#siglibre2024

#geodatascience2024

Les Jornades de SIG Lliure són un esdeveniment on compartir i intercanviar coneixements al voltant de les geotecnologies lliures i la ciència de dades espacials.

El programa consta de diverses comunicacions, lightning talks i workshops que posen èmfasis en el «COM» s’ha dut a terme un projecte o una sol·lució, així com mostrar-ne els resultats.

Anàlisis espacial i visualització de dades

Desenvolupament de software i Webmapping

Observació de la Terra

Ciència de dades espacials

Geoestadística

Dades obertes

Ponència plenària

Cada any les Jornades de SIG Lliure conviden a ponents amb una àmplia experiència per a tractar temes d’actualitat. No t’ho perdis!

Carmen Torrecillas
#periodisme #dadesobertes #transparència #maps #creativecode

Arquietecta per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat de Granada i programadora web a través del programa integral de desenvolupament frontend d'Adalab. Treballa a Civio com a dataviz.

Carmen Torrecillas
#periodisme #dadesobertes #transparència #maps #creativecode
Angelos Tzotsos
#osgeopresident #remotesensing #softwareengineering

President d'OSGeo. Expert en teledetecció amb experiència en el desenvolupament de software. Implicat en nombroses activitats entorn el software lliure i amb una àmplia experiència en aplicacions geoespacials, catàlegs i metadades. La seva recerca inclou l'àmbit de la teledetecció, l'aprenentatge automàtic, la visió per computador i l'anàlisi d'imatges basat en objectes.

Angelos Tzotsos
#osgeopresident #remotesensing #softwareengineering
Jorge Sanz
#geospatial technologist #software engineering #kibana

Jorge Sanz és un tecnòleg geoespacial. Enginyer en Geodèsia i Cartografia, ha treballat en Sistemes d'Informació Geogràfica i enginyeria del software des de 2004. Actualment, forma part de l'empresa Elastic com a enginyer geoespacial per a ajudar a mantenir el servei de mapes de l'empresa per als usuaris de Kibana, contribuint també a les aplicacions de Kibana Maps i Dashbords.

Jorge Sanz
#geospatial technologist #software engineering #kibana
Josep Ll. Sala
#BGEO #Giswater #coordinador proyectos

Josep Lluís Sala és arquitecte tècnic. Soci director de BGEO OPEN GIS. Responsable de formació i implementació de QGIS i Giswater en diferents administracions i empreses gestores d'aigua. Coordinador de projectes d'enginyeria civil.

Josep Ll. Sala
#BGEO #Giswater #coordinador proyectos
Oscar Fonts
#desarrollo web GIS #análisis geoespacial #gestión proyectos

Enginyer de telecomunicacions. Ha dedicat la seva carrera al desenvolupament de software lliure geoespacial. Després d'una dècada com a consultor independent realitzant aportacions a un ampli ventall d'organitzacions, actualment és soci treballador a la cooperativa geomatico.es

Oscar Fonts
#desarrollo web GIS #análisis geoespacial #gestión proyectos

Programa

Activitat prèvia – 11 de juny

Des-conferència per compartir les experiències d'usuaris i desenvolupadors de QGIS amb la resta de la comunitat i conèixer de primera mà el treball de l'Associació QGIS Espanya i com s'hi pot participar. Es farà una presentació de l'Associació per a persones no associades, projectes i desenvolupaments relacionats amb QGIS i idees i propostes a futur tant per a QGIS com per a l'Associació.

És un esdeveniment obert i no cal fer prescripció.

Hi haurà un coffee-break a les 18h d'uns 20 minuts.

Pàgina web: https://www.qgis.es
Twitter: https://twitter.com/qgises
Etiqueta: #QGISesCamp
Instagram: https://www.instagram.com/qgises/

12 de juny

Accés a l'Aula Magna des de les escales de la Plaça Sant Domènec.

Benvinguda

Carmen Torrecillas
Ponència plenària

Comunicació a càrrec de Carmen Torrecillas (visualització de dades a Civio), sobre com utilitzem el periodisme de dades en torn a dades públiques, la incidència política i especialment l'anàlisis i visualització de dades en la lluita per a la transparència de les institucions i per l'accés a la informació pública.

Angelos Tzotsos (OSGeo), Josep Lluís Sala (BGeo), Jorge Sanz (Elastic Search), Oscar Fonts (Geomatico).

Debat introduït per Angelos Tzotzos i amb la participació de Josep Lluís Sala, Jorge Sanz i Oscar Fonts. Moderada per Gemma Boix, directora del SIGTE - UdG

Pausa - Cafè

Comunicacions

Anna Monrabà Puig

Aquest projecte s’ha dut a terme per millorar la definició de la capa de nuclis de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya a partir de la creació d’un model fent servir xarxes neuronals convolucionals. L’objectiu ha estat entrenar el model amb un conjunt d’imatges que contenen nuclis urbans, de manera que en pugui aprendre les característiques necessàries. Un cop entrenat, el model és capaç de reconèixer i identificar automàticament nuclis urbanitzats en noves imatges.

Carles Mila (isglobal)

En aquesta comunicació es presentaran els mètodes Nearest Neighbour Distance Matching (NNDM) per a la validació creuada espacial desenvolupats al paquet de R CAST. (https://hannameyer.github.io/CAST/). Els mètodes NNDM (https://doi.org/10.5194/egusphere-2023-1308) aspiren a resoldre les limitacions dels mètodes de validació creuada existents per a processos espacials proposant una configuració que s’adapta als objectius del model en termes de distàncies geogràfiques. Durant la presentació, es posaran de manifest la problemàtica de la validació creuada amb dades espacials, les limitacions dels mètodes existents i la proposta de NNDM, i es mostrarà com aplicar-la amb el paquet de R CAST.

Adrián Fernández Gutiérrez (Seresco)

Seresco, companyia pionera en l’àmbit estatal en la prestació de serveis i solucions TIC, desenvolupa una eina per a la detecció automàtica de canvis rellevants en parells d’ortoimatges de la mateixa localització espacial, però de diferents instants temporals. L’objectiu d’aquest desenvolupament és optimitzar els treballs d’actualització de les bases de dades cartogràfiques. L’eina desenvolupada es construeix a través de l’entrenament de xarxes neuronals convolucionals (CNN), utilitzant parells d’imatges aèries i satel·litàries i exemples de canvis esdevinguts en aquests parells d’imatges. Un cop entrenada la CNN, aquesta xarxa estarà preparada per analitzar parells d’imatges i retornar una màscara de canvis, acotant així geogràficament els canvis que hagin aparegut entre els diferents instants. Per a l’entrenament d’aquesta CNN s’han fet servir imatges Sentinel i PNOA d’una gran varietat de comunitats autònomes d’Espanya. Els exemples de canvi (etiquetatge) s’han construït per a una gran varietat d’objectes geogràfics, com ara edificacions, piscines, canvis en la xarxa viària... El resultat final és el desenvolupament d’una eina capaç de generar una capa vectorial de canvis ocorreguts en parells d’ortoimatges. L’eina detecta canvis en ortoimatges de diferents resolucions espacials, preses amb diferents sensors i en una àmplia varietat d’escenaris diferents, com per exemple canvis en la il·luminació de les imatges deguts a les diferents estacions de l’any o a les diferents hores del dia en què van ser preses. L’eina detecta canvis d’aparició, desaparició o modificació d’una àmplia varietat d’objectes geogràfics, com ara edificacions de tota mena, carreteres, piscines i zones asfaltades, per a tot el territori estatal. Amb aquesta eina es pretén millorar notablement l’eficiència en els treballs d’actualització de les bases de dades cartogràfiques, ja que en contraposició a recórrer manualment tota l’extensió de les ortoimatges buscant els canvis ocorreguts, en aquest cas els esforços d’actualització només se centraran en les zones on s’hagin detectat canvis automàticament, cosa que estalvia temps i abarateix costos.

Bernat Pallares (AMB), Martín Bueso (AMB), Montserrat Monteagudo (AMB)

Extracció a partir d’ortofotos aèries, de forma automàtica utilitzant algorismes d’intel·ligència artificial (YOLOv8), de paràmetres de vialitat per a l’actualització i enriquiment d’atributs de la guia de carrers de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
S’ha utilitzat, per a l’automatització de processos ETL, el programa FME, en la fase de generació de les imatges anotades. Per a la programació en aprenentatge profund i l’aplicació dels algorismes s’han fet servir scripts de Python per cridar les biblioteques de YOLOv8. Dades: ortofotos aèries d’alta resolució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Carles Boïls, Kenneth Pachacama-Vallejo, Ángel Balaguer-Beser, José L. Soriano-Sancho

Des del Departament CGAT de la Universitat Politècnica de València, en col·laboració amb la Unitat Tècnica de Prevenció i Anàlisi d’Incendis Forestals de la Generalitat Valenciana, s’ha desenvolupat un model matemàtic per calcular la humitat del combustible viu per a tot el territori forestal autonòmic amb una periodicitat aproximada de 5 dies. Tant el procés de càlcul com la integració dins del SIGIF s’han implementat usant tecnologies lliures centrant-se en l’accessibilitat a aquesta informació, calculada per millorar la presa de decisions tant en la prevenció com en l’extinció d’incendis.

Patricio Soriano (Geoinnova), Luis Quesda (Geoinnova)

Comunicació centrada en l’exposició del potencial transformador dels indicadors geogràfics en l’esfera de la planificació sostenible. A través de tres casos d’usos d’anàlisi (AEU, pla territorial i pla de gestió d’un bé patrimoni mundial), destaquem com les tecnologies d’informació geogràfica obertes (SIG, biblioteques geoespacials i bases de dades geogràfiques) han impulsat la presa de decisions en diverses àrees clau dins dels projectes presentats.

Jose Macchi

Revisarem la implementació de tres projectes afins que ofereixen mapes base locals configurables amb Geoserver i altres eines OpenSource, fet que en facilita la disponibilitat sense connexió a internet. Inclouen mapes d’OpenStreetMap, satel·litaris i híbrids similars a Google Maps, però la seva informació és de dades obertes. Amb només dues ordres, s’executen des de la consola en entorns Linux, Mac i Windows. Aquestes solucions han estat dissenyades per ser simples, ràpides i fàcils d’implementar.

Lluís Tartera (nexus geographics), Francisco Huggins (nexus geographics), Xavier Barnada (nexus geographics), Arturo Ramo (windtec)

Les energies renovables han esdevingut un sector fonamental per a la recerca de solucions als desafiaments energètics i ambientals a què s’enfronta el planeta. Windtec Energía és una companyia d’enginyeria independent, formada per un conjunt d’experts en energies renovables que ofereixen els seus serveis per a l’operació i el rendiment de parcs eòlics. Windtec Interface neix de la necessitat de gestionar la informació que es genera en torres de mesura distribuïdes en parcs eòlics arreu del món, formada per documentació sobre l’emplaçament, característiques tècniques, dades massives de les lectures dels diferents sensors, operacions de manteniment... per proporcionar eines per a l’optimització de l’eficiència i el rendiment dels parcs.

Jorge Sanz (Elastic)

Aquesta comunicació pretén descriure processos i proposar pràctiques per al disseny de quadres de comandament amb Elasticsearch i Kibana, extrapolables a qualsevol altre entorn, així com posar en valor la publicació de dades en obert utilitzant com a cas d’ús la realització d’un quadre de comandament per representar dades sísmiques i volcàniques durant l’erupció del volcà Cumbre Vieja el 2021.

Malcolm Bain (Acrosslegal)

Data Act, Data Governance Act, AI Act, Digital Services Act, Ciber Resilience Act... La UE està en plena eufòria legislativa, i si bé som oberts i lliures, aquesta nova normativa ens podria afectar. Aquesta comunicació presenta breument els aspectes d’aquestes lleis que ens han impactat, tant en projectes de codi obert i R+D com en projectes i serveis empresarials… i universitaris. Potser alguns acabaran sent més lliures que altres!

Pausa - Dinar (Foto de grup)

Lightning talks

15:15 - 16:30

Daniel Farré (DiBA), Maria Torres (UdG)

L’envelliment de la població agrària a la província de Barcelona amenaça la seguretat alimentària. Aquest estudi utilitza el programa GeoDa per analitzar dades socioeconòmiques i agràries de la província, amb l’objectiu d’identificar els reptes del relleu generacional en el sector agrari.

Lucía Martínez (Cruz Roja)

En situacions d’emergència, la falta d’informació geogràfica en obert i actualitzada dificulta la realització d’anàlisis que aportin valor per fomentar la cultura del risc entre la població. El repte principal ha estat cercar diferents metodologies per aproximar-nos a uns resultats amb un marge de confiança alt i una escala detallada. A l’exemple que mostrem, la Creu Roja espanyola, juntament amb la Mitja Lluna Roja palestina, basa la seva intervenció en la recopilació de fonts de dades espacials per elaborar mapes de perill i poder avaluar capacitats i vulnerabilitats de les comunitats i els equips sobre el terreny.

José Manuel Vázquez

El Govern de Navarra vol dotar els seus serveis d’emergència d’una eina d’encaminament fiable, tant en línia com fora de línia, per ajudar-los a accedir de la millor manera possible als llocs on hagin d’atendre una emergència. Solució: si els sentits de circulació són a la xarxa d’OpenStreetMap i la majoria dels canvis es reflecteixen abans a OSM que a la nostra cartografia... no és més assenyat col·laborar a completar la xarxa OSM i utilitzar-la en profit nostre? Doncs això és el que fem ara. Avantatges: no cal desenvolupar eines, ja hi són, i no cal adaptar formats: openrouteservice (en línia) OsmAnd (fora de línia). Com a Administració pública, tota la nostra informació ho és, de pública, i OSM és una altra manera de publicar-la (i amb molta audiència). Inconvenients: en un suposat (i improbable) cas de vandalisme, encara que actualitzem la informació directament a OSM, en guardem una còpia per als nostres usuaris.

Fran Martín Rivas (earthpulse)

L’escassetat de datasets d’entrenament adequats i accessibles, utilitzats per entrenar models d’IA aplicats a dades d’observació de la Terra, és només un dels múltiples problemes a què s’enfronten els usuaris que volen aplicar la intel·ligència artificial a les dades de satèl·lit. D’aquí sorgeix SCANEO, una aplicació web d’etiquetatge intel·ligent per a conjunts d’entrenament amb dades satel·litàries, impulsada a través d’intel·ligència artificial i aprenentatge actiu. SCANEO suggereix i genera etiquetes per ell mateix, i a més el seu model es pot tornar a entrenar amb etiquetes validades per l’usuari, amb què es crea un circuit de retroalimentació que augmenta la precisió i accelera l’etiquetatge, i en millora la qualitat entre un 70 % i un 90 %, i redueix el temps d’etiquetatge fins a un 90 %. D’aquesta manera, SCANEO beneficia tant els models com els conjunts de dades simultàniament, i promou la proliferació de models d’intel·ligència artificial aplicats a dades d’observació de la Terra.

David Cano (BGEO)

BSEQ és una eina de SIG lliure que, en combinació amb les tecnologies de PostGIS i Apache Superset, aspira a proporcionar a l’Administració pública un portal de suport per a la presa de decisions en escenaris de sequera, mostrant una sèrie de dades i indicadors rellevants a través de formats gràfics que permetin una ràpida interpretació per part del personal tècnic i dels equips de govern.

Gerard Llorach (CSIC), Lucía Quirós-Collazos (CSIC), Cristina González (CSIC), Emilio García-Ladona (CSIC), Jordi Isern (CSIC)

Es presenta el nou visor de corrents oceanogràfics d’ICATMAR, basat en dades en temps real d’antenes d’alta freqüència (https://icatmar.github.io/HFRadar/). El visor s’ha desenvolupat amb biblioteques de codi lliure.

Eva Rabasco (Geoinnova)

S’abordarà el desenvolupament d’un visor urbanístic avançat dissenyat específicament per a un col·legi d’arquitectes professional. Aquest visor integra dades del parcel·lari urbanístic del cadastre amb informació addicional sobre planejament urbanístic i proporciona una eina completa d’anàlisi i visualització. Es destacarà l’ús de tecnologies lliures com ara React per a la interfície d’usuari i OpenLayers per a la gestió de mapes geoespacials. A més, es discutirà el desplegament eficient i escalable de la infraestructura de serveis web mitjançant Docker. Aquest cas pràctic no només il·lustra la integració amb èxit de tecnologies lliures en aplicacions urbanístiques, sinó que també demostra com la innovació tecnològica pot millorar l’eficiència i l’accessibilitat en la planificació i la gestió urbanística.

Jordi Segú (Tragsa), Maria Valdezarte (Tragsa)

PostgREST és una eina de programari lliure que simplifica la creació d’una API RESTful per a bases de dades PostgreSQL, incloent-hi extensions espacials com ara PostGIS. El seu objectiu principal és proporcionar un accés fàcil i ràpid a taules, vistes i funcions de la base de dades a través de serveis web.

Xavier Rayo (CSIC), Juan Luis Ruiz (CSIC)

La Unitat de Tecnologia Marina del CSIC gestiona dades de vaixells oceanogràfics en temps real, disponibles mitjançant serveis web per a usuaris externs i interns. Ofereix accés a dades històriques i en temps real mitjançant serveis OGC com araWMS i WFS, i serveis com getLast, getPoint i getSerie, entre d'altres. L’aplicació Fleet utilitza aquests serveis i permet el seguiment de la posició i les condicions dels vaixells, la visualització de variables meteorològiques, la cerca de navegacions, la descàrrega de dades i el seguiment d’un vaixell específic. Les tecnologies utilitzades són Leaflet.js per a la representació de mapes i Grafana per a la visualització de dades, cosa que facilita l’anàlisi i la interpretació d’informació oceanogràfica.

Jordi Cebrián (Ajuntament de Barcelona), Lucia Cuesta (Ajuntament de Barcelona), Laia Igual (Nexus Geographics), Lluís Tartera (Nexus Geographics)
Carmen Díez, Francisco Pérez Sampayo, Jorge Sanz

Breu explicació de la celebració de GEOCAMP 2023 en el seu 10è aniversari i presentació de l’edició d’aquest any 2024. Exposició sobre la situació actual de les comunitats GEO i la seva renovació.

Pausa - Cafè

Tallers

Lorenzo Becchi

Explora els fonaments de GDAL/OGR per processar imatges satel·litàries a través de la línia d’ordres. Aquest taller et submergirà en l’ús d’aquestes eines per manipular, convertir i analitzar dades ràster i vectorials. Des de principiants fins a usuaris amb experiència, descobreix com potenciar projectes geoespacials amb GDAL/OGR.

Software necessari: GDAL/OGR

Nivell: Intermedi

Coneixements previs: Terminal Linux

Ramiro Aznar (Tinybird)

Taller pràctic en què farem servir la tecnologia Tinybird per capturar coordenades i dades temàtiques en temps real d’un stream fictici que simuli successos geogràfics, i a continuació els transformarem i exposarem en endpoints que seran consumits per una aplicació espacial per a visualització en temps real, i poder així monitoritzar aquests successos.

Software necessari: Tinybird, ClickHouse, MapLibre y Deck GL

Nivell: Intermedi

Coneixements previs: Coneixements bàsics de desenolupament de software

Isaac Besora (Felt)

Felt és una plataforma web de creació de mapes que utilitza i interactua amb diferents eines de codi obert.
Dividirem aquest taller en els apartats següents:

- Primer farem un repàs de les tecnologies de codi obert que utilitza i a què contribueix Felt: Maplibre, Tippecanoe, QGIS, PMTiles, etc.

- Després farem un repàs de les funcionalitats que ofereix la plataforma: estilització de dades vectorials i ràster, fonts de dades externes, creació de dades, transformacions…

- Finalment veurem com podem utilitzar altres eines de codi obert, com per exemple QGIS i Jupyter notebooks, per crear mapes col·laboratius a internet.

Software necessari: Felt, QGIS i Python

Nivell: Intermedi

Coneixements previs: No son necessaris

Miquel Febrer (Geoinnova)

El taller té com a objectiu ensenyar als participants anàlisi geogràfica utilitzant biblioteques de Python com ara Pandas, Geopandas, Matplotlib i GDAL. Se centrarà en la manipulació i processament de dades geoespacials, anàlisis bàsiques i visualització de resultats. A més, s’introduiran conceptes de biblioteques més avançades com ara PySAL. S’utilitzarà Google Colab per a un aprenentatge interactiu i accessible, amb dades reals i exemples pràctics. Aquest taller està dissenyat tant per a principiants com per a qui vulgui aprofundir en l’anàlisi geogràfica amb Python, ja que se’ls proporcionaran habilitats per explorar i analitzar dades geoespacials.

Software necessari: Python a través de Google Colab (Pandas, GeoPandas, Matplotlib, GDAL i PySAL)

Nivell: Intermedi

Coneixements previs: No son necessaris

No es realitzaran en una sala d'ordinadors. Si l'assistent vol reproduïr els passos, haurà de dur el seu ordinador .

19:00 - 20:00

Sopar a l'hotel Palau de Bellavista

13 de juny

Comunicacions

Fernando Lacunza (Tracasa)

Gràcies a la nova especificació del W3C File System Access API és possible editar fitxers geogràfics en un visualitzador web amb una experiència d’usuari molt semblant a la d’una aplicació desktop com ara QGIS. S’ha afegit suport a aquesta especificació a la biblioteca de desenvolupament JavaScript API SITNA. Per tant, es pot desenvolupar una aplicació web que obri fitxers en els formats GeoJSON, KML, KMZ, GML, WKT, WKB, GPX, Shapefile o GeoPackage, editar-los i desar els canvis, accedint directament al sistema de fitxers del dispositiu.

Lucia Struth (ICGC), Victor Pascual (ICGC)

La biblioteca MapICGC GL JS s’ha desenvolupat amb l’objectiu de millorar les capacitats de cartografia web i proporcionar als programadors web una solució integrada i de fàcil accés a les dades pròpies de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). La biblioteca incorpora una sèrie de pràctiques funcionalitats i integra fàcilment elements de l’ICGC com ara imatges satel·litàries històriques, elements vectorials (FlatGeobuf) i models 3D hiperrealistes. A més, inclou un nou geocodificador amb cerques complexes. MAPICGC GL JS és un exemple de biblioteca de codi obert aplicable tant dins com fora de l’ICGC.

Wladimir Szczerban (Maptiler)

MapTiler SDK és una capa de TypeScript que afegeix noves capacitats, a més de MapLibre GL, tant en termes d’interfície d’usuari com de funcions principals. També ve amb una interfície per a l’API REST de MapTiler Cloud, i a més comentarem algunes novetats sobre MapLibre. Les característiques que hem afegit a MapLibre són de dos tipus: moltes ajudes convenients per fer la vida més fàcil als desenvolupadors, com ara els layer helpers (funcions per crear capes vectorials de manera molt més fàcil) i moltes opcions predeterminades integrades que estan dissenyades especialment per utilitzar dades de MapTiler, però mantenint-lo 100 % compatible amb MapLibre.

Patricia Perelló (CNIG), Cecilia Poyatos (CNIG), Maria José García (CNIG), Gloria Andrés (CNIG)

Els nous estàndards API d’OGC que s’han desenvolupat aquests darrers anys ens permeten accedir a dades geoespacials lliures i gratuïtes a través de serveis web de forma més eficient i senzilla. L’OA CNIG, amb el propòsit d’estar a l’avantguarda de les noves tecnologies i els estàndards respecte a les dades obertes, ha publicat recentment aquests serveis API per a les dades disponibles, tant del Sistema Cartogràfic Nacional com de l’Institut Geogràfic Nacional.

Pablo Martínez (300000kms), Gerald Kogler

Quick Web Viewer és un connector de QGIS que neix de la necessitat de facilitar la publicació en línia de grans volums d’informació cartogràfica (per exemple, plans territorials) utilitzant servidors gestionats de baix cost que permetin que els documents urbanístics siguin fàcilment consultables pels ciutadans.

Josep Pueyo-Ros (UdG)

L’estudi del clavegueram urbà s’ha diversificat en disciplines com ara l’epidemiologia i l’anàlisi de drenatges. És essencial conèixer quina població contribueix a la xarxa de clavegueram per estimar volums d’aigua i perfils socioeconòmics. Amb la rellevància creixent de l’epidemiologia basada en aigües residuals postcovid, connectar edificacions al sistema de clavegueram s’ha tornat crucial. Presentem una metodologia que utilitza factors com ara el pendent i la distància, implementada en un plug-in de processament QGIS. Aquest enfocament, accessible i pràctic, millora la connexió edifici-clavegueram i aporta eficiència i precisió als estudis urbans.

Carlos López Quintanilla (PSIG)

Explicació tècnica de com calcular amb PostGIS terrasses de bar: creació dels polígons i frases SQL per al càlcul de les terrasses, pas a pas.

Sebastián Alejandro (UGTO), Claudia Teresa Gasca (UGTO), Aquiles Omar (UGTO)

Presentem una proposta de plataforma i flux de recol·lecció (MySQL, Leaflet), visualització (Looker Studio) i anàlisi de dades georeferenciades (QGIS, R i GeoDa) amb tecnologies d’ús lliure per a l’abordatge de problemàtiques socials, atès el potencial democratitzador d’aquestes tecnologies. Davant d’altres opcions de cost i requisits tècnics considerables, la nostra proposta pot ser un esquema accessible, sobretot en ciutats mitjanes, on aquestes tecnologies encara no són tan utilitzades ni conegudes. Com a exemple, presentem l’abordatge de dos problemes socials importants a la ciutat de León (Mèxic): la violència contra les dones i la manca de serveis públics.

Maria Guzmán (BGEO)

S’explicarà com s’ha plasmat el know-how a PostgreSQL per fer un connector que interactuï amb un GeoPackage. Es parlarà de conceptes bàsics i detalls d’un Geopackage, així com dels aprenentatges que hem obtingut en intentar fer-lo servir.

Ramiro Aznar Ballarin (Tinybird)

dbt és un entorn de treball de codi lliure que permet estructurar, modelitzar, testejar i versionar bases de dades espacials. En aquesta xerrada anirem mostrant els principals components i virtuts d’aquesta eina d’enginyeria de dades, des de com connectar-se amb la base de dades espacial, ja sigui un postgres amb postgis o una base de dades al núvol com Big Query o Snowflake, com començar a modelitzar i així estructurar-la i organitzar-la en mòduls i, finalment, com fer-ho córrer tot en producció.

Oscar Fonts (Geomatico), Francisco P. Sampayo (Geomatico)

Mapbox, Maplibre o Deck.gl han demostrat un gran potencial per visualitzar dades vectorials. Però, i les dades ràster? Podem consumir dades ràster del núvol, sense servidor, i aconseguir visualitzacions dinàmiques i atractives? A geomatico hem dedicat unes hores d’R+D a explorar-ho, i hem descobert que aquesta aproximació té un gran potencial. Compartirem les nostres proves de concepte visualitzant dinàmicament terreny, ombreig, hipsometries, corbes de nivell… sense necessitat de servidors de mapes o de tessel·les.

Orestes Sanchez (Arxiu històric Poblenou), Enrique Tàrrega (Arxiu històric Poblenou)

L’Arxiu Històric del Poblenou és una associació de voluntaris sense ànim de lucre que investiga sobre el passat del barri barceloní del Poblenou, que s’ha transformat des d’un espai de marjals i llacunes fins a l’actual barri residencial i d’empreses de tecnologies de la informació, passant per un ampli període industrial. Aquesta evolució ha estat recollida en diferents suports: mapes de diferents precisions, plànols urbanístics, ortofotografies des de principis del segle XX, etc. Presentem una metodologia que permet la creació de potents eines visuals per a la recerca històrica: projectes educatius amb escolars, traces d’antigues sèquies i regadius, ubicació d’edificis industrials (xemeneies, fàbriques, etc.). Els mapes històrics es van crear quan no hi havia estàndards de representació d’informació geogràfica, amb diferents precisions, cosa que afegeix un nou repte a la seva georeferenciació, ja que cal ajustar manualment els mapes a les referències actuals. A més, aquests mapes només estan disponibles en format PDF i en pocs casos tenen georeferències. Mitjançant eines com ara QField es recullen dades in situ, es combinen a QGIS i es creen capes d’informació que es poden publicar i utilitzar en investigacions posteriors. Els mapes digitalitzats es georeferencien i s’adapten utilitzant referències d’ortofotografies. Podem accedir a un continu que ens mostra la transformació del territori des del segle XVIII fins avui. Són exemples de resultats creats amb aquesta metodologia els mapes històrics disponibles a https://www.arxiuhistoricpoblenou.cat/fons/mapes/
* Poblenou agrícola. Des del 1786 (Ramon Pujol) fins al 1836 (Tomàs Soler).
* Sant Martí de Provençals. Des de 1851 (Llorenç Presas) fins a 1890 (J.M. Serra).
* Barcelona. Fotografies aèries i mapes històrics des del 1925 fins a l’actualitat.
I també els projectes cartogràfics de regants del Rec Comtal (1836) o la demarcació de parcel·les de Pedro Moreno Ramírez (1871) al que llavors era el municipi de Sant Martí de Provençals. Els artefactes creats són: aplicacions web de consulta, tessel·les per a capes base, etc., que es poden posar a disposició del públic general o dels investigadors. La metodologia és la primera eina en el projecte de divulgació sobre la història del Poblenou, actualment en desenvolupament, per oferir un SIG basat en Geonode que serveixi de suport als investigadors de la història contemporània del barri.

Pausa - Cafè

Tallers

Fran Martín Rivas (Earthpulse), Juan B. Pedro (Earthpulse)

Desenvolupar i implementar aplicacions basades en dades d’observació de la Terra impulsades per IA és un desafiament tant pel que fa a coneixements com a consum de recursos. La fragmentació de l’accés a les dades i els diferents formats, el processament d’aquestes dades –amb altes demandes computacionals–, la integració de models d’IA o el desplegament d’aquestes aplicacions és una tasca complexa que involucra múltiples eines independents. En resposta a aquesta necessitat sorgeix SPAI, un entorn de treball de desenvolupament d’aplicacions d’observació de la Terra que cobreix el procés sencer de desenvolupament d’aquestes aplicacions, des de l’obtenció de les dades, el seu emmagatzematge i processament a través de models d’intel·ligència artificial fàcilment accessibles, fins al desplegament d’aquestes aplicacions al núvol. Així, SPAI permet i fomenta l’obtenció d’analítiques satel·litàries a qualsevol tipus d’usuari, sense importar els seus coneixements en desenvolupament, en dades satel·litàries o en intel·ligència artificial. Al llarg del taller es farà una demostració pràctica de totes les eines que conformen SPAI, des de la biblioteca de Python fins a la interfície gràfica, passant per SPAI Chat, un assistent específicament dissenyat i entrenat per a solucions basades en dades satel·litàries i intel·ligència artificial. Així, es demostrarà com és de fàcil desenvolupar i implementar una aplicació basada en dades satel·litàries i fent ús d’intel·ligència artificial, anant des de l’obtenció de les dades i el seu emmagatzematge i processament fins al desplegament al núvol per a la seva explotació.

Software necessari: Python, Svelte, Leaflet, PytorchEO

Nivell: Intermedi

Coneixements previs: Coneixements de Python, imatges satèl·lit i intel·ligència artificial, malgrat no ser necessaris, facilitaran el seguiment del taller.

Aperitiu i Happening

Iván Sánchez

Gleo és una biblioteca per a visualització de mapes a la web que ja va ser presentada a SIG Lliure 2023; és similar en concepte a Leaflet, Openlayers i MapLibre. En aquest taller es mostrarà l’ús de la biblioteca des de zero, començant amb l’estructura d’HTML, passant per l’ús de símbols cartogràfics (alguns són peculiars) i els carregadors de dades (GeoJSON, GeoTIFF, etc.), per acabar amb una visió (no gaire detallada) dels secrets de la biblioteca per veure com és possible modificar el comportament del renderitzat de símbols.

Software necessari: Navegador web

Nivell: Intermedi

Coneixements previs: No son necessaris

Clausura (aperitiu) + happening

Anton Bardera

Els notebooks d’Observable (https://observablehq.com/) permeten treballar amb dades i visualitzar-les de manera senzilla, col·laborativa i compartint el codi amb tota la comunitat. En aquest taller s’introduiran les principals característiques i funcions dels notebooks en tot el pipeline de les dades, des del fitxer o base de dades, passant per l’anàlisi i filtratge de les dades i fins a la seva visualització. També es presentarà la biblioteca Plot de JavaScript, que permet crear visualitzacions de dades de manera molt senzilla, així com elements d’interfície que permeten actualitzar les visualitzacions de manera interactiva. Les visualitzacions creades es poden exportar i incrustar en d’altres webs de manera molt senzilla.

Software necessari: Navegador web

Nivell: Intermedi

Coneixements previs: Coneixements bàsics de JavaScript

Clausura (aperitiu) + happening

No es realitzaran en una sala d'ordinadors. Si l'assistent vol reproduïr els passos, haurà de dur el seu ordinador.

Dates importants

  • 1

    11/12/2023

    Convocatòria oberta de comunicacions, lightning talks i workshops

  • 2

    29/02/2024

    Tancament de la convocatòria de comunicacions, lightning talks i workshops

  • 3

    22/03/2024

    Acceptació de les comunicacions, lightning talks i workshops

  • 4

    18/04/2024

    Publicació del programa

  • 5

    12/06/2024

    Inici de les Jornades de SIG Lliure

Patrocinadors

logoweb-Geoinnova-1
infraplan
cnig

Segueix-nos

Subscriu-te a la newsletter del Servei de SIG i Teledetecció de la Universitat de Girona (SIGTE) per a seguir les novetats de les Jornades de SIG Lliure

0

Edicions

0 +

PONENTS PLENARIS

0 +

TALLERS

0 +

COMUNICACIONS

Vols patrocinar les Jornades de SIG Lliure?

 

Patrocinar les Jornades de SIG Lliure és una oportunitat pe a totes aquelles institucions i empreses compromeses amb les solucions lliures i el món de la informació geoespacial que volen tenir visibilitat i posicionament en el sector. Consulta el dossier de col·laboració:

FAQS

 

Troba les pregunes més frequents. ¿Tens algún altre dubte? Contacte amb nosaltres.

Quan i on se celebren les Jornades de SIG Lliure? 

En aquesta edició, les Jornades de SIG Lliure se celebren presencialment el próxim 12 i 13 de Juny de 2024 a la Facultat de Lletres i de Turisme de la Universitat de Girona.

L’esdeveniment reuneix a persones interesades en les geotecnologies i la ciència de dades espacials de diferents parts de l’estat espanyol.

Puc presentar una comunicació o workshop?

Sí, la convocatòria per presentar una comunicació, un cas d’ús o un workshop s’obrirà l’11 de desembre de 2024 i podran assistir-hi diferents perfils professionals. Tenen cabuda totes les temàtiques relacionades amb la visualització de dades, anàlisis espacial, desenvolupament de software i aplicacions webmapping, observació de la Terra, ciència de dades, geoestadística, machine learning, dades obertes, etc.

Quan i com podré inscriure’m a les Jornades de SIG Lliure?

La inscripció s’obrirà a partir del febrer de 2024 i hauràs de registrar-te a través del formulari online.

Hi ha un descompte en el trajecte amb tren per assistir a les Jornades de SIG Lliure?

Sí, pots aprofitar el 10% de descompte en els viatges AVE i Llarga Distància (no per als bitllets AVANT).

Per a poder disfrutar del descompte a l’hora de comprar el bitllet a través de www.renfe.com hauràs de:

1. Seleccionar el tren desitjat marcant en qualsevol de les opcions disponibles (Básico, Elige, Elige Confort i Premium).

2. A la finestra informació viatger, a l’apartat Descompte, seleccionar Congressos/Events tant per al trajecte d’anada com per al de tornada.

3. Introduir el número d’autorització que hauràs rebut en realitzar la inscripció a les Jornades de SIG Lliure.

Posa’t en contacte amb infosiglibre@udg.edu per a més informació.

On em puc allotjar durant les Jornades de SIG Lliure?

Les Jornades de SIG Lliure se celebren a la Facultat de Lletres i de Turisme de la Universitat de Girona, ubicada al bell mig del Barri Vell de Girona.

A la web de turisme de Girona pots trobar allotjaments a la ciutat o rodalies (hotels, apartaments, bed & breakfasts, hostals, etc.)

Hem arribat a acords amb alguns hotels de la ciutat de Girona, que faràn descomptes als assistents. Trobaràs tota la informació en aquest document: hotels.

Posa’t en contacte amb infosiglibre@udg.edu per a més informació.

Localització

SEU

Facultat de Lletres i de Turisme de la Universitat de Girona (Campus Barri Vell). Pl. Ferrater Mora, 1 - 17004. Girona

CONTACTA

infosiglibre@udg.edu | (+34) 972 418039

HOTELS

Hem arribat a acords amb alguns hotels de la ciutat, que oferiràn descomptes als assistents. Més informació a l'apartat FAQs d'aquesta pàgina web.