base a les distàncies de desplaçament forçós de la població resident i vincular-lo amb una vulnerabilitat espacial. Aquest, juntament amb altres indicadors, permeten el diagnòstic de processos com ara la gentrificació productiva, el desplaçament o el grau de servei i accés a necessitats bàsiques.

Marc Rosés Arbonés (SILME, SA), Ricard Cots Torrelles (Consell Insular de Menorca), Xavier Gomila Pons (Institut Menorquí d’Estudis)

Els noms geogràfics faciliten la comunicació entre les persones, ens ajuden a entendre el món on ens movem i a més duen implícita la història i els fets que han succeït al lloc que anomenen. Els topònims són llengua, cultura, geografia i història viva.

Molts topònims ja només es conserven en la memòria de les persones grans i, malauradament, s’estan perdent a un ritme massa accelerat. Quan un topònim es perd, amb ell es perd un valor incalculable, una riquesa que no podrem recuperar mai més.

En el mateix moment que això està passant, i en contrast, avui la informació geogràfica circula i es comparteix més que mai gràcies a les infraestructures de dades espacials. En aquest sentit, la normativa europea INSPIRE assenyala la toponímia com una de les informacions estratègiques de referència i estableix una regulació per a la informació geogràfica dels estats membres de la Unió Europea.
INSPIRE determina que cada estat membre de la Unió Europea ha de crear un nomenclàtor georeferenciat, a partir d’un model de dades estructurat i comú, que tingui en compte tota la informació i tots els agents relacionats amb els topònims: la grafia, l’idioma, l’entitat geogràfica, les seves coordenades, l’estatus, els informadors, les seves variants, etc.

Aleshores, tot i la importància de la toponímia, disposem de recursos de codi lliure per posar en marxa eines web per a la recollida de la toponímia d’un territori? I encara més, aquests recursos tenen en compte el model de dades proposat per INSPIRE? Són adaptables a diferents idiomes? Permeten personalitzar el territori del qual es vol recollir la toponímia i escollir les capes cartogràfiques de fons? Permeten concretar quins camps d’informació relativa als topònims es volen recollir? La resposta és negativa, i d’aquí la proposta del projecte que presentam.

El projecte “Nom a nom” pretén la preservació dels noms geogràfics d’una regió a través d’una eina web que permeti georeferenciar els topònims damunt el territori, seguint el model de dades proposat per INSPIRE, en diversos idiomes, on es puguin concretar els camps dels topònims a recollir, personalitzar el disseny i gestionar els tipus d’usuaris, ja siguin investigadors, filòlegs o ciutadans.

Aquest projecte és l’evolució natural de “Menorca nom a nom”, una plataforma creada dins del projecte del nomenclàtor de toponímia de Menorca, impulsat per l’Institut Menorquí d’Estudis, la Infraestructura de Dades Espacials de Menorca i SILME SA, que té com a objectiu la recollida sistemàtica de la toponímia de Menorca, tant l’oficial com a través de la participació ciutadana.

És, idò, una eina de codi lliure basada en INSPIRE que permet recollir la toponímia d’un territori qualsevol i que pot ser d’interès tant per a entitats oficials, per a la salvaguarda i gestió dels topònims del seu territori, com per a investigadors dedicats a l’arreplega i estudi de la toponímia, particulars o vinculats a qualsevol entitat. I que es pot obrir també a la participació ciutadana.

16:40 - 17:10

Rocío Rey, Francisco Campo, Victor Pasqual (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

ContextMaps, com a nou referent de cartografia transversal, flexible i fàcil d’utilitzar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), engloba la cartografia vectorial contínua en format tessel·les vector integrada en el món.
Des del 2018, quan es va presentar la versió beta, ContextMaps ha evolucionat integrant-se dins dels fluxos de producció cartogràfica de l’ICGC.

En el tutorial es donarà a conèixer:

- Informació geogràfica: Bases oficials de l’ICGC i dades. OpenMaptiles. Manteniment de les dades.
- Arquitectura tecnològica: Utilització de PostGis i TileServer GL. Integració contínua del flux de treball.
- Estils: Generar la url de l’estil i baixar l’estil configurat des del visor. Cas d’ús de Maputik.
- Visor i eines: Recorregut per les opcions del visor i per les diferents funcionalitats. OpenICGC
- Integració en altres entorns: QGis, Kepler.GL, MapLibre i altres entorns. Cas d’ús a MapLibre. Explotació com a base ràster dels estils vectorials. Integració de la base ràster a Instamaps.
- Potencialitats: Doble vessant, com a format de distribució i com a format de visualització web.

Conclusions
La versatilitat d’aquesta tecnologia permet treballar de manera més àgil, flexible i adaptable al desenvolupament de noves tecnologies basades en un entorn web.
En el futur, l’extracció de la informació de ContextMaps es farà des d’una base de dades única pròpia de l’ICGC.

Joan Arnaldich (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

El connector OpenICGC pretén facilitar la integració de la geoinformació publicada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya als fluxos de treball de QGIS.

Permet l’accés centralitzat i la descàrrega a l’històric d’ortofotos, mapes topogràfics, temàtics i geològics i models d’elevacions i als fotogrames històrics dels vols fotogramètrics de l’ICGC.

Pretén ser un recurs útil per al treball sobre cartografia oficial amb tecnologies lliures sobre el territori de Catalunya.

13:30 - 15:00

Aurelio Aragón Velasco (CNIG)

L’últim pas del flux de la dada geomàtica i el punt de visibilitat de la IDEE és la difusió de resultats. A l’època que ens trobem, aquesta difusió es realitza a través d’internet, i per això necessitarem eines per a la realització de cartografia web. En aquest tutorial es presenta l’API-CNIG, basada en OpenLayers6, nascuda amb la idea de migrar tots els visualitzadors cartogràfics de l’IGN a una tecnologia comuna i donar una capa d’abstracció a usuaris/desenvolupadors perquè creïn els seus visualitzadors cartogràfics. El codi font està emmagatzemat a github (https://github.com/IGN-CNIG/API-CNIG), i pot ser importat en un html a partir de les biblioteques css i js, i disposa d’una wiki on es troba la documentació per utilitzar-la: https://github.com/IGN-CNIG/API-CNIG/wiki. L’API-CNIG es divideix en dos components, el nucli, que és l’accés a la biblioteca base, i les extensions de l’API-CNIG, amb documentació pròpia: http://componentes.cnig.es/api-core/ test.html. Les tasques que es realitzaran al tutorial seran: una demostració de visualitzadors en producció realitzats amb aquesta tecnologia i una guia de com elaborar un visualitzador personalitzat. Finalment, i amb vista a afavorir la creació d’una comunitat d’utilitzadors i desenvolupadors, seria desitjable que al final hi hagués un col·loqui entre els assistents per analitzar les fortaleses i les debilitats de la solució plantejada, així com per presentar el full de ruta i les properes fites.

16:40 - 17:10

Toni Hernández (SIGTE-UdG)

Al llarg d’aquest tutorial veurem com podem aplicar algorismes per al càlcul de rutes òptimes en entorns web a partir de cartografia d’OpenStreetMap. Per fer-ho seguirem el procés següent:

1. Descàrrega de dades d’OpenStreetMap.
2. Reestructuració d’aquestes dades en format de graf.
3. Importació de les dades en format graf a una base de dades PostgreSQL/PostGIS.
4. Execució de consultes SQL per obtenir les rutes òptimes entre dos punts concrets. Segons com anem de temps veurem com modificar el graf al vol per calcular rutes òptimes de porta a porta.
5. Veure el resultat de l’encaminament en un mapa web.

Cal confirmar assistència en la inscripció online. Les persones que assisteixin a la visita guiada sortiran de la Facultat de Lletres i de Turisme de la Universitat de Girona una vegada finalitzades les comunicacions i arribaran al Parc de la Devesa on es farà el sopar.

20:30-23:00

Cal confirmar i efectuar el pagament durant la inscripció online

9 de juny de 2022: Tallers

Jorge Sanz (Elastic)

Taller de presentació i exploració de les capacitats espacials d’Elasticsearch i de la seva API REST per a la consulta, cerca i agregació de grans volums de dades geogràfiques. També es presentaran exemples d’anàlisi i visualització de dades tant des d’Elastic Maps i Kibana com mitjançant desenvolupament d’aplicacions.

Software o tecnologia: Stack d'Elastic: Elasticsearch i Kibana. APIs REST, desenvolupament web amb JavaScript.
Requisits tècnics: Per realitzar el taller caldrà un entorn de desenvolupament web estàndard (JavaScript i nodejs) i amb Docker i Docker Compose per executar l'stack. Si els assistents ho prefereixen, amb anterioritat al taller es poden crear un compte al núvol d'Elastic (hi ha una prova de 14 dies).
Nivell: Mig
Etiquetes: #elastic #elasticsearch #kibana #nosql #rest #json #mvt

Joana Simoes (ByteRoad)

En aquest taller utilitzarem l'estàndard OGC API Features per publicar un conjunt de dades vectorials amb un stack de programari lliure.

Al taller es mostra pas a pas com ingerir les dades en un servidor de cerca Elasticsearch i com configurar pygeoapi per servir les dades a partir d'Elasticsearch. Les dades queden disponibles a través dels endpoints REST d'OGC API Features, que podem explorar fent servir Postman, o bé a través dels múltiples clients que implementen aquest estàndard.

Aquesta IDE ha estat dissenyada en el context del projecte eMOTIONAL Cities.

Software o tecnologia:Elasticsearch, pygeoapi, docker, docker-compose, OGC API features
Requisits tècnics:Estar familiaritzat amb serveis REST i l'ecosistema docker
Nivell: Mig
Etiquetes: #standards #OGC #desenvolupament #web #REST #API #OSGeo #Softwarelliure #features #docker

Borja Muñoz (Carto)

En aquest taller farem una introducció des de zero a la biblioteca de visualització deck.gl. Aquesta biblioteca de codi obert segueix un model de govern obert i es desenvolupa sota el paraigua de la Urban Computing Foundation, amb la col·laboració de diferents empreses i desenvolupadors individuals.

La biblioteca forma part de l’entorn vis.gl, que inclou diferents biblioteques, com ara loaders.gl per al processament de dades en diferents formats geoespacials o nebula.gl per a l’edició de dades.

Començarem el taller amb la creació de visualitzacions simples a partir de dades en formats estàndard com ara GeoJSON. Posteriorment explorarem el catàleg de visualitzacions disponibles i explicarem com podem integrar les nostres visualitzacions amb diferents biblioteques amb suport per a mapes base com ara MapLibre GL JS. Tot seguit veurem com podem generar visualitzacions més avançades, com ara els mapes de coropletes o de símbols proporcionals. Afegirem interactivitat i animació a les nostres visualitzacions i, finalment, mostrarem casos avançats de visualització incloent-hi el suport per a grans volums de dades o els núvols de punts.

Software o tecnologia: deck.gl
Requisits tècnics: Coneixements bàsics d'HTML i JavaScript
Nivell: Mig
Etiquetes: #visualització #deck.gl #web

Nil Sicart (4D Twin Maps)

En aquest taller passarem per tots els passos per poder realitzar treballs SIG amb les dades obtingudes amb dron.
Obtindrem nuvols de punts i ortofotomapes i també DSM, DTM, i models 3D.
El taller consistirà en una posada en pràctica de tots els procediments.
Utilitzarem diferents programes de codi obert per realitzar el treball però també veurem les opcions de pagament que tenim. Un cop obtinguts els resultats coneixerem algunes aeronaus i quins sensors s'hi poden equipar, planificarem la ruta, farem un vol amb dron per obtenir imatges, processarem les imatges amb software de codi obert, obtindrem els resultats, els analitzarem i veurem com podem treballar amb software de codi obert.

Software o tecnologia: Missionplanner, pix4d, WebODM, Qgis, CloudCompare
Requisits tècnics: Coneixements d'eines i arxius SIG, movil o tauleta amb android i/o IOS i PC (windows) o Linux
Nivell: Introductori
Etiquetes: #drons #SIG #mapes

Lluis Vicens (SIGTE - UdG)

El taller estarà orientat a la introducció de certs aspectes generals i conceptes bàsics i d’alguns dels processos més comuns en relació amb l’anàlisi exploratòria de dades espacials (AEDE o ESDA, la seva sigla en anglès). Tot el contingut del taller es desenvoluparà mitjançant l’ús del programari lliure GeoDa.

L’objectiu és treballar amb el programari i amb diferents conjunts de dades per a una primera aproximació als procediments propis de l’anàlisi exploratòria de dades espacials per a la identificació de patrons, hotspots i coldspots, correlació espacial...

Software o tecnologia: GeoDa
Requisits tècnics: Cap
Nivell: Introductori
Etiquetes: #GeoDA #ESDA #AEDE #Hotspot #Coldspot #Cluster #LISA

Santi H. Puig (freelance), Laura Olivas (SIGTE-UdG)

A partir d'un mateix conjunt de dades, es mostraran diferents maneres de representar les dades amb visualitzacions interessants i comunicatives. En aquest taller aprendràs trucs i consells per crear mapes atractius i veuràs les potencialitats de QGIS en el disseny cartogràfic.

El taller està concebut com una sessió creativa en què cada tutor proposarà una manera pròpia i diferent de visualitzar un mateix conjunt de dades.

Software: QGIS
Requisits tècnics: Coneixements bàsics de QGIS
Nivell: Introductori
Etiquetes: #visualització #mapes #dissenycartogràfic

Dates importants

13/12/2021

Obertura de la convocatòria per a presentar comunicacions i tallers

09/2/2022

Tancament de la convocatòria per a presentar comunicacions i tallers

22/3/2022

Acceptació de les comunicacions i tallers

04/4/2022

Publicació del programa

04/4/2022

Obertura de la inscripció

8/6/2022

Inici de les Jornades de SIG Lliure

Patrocinadors

nexus
cnig-logo
logoweb-Geoinnova
Infraplan2014_transparent_vermell

Segueix-nos

Subscriu-te a la newsletter del Servei de SIG i Teledetecció de la Universitat de Girona (SIGTE) per a seguir les novetats de les Jornades de SIG Lliure.

FAQS

Troba les preguntes més freqüents. Tens algun altre dubte? Contacta amb nosaltres.

Quan i on són les Jornades de SIG Lliure?

Des de l’any 2007 les Jornades de SIG Lliure es celebren a Girona gràcies a la organització del Servei de SIG i Teledetecció (SIGTE) de la Universitat de Girona. Aquesta edició les Jornades de SIG Lliure es celebren presencialment el 8 i 9 de juny de 2022 a la Facultat de Lletres i de Turisme de la Universitat de Girona.

L’esdeveniment acull a persones interesades en les tecnologies geospacials lliures d’arreu de l’estat espanyol i és per aquest motiu que l’idioma de les jornades serà el castellà.

Puc presentar una comunicació o un taller durant les Jornades de SIG Lliure?

Sí, la convocatòria per a presentar una comunicació s’obrirà al desembre de 2021 i hi podran participar diferents perfils, tant desenvolupadors com usuaris de tecnologies geoespacials lliures.

El comitè científic avaluarà les propostes presentades i decidirà quines comunicacions i tallers formaran part del programa de Jornades de SIG Lliure.

Les comunicacions acceptades hauran de tenir una durada màxima de 20 minuts i s’hauràn de presentar presencialment el dia 8 de juny.

Els tallers tindran una durada de 4 hores i s’hauran d’impartir el dia 9 de juny amb horari de matí o tarda.

Totes les comunicacions, tutorials i talleres hauran de presentar-se en castellà. 

Quan i com podré inscriure’m a les Jornades de SIG Lliure?

La inscripció s’obrirà a partir del 4 d’abril i podràs escollir entre dues modalitats: assistència a Jornades o assistència a Jornades + Tallers. Tingues present que els tallers tenen places limitades.

Les Jornades de SIG Lliure es celebraran a la Facultat de Lletres i de Turisme de la Universitat de Girona, ubicada al Barri vell. Per participar a les Jornades, caldrà que facis la inscripció online i recollir l’acreditació que et donarà la organització el primer dia.

Les Jornades de SIG Lliure es celebraran a la Facultat de Lletres i de Turisme de la Universitat de Girona, ubicada al barri vell. Per participar a les Jornades, caldrà que facis la inscripció online, que serà validada un cop efectuat el pagament, i recollir l’acreditació que et donarà la organització el primer dia.

Sí, pots aprofitar el 5% de descompte en els viatges d’anada i tornada amb tren presentat el document. Només són vàlids per als bitllets de Llarga Distància-AVE, no per als bitllets AVANT.

5% descompte amb RENFE

On em puc allotjar durant les Jornades de SIG Lliure?

Les Jornades de SIG Lliure se celebren a la Facultat de Lletres i de Turisme de la Universitat de Girona, ubicada al bell mig del barri vell de Girona.

A la web de turisme de Girona pots trobar allotjaments a la ciutat o rodalies (hotels, apartaments, bed & breakfasts, hostals, etc.)

Vols patrocinar les Jornades de SIG Lliure?

Patrocinar les Jornades de SIG lliure és una oportunitat per a totes aquelles institucions i empreses compromeses amb les sol·lucions lliures i el món de la informació geoespacial que volen tenir visibilitat i posicionament en el sector. Consulta el dossier de col·laboració:

Localització

SEU

Facultat de Lletres i de Turisme de la Universitat de Girona (Campus Barri Vell). Pl. Ferrater Mora, 1 - 17004. Girona

CONTACTE

infojornadas@sigte.org | (+34) 972 418039


Organització

Les Jornades de SIG Lliure són una iniciativa del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE) de la Universitat de Girona.

Contacta

Edicions anteriors

Presentacions, vídeos o imatges de les edicions anteriors de les Jornades de SIG lliure.

 

Veure contingut